Cap d'any x 3

Aixo de Romania no és com al Japó, és a dir que d' internet no en trobem gaire sovint.

Sortint de Targu Mures vem anar a Praid a visitar unes mines de sal. A l'entrada de la mina estavem a -13 graus. Vem agafar un bus que baixava cap dins la mina uns 150m sota terra i d'alla a peu per unes escales de fusta s'anava baixant fins mes avall arribant a unes grans cavernes de molta alcada i amplada. Hi havia molt turisme del pais ja que a la mina se li atribueixen propietats curatives i es que alla baix, ni fa tant fred ni hi neva tant, tot i que l'aire que es respira te una fortor de sal important.

Des de Praid vem anar fent per unes carreteres espectaculars fins al llac Roso, tot el paisatge nevat amb uns boscos impressionants. Arribats al llac, aquest estava molt nevat i glacat, a sobre la gent hi patinava, hi passejava, hi jugava a futbol...vaja, com si d'un prat de gespa es tractes.

Com que teniem gana, vem tastar un tradicional brioix ensucradissim i calent (fet al moment) que te forma de cilindre. Molt bo pero molt empalagos.

Sortint del llac Roso i seguint la carretera cap a Bicaz vem passar per unes gorges de mes de 300m d'alcada. Tambe molt impressionants que juntament amb el paisatge blanc feien un marc incomparable.

Des de Bicaz vem fer una bona tirada de carretera direccio al nord fins a Radauti, on vem passar la nit de fi d'any. Durant tot el trajecte, les carreteres sense iluminacio i amb una boira espesa, tenien tot sovint la sorpresa de grups de gent disfressada caminant de poble a poble tocant timbals i d'altres instruments i bevent per fer passar el fred. Per en Marc conduir va ser com jugar a l'ordinador, calia estar molt concentrat i atent per anar sortejant-los.

Arribats a Radauti, molt cansats ens vem trobar que tot estava tancat pero nosaltres previsors vem comprar menjar per fer la nostra festa particular.
A l'hotel, erem els unics hostes i ens van deixar molt amablement tot el restaurant per nosaltres aixi que vem tenir una taula molt ben parada per fer els honors als pates, formatges i demes aixi com a les delicies de xocolata de Vic que la Nuria portava amagades a la maleta fins aleshores. El raim i el cava no va faltar a la llista de la compra!

Com que estavem molt cansats, vem decidir fer aviat les campanades, quan ens va venir be. Eren les 22:50 (hora de Romania, una hora mes que Bcn). En Xavi amb la cullera va anar tocant les campanades (quarts inclosos). I...bon any nou 2008!!!

Ens vem anar animant, i no precisament pel cava que era dolent amb ganes, i vam decidir anar a la plaça del poble a celebrar el nou any amb tota la gent local. La plaça estava plena de gom a gom, hi havia un concert i la petaca de'n Xavi ajudava a passar el fred. A pocs segons de les 12 un conte enrera a crits per tothom va ser l'entrada d'any a Romania, acompanyada d'un castell de focs molt bonic i proper. Els focs no pujaven tant amunt com a Barcelona i estaven molt aprop, espectacular!
Tornant a l'hotel i havia festa al hall i ens hi vem afegir de manera que se'ns van fer la una de la matinada, es a dir, les 24 a casa nostra i vam fer el 3er Cap d'Any! aqui la Nuria va tornar a treure una segona remesa de xocolata bonissima! BON ANY NOU 2008.

Carreteres blanques

Despres del consistent esmorzar de l'hotel hem sortit al carrer i ens hem quedat tiesos. -15 graus negatius de fred i gel. Tot i aixi, hem volgut tornar a passejar per Brasov de dia.

A mes a mes dels carrers hem volgut pujar fins la torre blanca i la torre negre que estan a la muntanya, prop del poble pero en una posicio elevada des de la qual les vistes mereixen l'esforc de la pujada. Per baixar hi havia una escala gelada on calia anar en compte si no es volia baixar d'una sola vegada.

Acabada la gelida passejada hem agafat el cotxe i carretera cap al castell de Bran. Hem volgut passar per Poiana Brasov, que ve a ser la Molina d'aqui. Estava a tope de gent, i es que es diumenge i hi ha molta neu. La veritat es que lo d'esquiar divendres a Sinaia sense gent, va ser un luxe.

Arribats al castell de Bran, passades les paradetes de draculandia hem comencat la pujada al castell. Aquest te forca encant pero es una llastima la quantitat de turistes que el visiten i no es disfruta tant com si fas la visita sol o amb un grup reduit. Tot i aixi, era una visita indispensable.

Direccio cap a Sighisoara hem decidit anar a veure una esglesia fortificada patrimoni de la humanitat per la Unesco, a Viscri (perque Prejmer estava tancada al ser diumenge...ooohhh).

