Llac Mývatn i rodalies - 1ª part

Ens aixequem després d’una nit tranquil·la i amb un cel grisos però amb ganes d’oferir una bona jornada a l’aire lliure. Què més es pot demanar? Que millori i que no empitjori, ja ja.

La regió del llac de Mývatn, ja al nord del país, és preciós amb uns paisatges únics de grans contrastos: formacions de lava de volumetries curioses, piscines termals, cràters, pseudocràters, fumalores, pous de fang, cascades, el propi llac ..., tot assentat sobre la dorsal atlàntica, causant directe de totes les sorprenents manifestacions volcàniques locals. 

Tot l’entorn del llac està farcit d’activitats per fer, la majoria d’aquestes estan connectades o a peu o be per la carretera de circumval·lació que rodeja el llac (36 km).

Només aixecar-nos, esmorzar, recollir,... anem fins al volcà de Hverfjall, un cràter gairebé circular originat per una erupció hidromagmàtica. 

Allà ens trobem amb la Maria T. i la seva família (companya de feina d’en Marc), que també estant passant les vacances a Islàndia però fent la volta en sentit contrari al nostre. Junts farem l’ascens al cràter des d’on tenim unes vistes impressionants, tant del propi cràter, veient la magnitud de l’explosió de fa 2700 anys (mesura de 90 a 150 m d’alçada i el seu diàmetre és d’uns 1000 m), com de tota la zona est del llac de Mývatn. 

L’aire fred que bufa i el dia gris no convida gaire a fer la caminada pel voltant del cràter, pel que un cop fetes les fotos de rigor, tornem a baixar.

Des d’aquí marxem plegats fins a Dimmuborgir, un dels més fascinants i irregulars camps de lava del país. Hi ha diferents senders classificats per colors que travessen i voltegen l’antropomòrfic paisatge de Dimmuborgir. A l’entrada, gratuïta, hi ha unes il·lustracions dels fills d’uns trols (Elfos) on expliquen que viuen a les coves de les diferents formacions rocoses i que els agrada cantar, espantar la gent i explicar contes divertits... Ens va perfecte per tenir entretinguts als petits mentre caminen pels senders buscant-los entre les pedres.

D’entre tots els circuïts nosaltres fem el groc i el vermell, aquest darrer passa per una formació anomenada Kirkjan (església), una cova on l’entrada s’assembla a una porta d'estil gòtic, això si, de lava !

Dinem i ens acomiadem per seguir camins separats. Hem passat un bon matí plegats comentant el que portem de viatge, anècdotes, recomanacions,..

Per fer baixar el dinar ens arribem fins a la riba sud del llac, a Skútustaðir, per veure amb una breu però freda caminada els pseudo-cràters més ben conservats del llac. Aquests son creats per explosions de vapor quan la lava fosa encara fluïa per la zona, formant aquests petits cons de tot just una desena de metres. Precisament aquestes formacions espontànies son l’origen del abundants illots que te el llac, però la forta erosió patida els ha fet perdre la seva silueta característica.

De nou a la carretera fem tota la volta al llac passant per l’imponent volcà Vindbelgur que es veu desde qualsevol racó del llac. 

Anem fins a Vógar on visitem Vogafjós, una vaqueria a 2,5 km al sud de Reykjahlíd. És un establiment que des de la carretera no t’aturaries i val la pena la visita, i a ser possible sense estar tip ja que tot té una pinta deliciosa. Ens agafa a mitja tarda i sense massa gana però amb molta gula, pel que berenem un fantàstic Chocolate Cake amb una nata boníssima de les vaques annexes a la cafeteria-restaurant. A les 7.30h i a les 18:00h cada dia munyen les vaques i et deixen veure com ho fan i visitar les instal·lacions. La Queralt s’ho passa molt bé, sobretot amb els vedells, que els dona de menjar i els acaricia.

D’aquí marxem direcció Reykjahlíd cap a Grjótagjá on hi ha una gran falla d’on emana vapor tipus fumerola. A l’interior d’una cova hi ha una font termal que crea una piscina a 45 ºC, massa calenta per banyar-s’hi. És un lloc preciós i curiós amb unes vistes fantàstiques al cràter de Hverfjall. Suposo que el fet de que el dia hagi millorat considerablement i surti el sol ajuda!.

Ens venen moltes ganes d’arrodonir el dia amb un bany a la Llacuna Blava del nord, situada a 3 km a l’est de Reykjahlíd, menys concorreguda que la del sud també amb aigües blau clar riques en minerals.

Paguem 7.400 corones per l’entrada de dos adults, els nens menors de 14 no paguen. Ens dutxem amb aigua i sabó als vestidors abans d’entrar i ràpid a la piscina. Tenim 4,5 ºC de temperatura a l’exterior, i va baixant tant depressa com el sol que ja es pon per l’horitzó. El termòmetre quan marxem marcava 2,1 ºC !! La piscina principal és molt extensa, el terra natural sorrenc i l’aigua un blau blanquinós tot tèrbol.  Hi ha una petita piscina de formigó amb l’aigua encara més calenta entre la gran i els vestidors, just sota el socorrista que a la vegada fa de cambrer! És dissabte al vespre,  i hi ha colles amb una cervesa a la mà dins l’aigua! Tanquen a les 12 de la nit. Que xulo, i car, sortir de festa a Islàndia!

Hem passat gairebé dues horetes a l’aigua, és tard i la Queralt està arrugada com una pansa però super feliç ;-). Marxem a dormir a Vógar on veiem com la lluna plena ens il·lumina el volcà Hverfjall. Demà més i amb sol segons sembla.