Fars per la Gaspésie

Ens llevem a les 6 del matí, el sol ja ha sortit i a fora ja comencen a fer cua els primers cotxes pel ferry de les 7:30. A les 7 arriba el ferry des de l’altre riba (Tres-Pistoles), el nom és així de bèstia. Puntual surt a dos quarts de vuit i amb poc més d’una hora ja estem fent carretera direcció la Gaspésie.

Passem per Rimouski que és on arriba el ferry que surt de ForestVille (d’on havíem de venir però no agafen autocaravanes) i és la darrera ciutat gran abans de començar a fer la volta per la península. Pel super no cal passar però per la benzinera si, el George menja més que nosaltres de llarg. 100 litres cada repostatge (115 $).

Seguim carretera amunt fins a Matane, on parem per visita al seu preciós far de 33 metres d’alçada i amb la singularitat d’estar reforçat amb contraforts. Està declarat com a monument històric i ho regenta el Govern de Canadà, per tant es pot accedir gratuïtament amb el Discovery Pass (habitualment 4$ adults i 3$ els nens). Es pot visitar i no ens ho pensem dues vegades. Comencem a enfilar els 128 graons fins dalt la preciosa làmpada de vidres tallats amb unes inclinacions concretes, invent del Sr. Fresnel, per augmentar  tant la brillantor com la projecció de llum cap a l’horitzó. Ens agrada molt la visita però no ens podem encantar gaire, avui toca fer molta carretera.

Tota l’estona cal seguir la Route 132 que va reseguint el perímetre de la península per la costa, no té pèrdua.

El paisatge és únic, grans boscos alpins arran de mar i penya-segats de gran alçada que penetren dins les aigües gèlides del riu San Lorenzo. Casetes de fusta de colors,  amb el seu porxo i la seva cadira, plenes de flors i envoltades de verd. Molt pintoresques, arran de mar, sense tanca... la línia elèctrica aèria arran de carretera... i de tant en tant els típics Motels de carretera ianquis típics de les pelis americanes.  La Gaspésie es veu molt tranquil·la. No bufa el vent tot i haver-hi molins eòlics i ens sorprèn lo calmada que està l’aigua. Intentem imaginar-nos com deu ser tot això a l’hivern. Costa una mica però ha de ser ben diferent. 

Ens aturem a dinar a mig camí davant un Tim Hortons, ve a ser el Mc Donald’s autòcton. Dic davant perquè dinem dins la caravana unes bones llenties amb llom a la planxa i entrem pel cafè i per agafar el wifi gratuït i penjar un dia de blog.

Seguim per la 132 fins al far de La Martre, son les 6 de la tarda i no anem bé de temps... o bé volem fer moltes coses. Com amb tot, sempre hi ha una mica de cada cosa. El far de La Martre és molt bonic, una antiga estructura octogonal de fusta vermella. El sol de tarda que l’il·lumina i la tranquil·litat que es respira dalt del turonet encara el fan més bell. La Queralt hi vol pujar però li hem explicat que encara ens en queden molts per veure i si ens entretenim se’ns farà de nit, a més està tancat ;-).

Berenem una mica, musica de l’ipod a tope i carretera preciosa arran de costa. Què més es pot demanar?. Doncs rematar bé el dia amb un altre far !. Ens arribem fins a la Pointe-à-la-Renommée, el tram d’accés des de la carretera i fins el far és per una pista sense asfaltar, i com no podria ser d’una altra manera un puja i baixa de forts pendents. Per postres algun gir tancat però tenim un crack al volant.

Des de l’aparcament el far no es deixa veure però mentre la Montse prepara el sopar, el Marc i la Queralt s’hi acosten amb el frontal ja que és negre nit.  Una aventura !. El far és antic i per tant no funciona.

Sopem i passem la nit sols en un emplaçament de luxe. Demà volem matinar perquè tenim molta cosa a fer, començant per la visita al far clar !.