Per arribar-hi la Lonely explicava d'una mala carretera plena de bonys i sotracs. En el mapa de carreteres esta pintada de color blanc, el pitjor rang del ranking, la mes regional i tirada de tot el pais.

I blanca era, tant blanca i tant nevada que s'havien tapat de neu tots els forats i hem pogut disfrutar dels neumatics de contacte de l'A4, fantastic. Pel cami, hem disfrutat de la Romania autentica, sobretot perque hem allargat la ruta una mica per error pero hem passat per llocs on no haguessim passat ni vist mai. D'anada des d'un costat i de la tornada des de l'altra banda, diferent de la d'abans. Es lo que tiene.

Viscri es....sense paraules, digne de veure i visitar-se. El poblet es molt petit, totes les cases estan al llarg d'un sol carrer enmig del qual els nens del poble juguen amb els trineus.

"....de cop i volta el sol es va tapar i va comencar a nevar estrepitosament pero en Marc no es volia quedar sense tocar aquella esglesia, motiu pel qual ell havia vingut fins aqui, de manera que en Xavier l'acompanya a vorejar la tanca del recinte quan de sobte, trobaren un forat sota la tanca, i decidiren entrar-hi. De fons es van comencar a sentir els gossos salvatges bordar cada vegada mes aprop pero malgrat la foscor, el fred i els udols de les besties afamades decidiren tirar endavant perque res no els pararia....." XTE.

Hem tornat a agafar el cotxe fins a Sighisoara, on va neixer en Vlad Tepes (font d'inspiració de Dracula). Hi ha tota una ciutadella medieval dins les muralles i bastions molt bonica. Hi ha una llarga escala coberta de fusta que porta a una esglesia i un cementiri al capdamunt del recinte.

Baixant, un cafe i una estona davant d'aquest ordinador per explicar aquest dos dies. Fins la propera!, potser l'any vinent.... Una freda abracada!

De sol a sol i sobre la neu

Ahir, ens vem llevar a Sinaia i a peu des de l'hotel vem pujar al castell de Peles o de les punxes. Esta enmig d'un bosc d'avets i amb les punxes de les torres esta ben integrat.

Els interiors son impressionants, molta talla de fusta, varis ornaments i armes amb pedres precioses, etc... totes les sales es visiten amb uns peucs als peus sobre el calcat del carrer.

Marxem cap a Busteni, on agafem un clon del teleferic del James Bond pero aquest molt mes alt, llarg i espectacular. Puja entremig de les roques conglomerades mes altes d'Europa, com la cistella de Montserrat pero a lo bestia. Segons en Xavier, i els seus calculs aproximats ens moviem a una velocitat de cruer mitja d'uns 33,29 km/hra.

Al capdamunt, impressiona el plateau de neu que hi ha. Cal parar atencio dels ossos i de no patinar pel gel entremig de la neu.

Vem caminar fins les roques erosionades en forma de bolets i des d'alla ens vem animar fins una altra i d'alla la Nuria ens va ENREDAR a fer un cafe en un refugi que es veia a la llunyania. Quan vem arribar, ni cafe ni refugi pero va estar molt be la passejada.

Baixant en Xavier es va comprar un trineu, d'aquests que es una pala de plastic i de seguida els matxotes el van provar davant de l'aparcament, tot desviant-se de la trajectoria prevista.

Ens dirigim cap a Rasnov, poble fantasma sense ningu al carrer. Normal d'un cap de setmana a -10 graus i amb boira. Vem comprar pa bimbo i un formatge bonissim i ens vem fer uns entrepans per menjar de cami a la fortificacio. De la boira, no veiem ni el cami ni la fortalesa.

A dins del fuerte hi havia un poble-museu abandonat on ara nomes queda museu, quatre botigues i una cafeteria acollidora on pendre algo calent. La vista des d'alla dalt era espectacular, llastima de la boira.

Baixem a les fosques pel caminito de Belen i carretera i manta cap a Brasov, conduint entre extensions nevades en busca de l'hotel Capitol, davant del parc i l'Ajuntament.

Fem un passeig nocturn per la ciutat amb un vi calent a la ma per suportar la temperatura. Busquem el restaurant Bistro de l'Arte per sopar, on tot es molt bo, llastima que triguin tant a servir. D'aqui, directes al llit a descansar.

