Avui volca actiu

Avui hem matinat per visitar uns jardins i el castell de Kumamoto. Ens ha agradat moltisim pero tot ha sigut contrarellotge.

Als jardins, hi hem arribat just quan obrien i no hi havia ningu. Pels orientadors, dir-vos que era el jardi perfecte per un park world tour. Ple de microrelleu, pedres, canvis de vegetacio, aigua, pontets,... i una mica de fauna hi tot!

Despres, hem agafat el tramvia de nou cap al castell de Kumamoto, amb el temps just pero hem pogut visitar-lo tot.

Hem recollit les motxilles a l hotel i corrents amb un altre tramvia cap a l estacio. Teniem escasos minuts per agafar el tren i no sabiem ni l andana. Hem preguntat tot atavalats i una noia ens ha dit que la 5. Hem arribat i hem pujat al tren que hi havia aturat sense mirar si era aquell. De fet, nomes faltaven 2 minuts perque sortis. Pugem, i arrenca. Pensem....que estrany abans d hora? anem cap al vago 1 on teniem els seients i veiem que allo era tot primera classe. Que estrany de nou no? Busquem els seients contents que hem agafat el tren i a sobre anem amb primera i no hi havia la numeracio nostra.

Aqui es on ens hem mirat i hem dit...l hem cagat, aquest no es el nostre tren.
Per postres era un bala i anava cagant llets cap on no voliem anar i tampoc sabiem a on s aturaria. Mentrestant, a l estacio, dos minuts mes tard sortia l ultim express cap a Aso, on voliem anar.

No ens atavalem! Hem baixat a la seguent i em girat cua de nou cap a Kumamoto i hem agafat un tren local, no es el mateix ni en comoditat ni rapidesa pero ja anavem cap a Aso.

Arribats a Aso, hem tingut la sort d agafar la darrera guixeta suficientment gran com per posar-hi les dues motxilles.
Hem agafat un bus i amunt!
Estem, estacio de tren, carretera, poble i voltant dins de la cassola o crater mes gran del mon. . Te 130km de diametre! i al seu interior, varis volcans mes petits, entre ells un d actiu que es el nostre desti.

El bus ens ha deixat a peu de teleferic i aquest a peu de crater.
Caminant escasos metres, hem flipat tant per la olor a sofre com pel fum que es veia sortir d alla mes endavant.
Un cop arran de crater, encara era mes impressionant. Millor veure-ho in situ pero amb les fotos tots us en podeu fer una idea. I si teniu sofre a l abast i el podeu anar olorant i a mes a mes si fa molta calor....estupendu, es com si estiguesiu al Japo, a Aso.

Els fums son toxics aixi que no esnifeu molt sofre. Nosaltres teniem que estar pendents de les sirenes i indicacions que van donant en funcio de com bufa el vent i la toxicitat dels gasos que s emeten. Nomes hem arribat a grau 2 de 4! per tant, familia, podeu estar tranquils.

Per mes Inri, en cas que entres en erupcio, hi havia un seguit de bunquers (de dubtosa resistencia) a on posar-se a cobert.

Hem vist altres volcans no actius des del mateix bus. Els boscos tenen els arbres tots del mateix tamany i equidistants que sembla una esponja uniforme que s adapta al relleu.

Arribats a l estacio, hem recollit motxilles i esperat a l express cap a Oita, que es on som ara.
Com que dema comencen festes, no hem trobat hotel a la cadena on fins ara anavem i a l unic lloc on hem trobat, no es el que es coneix com economic.

Tot passejant pel centre al anar a sopar, hem decidit entrar en una de les moltisimes sales de joc que hi ha pel pais per veure el que. I hem entes perque en Narcis es queixa que no veu japos a les fotos. Doncs mira noi, estan repartits entre les sales de joc o be dins del teleferic que puja al volca, que tambe va plenet i sino diga-li al noi que es veu enclastat al vidre! (foto)

Val a dir, que a nosaltres encara no, pero la guia adverteix amb la seguent frase l apartat del transport public: "en las horas puntas es habitual los tocamientos". En aquesta frase hi val tot, aixi que... el pensament es lliure.

Bona nit