Esquivant el tifo?

No sabem si ho hem entes be pero pel sud d aqui Japo hi esta passant un tifo. Mes o menys per Aso. Ho recordeu? fa una setmaneta... Be, en tot cas, no hi som i on som (Kanazawa) continuem amb l anticiclo de sol i molta xafugor! la chicharra continua cantant!

Aquest mati hem sortit de la moderna estacio de Kyoto per arribar amb una altra que li podria fer la competencia. L estacio de Kyoto esta molt be pero potser s hi troba a faltar algun element tradicional que la de Kanazawa ha sapigut introduir i amb molt de gust, un torii.

Fins ara n hem vist molts: l amputat, inundat, enterrat, en multitut... ara el torii modern. Aixo ja sembla la col.leccio de cromos del bollicao de fa uns anys amb el toy.

La idea era nomes venir a visitar els jardins de Kenroku-en, considerats els millors del Japo segons els japonesos, pero degut a que nomes hi ha dos busos al dia per anar a Shirakawa-go (el nostre seguent desti), i aixo faria que no tinguesim temps sufiecient per visitar-los, ens hi quedem a dormir i per tant, ampliem el tour de Kanazawa.

El jardi estava com sempre impecable. Era molt bonic pero per considerar-lo el millor potser caldria observar-lo en primavera amb els cirerers florits perque ara tot es verd. Ple de rierols, pontets de pedra, caminets sinuosos, ombres, solanes...de tot.

Hem visitat el mercat on hi hem dinat. El mercat era de peix i feia molt de goig. Tot fresquisim, molt ben presentat i net. Hem entrat a dinar en un d aquells restaurants que si recordeu un capitol del "Shinchan" us fara molta gracia com en Marc. El menjar va en platets en una cinta transportadora al voltant de la barra d on es menja. Cada plat te un color o sanefa diferent i segons aquesta cada plat te un preu assignat. Es molt divertit. Finalment, com el que va de tapes i paga pels palillos menjats, aqui pels plats.

Despres hem visitat el Gion d aqui, o barri de les geishes. Es un barri que destaca pels carrers empedrats i les cases de fusta. A Kanazawa produeixen el 99% del pa d or de tot el Japo. Amb una moneda d or l estiren de tal manera fins al tamany d un tatami d un gruix de 0.001mm !. Amb aixo recobreixen parets, fan artesania, etc...

Es habitual en aquests barris trobar mes dones vestides amb kimono que per la resta de la ciutat. Tambe es habitual als hotels que anem, que mentre estem fent el diari del viatger alguns hostes es passegin pel hall amb el kimono de pijama i les sabatilles que donen per dormir! aqui la gent no te vergonya!

Dema pel mati hem de matinar forca per agafar el bus cap a Shirakawa-go, la zona dels alps japonesos. On esperem hi faci mes fred i fer servir els forros i la maniga llarga que carretegem amunt i avall al fons de la motxilla i que fara molta rabia portar de nou a Barcelona tal qual neta.

Passarem el dia per alla veient l arquitectura Gassho-zukuri, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco (ja la veureu en fotos) fins a mitja tarda on un altre bus ens portara a Takayama, coneguda per la seva arquitectura tradicional i els experts fusters. Tot aixo ho avancem perque es una zona una mica mes remota i no sabem si ens podrem connectar a internet i fer diari del viatger.

p.d.

Imma, si lo de venir a fer-nos companyia va en serio, encara ens queda Nikko, Tokyo i la zona del volca Fuji. Aixi que ves mirant vols!! Algu mes s hi apunta?

Fins aviat!