Esqui als Carpats - Sinaia

Ahir vam arribar a Bucarest, amb una hora de retard. Excepte la pista d' aterratge, tot estava nevat. Vem recollir les maletes i a la sortida ens espera el sr. del cotxe de lloguer. Agafem el cotxe i carretera i manta cap a Sinaia. Ens vem sorprendre del bon estat de la carretera pero de fet, es una de les mes importants i sort d' aixo perque la boira ens va acompanyar tot el viatge.
Una vegada a Sinaia vem buscar l hotel, al mateix recinte del palau Peles. Molt xulo i acollidor.
Tot seguit, a sopar (tomaquets d hivern, sopes, etc....) i a dormir al comode llit.

Aquest mati hem esmorzat com a reis al restaurant de l' hotel i hem pujat amb cotxe cap a l estacio d'esqui. Aixo quan hem aconseguit arrencar el super audiA4. Hem empes el cotxe tambe hem cridat al sr. de recepcio qui, a la primera l'ha arrencat. No se si ha estat una inocentada o que pero ens hem quedat ben fomuts.

On hem deixat el cotxe hem agafat un teleferic fins la cota 1400, alla hem llogat el material i hem seguit pujant amb un altre teleferic. Aquest era molt antic, el tipic de les pelis del James Bond, pero les velles. Ens ha portat fins la cota 2000 i deixat aquest ja hem anat agafant telecadires.... cap a tastar la neu romanesa.

El dia ha estat esplendid, un cel blau sense cap nuvol i un sol precios i absolutament res de vent.

Vaja, una jornada a repetir!

En Marc i la Nuria han demostrat tenir un nivell molt superior al de'n Xavier i la Montse els quals han fet un equipo rojo, no com els primers que han fet un equipo negre i fins hi tot han baixat gairebe fins al cotxe amb esquis!!

Aquesta nit pero, el Trombocid anira a raig fet i no pas per la Montse! =;-)

Aqui no pagues un forfait per tot el dia sino que compres "punts" amb una targeta magnetica.


Per cada pujada et desconten 2 punts i no 1 com pensavem i creiem logic. Aixi que la sorpresa ha estat al viatge num. 6 on el saldo estava esgotat quan pensavem que tot just estavem a la meitat del disfrute.

Hem tingut que renovar el saldo!, sort que es baratet.

Tot i el solet la temperatura era forca baixa, sobretot quan ha marxat aquest i ens hem quedat a -8,5 graus.

Una reconfortant dutxa a l'hotel ens ha deixat nous! i disposats a passejar una estona per Sinaia sota les llums de Nadal dels carrers.

Lo de trobar internet ha estat una gimcama final del dia ja que portem una bona estona anant amunt i avall del carrer principal preguntant.

Ara ens dirigim a sopar molt i molt be, segons recomana la llibreta de la Fina, filet al pebre verd, xampinyons, pure de patata i gelat! ummmm

apa, bona nit a tothom!!

Diari del viatger d'hivern

Aquest hivern ens hem animat a sortir de nou (ens ho mereixem !!!) però aquest cop toca passar fred de debó.

Anem a Romania, al país de'n Vlad Tepes o Vlad el Empalador (foto) o més conegut com a Dràcula (Dimoni). Doncs si, ens passejarem al llarg dels Càrpats (Transilvania, Moldavia, Valàquia, Maramures) visitant l'apasionant país on aquest personatge va "empalar" amb llargues estaques als seus enemics, sobretot els turcs.

En aquest viatge no anem sols, ens acompanyen la Núria i en Xavier.

Demà al migdia sortim de Barcelona i volem directe cap a Bucarest, la capital, on lloguem un cotxe i iniciem el viatge. A veure si l'abundant neu prevista a la zona ens permet visitar tot el que tenim preparat.

Ara ens estem fent la bossa ben plena de roba d'abric, les bateries de la càmera s'estan carregant per immortalitzar imatges que esperem anar penjant a: http://picasaweb.google.com/mcanals.fotos.

Esperem ens aneu seguint en ruta i el disfruteu tant com el Japó d'aquest estiu; sempre i quan Romania estigui una mica preparada en quan a internet, etc....

Ous negres

Ahir vem anar a Hakone. Vem agafar una altra companyia de trens, la Odakyu, i la veritat es que la JR es molt millor. Per sort, nomes una part de tota l excursio es tren, la resta: funicular, teleferic, trekking, tren de juguet, vaixell pirata, bus i....crec que ja esta.

A mesura que ens acostavem, vem veure que el temps estava tapat. El mont Fuji segurament no es deixaria veure.
I aixi va ser. Vem arribar a Hakone, vem canviar el tren normal per un altre de tipus suis el qual anava guanyant alcada fent Z al llarg de la pujada. Ziga-zaga.

Al final d aquest vem agafar un funicular, que ens va portar al peu del teleferic (cabines tipus ou). Aquestes estaven suspeses per dos cables paral.lels. Quan vam estar passant per la zona mes alta, ho vam entendre. El vent bufava molt fort i tot i estar ben agafada, la cabina s anava balancejant d un costat a l altre.

