Selva Negra I

Comencem el dia de sol d’avui visitant la Selva Negra. Ens endinsem per una remota vall fins arribar a Triberg. Allà el primer que fem és una petita excursió per veure els Triberger Wasserfälle (salts d’aigua de Triberg), alimentats pel riu Gutach. L’aigua cau en set nivells assolint un total de 163 metres d’alçada i convertint-se així en els salts d’aigua més alts d’Alemanya. Cal pagar entrada (2,5€/ persona), normalment val 4€ però ens han aplicat la tarifa reduïda perquè diuen que no es pot accedir més amunt del primer salt.

Un cop hem arribat al primer salt i fet les fotos de rigor, hem vist que no hi havia cap problema per accedir fins dalt de tot, i tot passejant hem anat enfilant-nos i gaudint del paisatge. No entenem perquè diuen que no es pot anar fins dalt, excepte que hi trobem personal treballant que munten passeres per sobre l'aigua per fer algun espectacle i llums de Nadal pel caminet i els boscs del voltant.

A la guixeta d’entrada hem estat previsors i hem comprat una bosseta de cacauets pels esquirolets del bosc, que no hem trobat en tot el recorregut, però que han servit per tenir entretinguda la Queralt a la pujada i a la gana, de baixada.

Triberg, a més a més, és la capital dels rellotges de cucut d’Alemanya, i s’hi troba el rellotge més gran i antic del món d’aquest tipus que data dels anys vuitanta. Es pot visitar però tancaven a les 12h i ja era gairebé la una del migdia quan hi arribem. Tot i que està tancat, com que el veiem des de la carretera, decidim aparcar i anar-hi caminant des d’un prat del costat mateix, hi així hem pogut accedir-hi. Tot i córrer per veure’l sonar a la una en punt, el cucut no ha sortit; suposem que fora de l’horari de visites el tenen aturat, tot i que el rellotge si que funciona.

De Triberg hem continuat fins a Gutach per la vall del riu Kinzig, on hem dinat en un restaurant de cuina típica alemanya. Hem menjat uns plats de porc que ens han recomanat i que eren molt gustosos, acompanyats d’una pasta tipus gnochi però en format fideu gruixut, tot acompanyat d’una deliciosa i suau cervesa regional, ‘Alpirsbach’. El nom de la cervesa és el d’un poblet proper on la llegenda explica que a un capellà li va caure de les mans un got de cervesa que li va rodolar fins al rierol i va exclamar ‘All bier ist in den Bach!’ (tota la cervesa està al rierol!), frase que dita ràpid genera el nom actual del poble i de la marca de cervesa.

Als afores del poble de Gutach hi ha una zona plena de granges antigues de la zona restaurades que recreen una vila rural i preserven les tradicions de la Selva Negra. No hi entrem ja que anem amb el temps just (cal pagar entrada) i es veu força gran com per estar-hi una bona estona.

Amb la panxa plena hem anat fins al poble medieval de Schiltach, al peu de les muntanyes boscoses de la Selva Negra. Hem passejat pels seus carrerons empinats i ens hem quedat embadalits a la plaça triangular Marktplatz observant les casetes amb els entramats de fusta que al seu dia pertanyien a curtidors i mercaders i que han estat restaurades meticulosament, totes elles molt ben pintades i cuidades. La inclinació de les cobertes de les cases afavoria al assecat de les pells dels curtidors, on les estenien.  

Els empedrats carrers i alguna escala ens els hem trobat ben glaçats i hem tingut que anar en compte per no fer una bona relliscada. Quins pobles més bonics enmig d’aquests turons plens de boscos d’avets gegants. És preciós. 

Ens afanyem perquè la llum del sol ja minva tot i ser les quatre de la tarda,  volem arribar el més aviat possible a Gengenbach, un altre poble de la Selva Negra el qual es pot comparar amb una caixa de xocolata per les seves cases d’entramat de fusta envoltades de vinyes i horts. El poble és conegut perquè va ser escenari del rodatge de la pel·lícula de Tim Burton ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’ (2005). 

Es nota que és dissabte, el mercat de Nadal situat per tot el poble està ple a vessar i costa avançar entre tanta gent, res a veure amb la resta de mercats que hem visitat els darrers dies. 

Entre les dues portes del poble, coronades per torres, es troba la plaça triangular Marktplatz, dominada per la Rathaus (ajuntament), un edifici del segle XVIII de tons rosats i crema. La façana principal d’aquest edifici l’han convertit en un calendari d’advent, el més gran del món.  Aprofiten les pròpies finestres de l’edifici i cada dia a les sis de la tarda ‘obren’ una nova finestra on hi apareix un dibuix fet per diferents il·lustradors de llibres infantils.

El poblet és preciós però la gentada que ens trobem és monumental. Molt recomanable en aquesta època, però cal evitar caps de setmana i festius sempre que sigui possible, a menys que us agradin les aglomeracions de gent clar.

Davant l’ajuntament hi ha un concert de nadales que fa que tot plegat tingui un caire realment molt Nadalenc.