Vem baixar a dalt i vem caminar una estona fins a una zona de fumaroles i petites piscines d aigua on aquesta bullia i feia una pudor forta de sofre.

Es veia com part de la vall estava explotada pels onsen (banys termals) de la regio, els quals canalitzaven l aigua que extreien des d alla dalt.

Aqui vem comprar els tipics ous bullits en aquestes piscines, son de color negre i diu que si en menges 1 viuras 7 anys mes i si en menges 2 en viuras 14. Ens en vem menjar 2!

En Marc va marxar una estona a caminar entre fumaroles on el paisatge encara era mes tetric i molt similar a un bosc quan s ha cremat.

Vem baixar cap a l altra vall fins a un llac on ens esperava un vaixell per creuar-lo. En principi era des d aquesta zona on es tenen les vistes mes boniques del mont Fuji pero el temps estava molt tapat i no es va deixar veure en cap moment.

Baixant del vaixell, agafavem un bus, que ens tornava a l estacio de Hakone per agafar el tren cap a Tokyo. Pero previament, vem anar a un onsen a banyar-nos i relaxar-nos de la jornada.
Els onsen no son unisex, els homes i les dones en cap moment es veuen. Hi havia piscines a l interior i a l exterior, on era agradable estar-hi.

De tornada cap a Tokyo, el temps es va anar arreglant lleugerament i es va deixar veure, tot i que a la llunyania, la silueta del simbol nacional del Japo, el Mont Fuji !!!

Sopem a Tokyo i despres a dormir, la darrera nit al Japo. Avui acabarem de visitar racons d aquesta inmensa ciutat i a mitja tarda ja farem cami cap a l aeroport per comencar la tornada.

Gracies a tots els que ens heu anat seguint, esperem que hagiu disfrutat, nosaltres ho hem fet molt. Una abracada

marc i montse

pd. podeu seguir fent comentaris perque els anirem llegint i ens fa molta il.lusio!.

Visitant els barris de ...

Avui hem estat tot el dia visitant Critter country, fantasyland, toontown, tomorrowland, westerland i adventurland.... es a dir, hem anat a Tokyo Disneyland!

Com dos autentics nens petits hem passat el dia sencer i fins les 10 de la nit que tanquen a dins del recinte, d atraccio en atraccio i en algun espectacle.

Avui, serem breus perque el parc d aqui es com els altres, tots son iguals, el que varia es el public i el d aqui tela marinera, sobretot les noies.

Semblava que tothom anes disfressat de Minnie! amb les orelles tipiques pero amb diferents acabats, cadascun mes ortera!

Amb els dits d una ma, o potser com a molt de dues podriem comptar els occidentals que estavem al recinte!. Mig Japo avui ha decidit anar-hi! estava a rebentar de gent i per tant calia fer alguna cua per pujar a les atraccions, encara que totes valien molt la pena!

Dema si que anem a Hakone, a la zona volcanica, faci el temps que faci!

Sales

Sales, es a dir, rebaixes. Avui hem visitat dos dels barris mes concurreguts de tokyo: Shibuya i Shinjuku.

Arribar a qualsevol lloc de Tokyo es realment una gimcama complexa. La xarxa de metro i trens es per llogar-hi cadires, a mes a mes de llarga es variada, hi ha diferents companyies de metro i tren. I es que per transportar els 12,4 milions de persones que viuen en aquesta ciutat, calen infraestructures, i no una Renfe qualsevol.

Shibuya, per on hem comencat, es un animat districte comercial on hi ha moltes botigues i poques coses turistiques. Be, tant poques, que ens han tornat a demanar per fer-nos una foto. Al final ens pensarem que som guapos hi tot. Aquesta vegada, ens han fet fotos als dos tal qual, sense acompanyant japo.

Aqui les rebaixes, realment valen la pena tot i que hem entrat a llocs de tota mena i de preus molt diferents. Des de llocs on una samarreta o jersei val 500pts de les d abans, es a dir, 3 euros fins a 30.000pts o 180 euros. I ens hem firat de tot una mica.

Com a tot arreu a les rebaixes nomes queden les sobres i les talles que no fa servir la gran majoria. Es per aixo, que per a nosaltres hi havia talles encara que no les habituals. Hem comprat coses XL i XXL! pel que fa a sabates, en Marc s ha quedat el numero mes gran de la sabateria i fa un 42! i jo m he tingut que quedar un model masculi perque de noia tambe acaben la numeracio aviat.

El calor ha tornat a apretar de valent pero algunes botigues com a reclam llancen aire condicionat davant dels aparadors. El canvi climatic s hi veu accelerat pero val a dir, que s agraia.

Entre botiga i botiga hem passat per l estadi olimpic dels jocs del 1964 (Arquitecte Tange Kenzo). Les impresionants corbes d aquest edifici s aconsegueixen amb la utilitzacio de cables d acer suspesos. El disseny de l estructura es veu molt moderna, sembla mentida que ja tingui 43 anys !!!

Shinjuku, es on hem passat la tarda despres de dinar. Hem sortit de l estacio despres d uns 10 minuts per trobar la sortida adient, penseu que es una estacio on cada dia hi passen 2 milions de persones i es un autentic formiguer on costa caminar i llegir tranquilament els cartells o millor dit, desxifrar la simbologia nipona i treure conclusions.

Hem fet un recorregut pel barri, molt comercial i concurregut tambe tot i que a mig recorregut hem passat per un temple que semblava increible que pogues estar enmig de tal bullici. Era com un petit oasi de tranquilitat i silenci, molt agradable.

Es un barri ple de grans edificis de neons brillants i grans masses de gent que s obren pas gairebe a empentes, pantalles gegants de videos pels carrers, bars de fideus, clubs nocturns i sales de cabaret ipachinkos que son grans sales de joc.

Les previsions del temps per dema no son gaire bones a la regio volcanica de Hakone on tenim previst fer la darrera escapada, aixi que esperarem a dema passat a veure si tenim mes sort. Dema tornarem a caminar per la freake ciutat de Tokyo, on realment t hi pots trobar de tot, es com estar dins una pelicula.

Nikko is nippon

Avui hem marxat d Usonamiya cap a Nikko a visitar els temples i tota aquella zona. Nikko en diumenge ve a ser com anar a l Ikea un dissabte pero per fer-vos mes la idea del lloc i l entorn...vindria a ser Montserrat en diumenge un mes d agost mateix. Ple de guiris locals i tours de mes guiris i escoles!. Per aixo suposem que l eslogan de "Nikko is nippon" ve de que tots estan alla.

Entre temple i temple ens han caigut alguns ruixats, mes o menys intensos, que tambe han ajudat a apaivagar la calor tot i que la humitat era alta en tot moment. Els diferents temples i les seves portes ens han servit de paraigues perque tant el xubasquero com aquest, estaven ben guardats a l hotel. Que practic!!

Per primera vegada ens hem sentit molt guiris perque un nen ens ha demanat d on erem i com ens deiem i si es podia fer una foto amb nosaltres. Aixo de tenir els ulls ben rodons aqui triumfa!
Quan ells es fan una foto, i en aquest cas no ha sigut una excepcio, fan el mateix amb els dits....mireu-ho!

De baixada dels temples, que estan a la muntanya, hem passat pel molt fotografiat pont de Nikko i a uns metres mes avall, hem fet parada i fonda en un restaurant local.
El restaurant nomes tenia 3 taules i calia compartir-les, pero el mes curios del lloc no era aixo sino el revestiment de les parets i sostres. Estava reple de targetes, bitllets de transport, fotos i demes paperets dels diferents clients que han passat per alla i han volgut deixar-hi un petit rastre.
Mirant enlaire tot esperant el dinar hem trobat una targeta dAcciona!! com que son vermelles, es veuen de seguida. Un punt a favor pels de marketing!! era una parella de Madrid, un tal Juan i una Mari Luz. Com que l empresa es petita segurament tots els d Acciona ja sabeu de qui debem estar parlant oi?

Nosaltres no portem targetes a sobre perque ja anem prou carregats i no hem deixat rastre pero si hem fet alguna foto.

De nou, hem agafat un tren cap a Tokyo on d aqui 4 hores ens caduca el Japan Rail Pass i comencarem a saber el que costa el transport aqui al Japo.

Des de Tokyo anirem fent excursions pero basicament ho dedicarem a recorrer els diferents barris de la ciutat, que es enormement gran.

El metro es una ciutat per sota, plena de linies de metro, trens de diferents companyies i moltisima gent anant amunt i avall.

La pluja ens ha acompanyat fins la ciutat. El tren bala anava tant rapid quan plovia que les gotes de pluja lliscaven horitzontalment al vidre i semblava com si estessim dins un tunel de rentat iniciant el proces de secat!

Esperem que dema surti el sol, tot i que ara ha refrescat i la temperatura es molt agradable.

p.d. Felicitats Salvador, que dema es el teu sant i per molts anys Jana (cunyada) el dia 7 que ja en fas ..... un mes que l any passat! que disfruteu a Cadaques i ja pujarem!

S esta acabant el JR Pass

Doncs si, els 14 dies d abonament de tren se ns acaben dema. Per aixo avui hem fet una bona tirada llarga per apropar-nos a Tokyo, doncs el tren sense el pase es molt car !!!.

Pel mati hem visitat Takayama, els carrerons amb cases antigues (botigues i destileries de Sake) i la coneguda casa de Yoshijima-ke, la qual ha aparegut a moltes revistes d arquitectura i es realment preciosa. L absencia d ornamentacio permet concentrar-se amb les linies agradables i austeres, el sostre alt i la claraboia de l edifici.

Hem anat a l estacio i hem agafat un dels tres trens que ens ha portat fins Utsonamiya, prop de Nikko. Un dels trens bala que hem agafat era de dos pisos, fins ara no sabiem que existisin. I la veritat es que avui les estacions i els trens van a tope, aquests japonesos es mouen molt el cap de setmana!
Aquest poble, Utsonamiya, no surt ni a la guia pero i hem anat a parar perque es on feiem canvi de tren i al ser cap de setmana i agost, no tenir reserva a Nikko i arribar-hi de nit, era massa arriscat (Nikko es la zona mes visitada i turistica de tot Japo).

Utsonamiya no hi ha gent que parli angles, de fet, molts llocs dels que hem estat molt poca gent el parla i les indicacions, mapes i demes esta tot en japones pero sembla mentira com ens anem entenent amb la gent, encara que mes d una conversa seria digne de gravar en video!

Avui entre tot plegat hem aprofitat per fer una mica de shoping tant el mati com ara al vespre abans de sopar. Aqui encara duren les rebaixes d estiu! tota la roba es forca cutre, be, hi ha de tot, lo poc que pot estar be es XXS i es que les noies d aqui no tenen ni pit ni cul! tenen tamany de nena!

Som dissabte per la nit i la gent va vestida per sortir de festa amb vestits tradicionals d aqui japo, les noies van molt arreglades amb el seu kimono amb una faixa rollo casteller amb un llac al darrera ben gran on hi guarden el ventall per la calor, el cabell recollit amb pinces ornamentals, la cara empolvada blanca i els ulls i els llavis molt pintats. Els nois tambe porten kimono de dos parts, camisa i pantalo. Tot plegat ens fa molta gracia una cosa que per ells es ben normal.

Al tren teniem una revista d aquestes tipiques per comprar coses i hem flipat amb els invents japonesos, hi ha una maquineta petita per fer-se un mateix piercings, una especie d aro metal.lic per netejar-se la llengua, i forces coses ortopediques i inutils que mai ens comprariem. Fins hi tot es podien comprar mobles al tren mateix.

Be, dema pel mati, visitarem Nikko i a ultima hora de la tarda esgotarem el Japan Rail Pass (que be l hem amortitzat) anant fins a Hakone, zona volcanica amb vistes al Fuji (si tenim sort i fa bo). I sino, mirarem la caldera d alla que ens sembla que tambe esta activa.

Dema no sabem si hi haura internet aixi que...fins al proper! potser ja des de Tokyo on esgotarem els darrers dies de vacances fent ciutat!.

Vaca loca? no, vaca Hida si.

Estem dins l oficina de turisme de Takayama utilitzant el seu internet. Aixi que...no ens extendrem gaire per no abusar. Si aquest vespre trobem internet...hi haura la cronica d avui.

Ahir vem anar a Shirakawa-go, a la regio dels alps japonesos. Vem fer servir la maniga llarga i va ploure just quan vem acabar de visitar-ho tot. Es tracta d un poble molt bonic amb cases tipiques de la regio, tipus palloza del Bierzo, pero mes groses.

Per accedir al poblet des de l estacio on ens va deixar el bus, s ha de creuar un pont curios que simulava un pont penjant, tot i que era de formigo sense bigues i per tant creiem que atirantat.

Per la tarda vem venir amb bus fins Takayama a la regio de Hida on entre d altres coses, destaquen per tenir la millor vedella del mon. Aixi que ja us podeu imaginar que vem sopar. Val a dir que estem totalment d acord amb que, almenys per nosaltres i fins ara, es la millor vedella del mon. Gustosa, tendre, melosa, es desfa a la boca! ja esteu salivant?

Tot i que normalment al Japo el menjar es una de les coses que no son cares, a vegades ho potser ser, pero en aquest cas, va mereixer la pena!

Et serveixen un plat amb els talls crus de vedella i et porten una pedra amb carbo ences i una reixeta al damunt per posar-hi la carn a sobre i coure-la. Tambe et porten verduretes crues per menjar tal qual mentre es fa la carn pero nosaltres els hi vam ensenyar la variant de la barbacoa i ho vam coure tot! molt bo!

Hem dormit en un allotjament tradicional d aqui que tenia banys termals. Que be!! era un minshuku, ve a ser un bed&breakfast pero a lo japones, tatamis i futons, portes correderes de fusta i paper...
els banys eren homes i dones per separat. Com que no sabiem ben be com va el ritual del bany, lo millor es la observacio i l imitacio del que fan els altres. Excepte quan estas sol com en Marc on val l imaginacio i la memoria, per recordar com ho feia en Shinchan.

Per avui ho deixem aqui, si el vespre trobem internet...mes!

Esquivant el tifo?

No sabem si ho hem entes be pero pel sud d aqui Japo hi esta passant un tifo. Mes o menys per Aso. Ho recordeu? fa una setmaneta... Be, en tot cas, no hi som i on som (Kanazawa) continuem amb l anticiclo de sol i molta xafugor! la chicharra continua cantant!

Aquest mati hem sortit de la moderna estacio de Kyoto per arribar amb una altra que li podria fer la competencia. L estacio de Kyoto esta molt be pero potser s hi troba a faltar algun element tradicional que la de Kanazawa ha sapigut introduir i amb molt de gust, un torii.

Fins ara n hem vist molts: l amputat, inundat, enterrat, en multitut... ara el torii modern. Aixo ja sembla la col.leccio de cromos del bollicao de fa uns anys amb el toy.

La idea era nomes venir a visitar els jardins de Kenroku-en, considerats els millors del Japo segons els japonesos, pero degut a que nomes hi ha dos busos al dia per anar a Shirakawa-go (el nostre seguent desti), i aixo faria que no tinguesim temps sufiecient per visitar-los, ens hi quedem a dormir i per tant, ampliem el tour de Kanazawa.

El jardi estava com sempre impecable. Era molt bonic pero per considerar-lo el millor potser caldria observar-lo en primavera amb els cirerers florits perque ara tot es verd. Ple de rierols, pontets de pedra, caminets sinuosos, ombres, solanes...de tot.

Hem visitat el mercat on hi hem dinat. El mercat era de peix i feia molt de goig. Tot fresquisim, molt ben presentat i net. Hem entrat a dinar en un d aquells restaurants que si recordeu un capitol del "Shinchan" us fara molta gracia com en Marc. El menjar va en platets en una cinta transportadora al voltant de la barra d on es menja. Cada plat te un color o sanefa diferent i segons aquesta cada plat te un preu assignat. Es molt divertit. Finalment, com el que va de tapes i paga pels palillos menjats, aqui pels plats.

Despres hem visitat el Gion d aqui, o barri de les geishes. Es un barri que destaca pels carrers empedrats i les cases de fusta. A Kanazawa produeixen el 99% del pa d or de tot el Japo. Amb una moneda d or l estiren de tal manera fins al tamany d un tatami d un gruix de 0.001mm !. Amb aixo recobreixen parets, fan artesania, etc...

Es habitual en aquests barris trobar mes dones vestides amb kimono que per la resta de la ciutat. Tambe es habitual als hotels que anem, que mentre estem fent el diari del viatger alguns hostes es passegin pel hall amb el kimono de pijama i les sabatilles que donen per dormir! aqui la gent no te vergonya!

Dema pel mati hem de matinar forca per agafar el bus cap a Shirakawa-go, la zona dels alps japonesos. On esperem hi faci mes fred i fer servir els forros i la maniga llarga que carretegem amunt i avall al fons de la motxilla i que fara molta rabia portar de nou a Barcelona tal qual neta.

Passarem el dia per alla veient l arquitectura Gassho-zukuri, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco (ja la veureu en fotos) fins a mitja tarda on un altre bus ens portara a Takayama, coneguda per la seva arquitectura tradicional i els experts fusters. Tot aixo ho avancem perque es una zona una mica mes remota i no sabem si ens podrem connectar a internet i fer diari del viatger.

p.d.

Imma, si lo de venir a fer-nos companyia va en serio, encara ens queda Nikko, Tokyo i la zona del volca Fuji. Aixi que ves mirant vols!! Algu mes s hi apunta?

Fins aviat!

Quan la chicharra canta...

...la calor no s aguanta.
Doncs si, aquesta es la tonica de cada mati. Sortim al carrer i sentir amb major o menor intensitat el soroll de les chicharres als arbres. Avui han cantat ben fort, i s ha demostrat al llarg de la jornada. Tot i aixi, hem fet tot allo previst.

Hem agafat un parell d autobusos cap al nord-oest de Kyoto per visitar primer un temple cobert de pa d or enmig d uns jardins de nou captivadors. Despres amb un altre bus, una mica mes avall, hem visitat un temple zen on hem estat una bona estona contemplant un mar de graveta i quatre pedres. Per recorrer l interior cal anar sense sabates i la veritat es que es tot un descans pels peus caminar una bona estona descalc.

Sortint d aqui hem anat cap a un castell, el de Nijo, al centre de Kyoto. Molt diferent dels que hem vist fins ara (Himeji, kumamoto,...), tot pla i ple de sales amb tatamis, pintures, portes corredises... i com no, uns grans jardins a tot el perimetre amb els seus caminets, els arbres perfectament retallats, els rierols, els ponts, ... impecable i espectacular.

Com explicavem ahir, el terra es constantment respatllat perque estigui sempre net i sense fulles. Una feinada! En aquest cas dues senyores escombraven meticulosament cadascuna de les fulles que queien al damunt de la molsa, fins i tot sota de les pedres !!! :D

Abans d iniciar la tarda pels mercats hem anat a dinar per reposar forces i despres si, els mercats.

Hem comencat pel del menjar i els estris de cuina. Realment es molt curios la gran quantitat d ingredients diferents que tenen. Hem entrat a una ganiveteria que te fama de tenir els millors ganivets del mon. En feien tota la pinta. Recordeu el famos "cuchillo Guinsu" que anunciaven fa anys al teletienda i tallava sabates hi tot?. Els d aquesta botiga eren mes bonics pero segur que tallaven ferro!

Hem visitat tambe la zona d electronica on hi ha "lo ultimo de lo ultimo" i es temptador comprar tot i que ningu parla angles quan comences a investigar sobre algun producte i tampoc saps quina garantia te ni molts dubtes mes. Encara que no descartem invertir en un tercer objectiu per la camara de fotos...

Per cert, hem entrat en una botiga on tenien les camares i els objectius en un cistell metal.lic com si fosin calces i mitjons. Ala, a triar i remenar!!

Hem anat un momentet a descansar a l hotel i de nou a recorrer Kyoto.

Ens hem dirigit cap a Gion, el districte de les geishes a sopar i observar els carrerons amb els fanalets encesos, els restaurants arran de riu amb els menjadors privats i tot l ambient nocturn de la zona.

Torii toriiito torii

Avui hem deixat Osaka i en 15 minuts amb el tren ens hem plantat a Kyoto per passar-hi 2 dies sencers tot i que la ciutat es mereix gairebe 4 o 5 dies per no dir, una setmana. Esta plena de temples i jardins, sobretot.

Hem arribat a l estacio, tot un simbol de modernitat per una ciutat que conserva l encant del Japo tradicional. Es va inagurar el 1997 i va mereixer un premi d arquitectura internacional. Es de Hara Koji.

Descarreguem trastos a l hotel. I comencem a explorar la ciutat amb un pase que hem comprat de dos dies per agafar el metro i el bus les vegades que faci falta. Al metro hem xerrat una bona estona amb una noia molt agradable que tenia ganes de practicar l angles.

Hem anat a fer primer de tot, el que es coneix com el "paseo del filosofo". Es un cami que voreja un canal pel qual et vas trobant diferents temples i jardins preciosos. Els jardins son del tipus zen, amb sorra o grava raspatllada, i la zona verda era tota una catifa de molsa sense cap fulla. D aixo se n encarregava el personal que no parava de respatllar la molsa i mantindre tot l entorn com una patena. Entre tot, rierols, fonts i saltets d aigua per acabar d ambienta-ho tot.

En alguns jardins hi havien figures fetes amb la sorra amb uns talusos de forta pendent (mes dels 35 graus teorics) que ben be encara no entenem com s aguanten tot i que en algun feia pudor de cola!.

Pels del xinoxano n hem trobat un amb el logo del club! tipus zen

Hem passejat pels jardins del palau imperial, els quals no es poden visitar en la seva totalitat perque hi resideix algu important. Les mesures de seguretat son eficients i en Marc les ha posat a prova. Feia tant sol, que el noi s ha arrambat a la petita ombra que feia el mur de tancament (el sol estava molt vertical). Com que s hi ha acostat massa, han comencat a sonar sirenes i a cridar algu per un altaveu en japones. Quina vergonya!!! i quin fart de riure!

Hem agafat, en aquest cas, el tren perque era una mica lluny un dels temples a destacar de Kyoto. Es tracta d un santuari a peu de muntanya on els caminets per anar als temples estan coberts per toriis un a costat de l altre fins a 4km de longitut.

Els ultims minuts del dia hem fet un passeig per la zona comercial i quan s ha fet fosc hem passejat per Pontocho per recorrer els carrerons antics amb cases tradicionals amb fanalets encesos i que ara son restaurants amb molt d encant arran de riu, i no gaire economics.

Ara ens anem a dormir, previa planificacio de l etapa de dema que tambe promet forca i cal fer-ho be perque a les 5 de la tarda tanquen els temples i els monuments i cal optimitzar recorreguts!

bona nit a tothom!