Hem
passat la nit davant les primeres cases de l’Avenue St Grégoire de la Ville de Québec, s’hi pot aparcar i està
molt a prop de la cascada de Montmorecy, estalviant-nos d’aquesta manera pagar
l’aparcament (24$ autocaravanes, 15$ cotxes. L’entrada al parc és gratuïta).
Per tant, al matí enlloc de pagar i caminar 100 m. des d' on s’aparca
oficialment per anar al parc, nosaltres hi anem sense pagar i només ens cal
caminar 500 m. I per postres, de camí passem per una cascada prou
bonica.
En
el centre d’informació situat al peu de la cascada, a part de fotografies de la
cascada a l’hivern (que es congela encara que sembli mentida), els wc, els
souvenirs, wifi gratis,..., es pot agafar un telefèric (12$ a i 14$ a/t) que et
porta fins al capdamunt de la cascada i poder passar pel pont penjat que hi ha
per sobre sense fer cap esforç. Descartem aquesta opció perquè volem pujar per
l’escalinata de fusta situada a mà dreta mirant la imponent cascada. Aquesta és
una de les altres imatges de la llibreta de viatge de la Queralt. Fa dies que
l’espera !.
La
cascada fa 83 m d’alçada, i presumeix de ser la més alta de la regió, superant
en 30 m a les de Niàgara.
Quan
arribem a dalt de tot, a nivell ja del pont penjat, veiem una tanca oberta i
una benzinera Irving amb aparcament. En un blog vàrem llegir que hi ha qui
aparca aquí i s’estalvia el parking i el desnivell, però... i lo gratificant
que és haver fet l’esforç!.
Tot
i ser dissabte al matí, és força aviat i no ens trobem massa gent. La gran
majoria han vingut a fer esport i pugen i baixen l’escala de fusta diverses
vegades. Una cop dalt, creuem el pont
penjat tot mirant la meravella que tenim sota els peus i majestuositat de la
mateixa. Amb quina força que baixa l’aigua i quin soroll !. Nosaltres veiem
això i la Queralt un parc. Cadascú es fixa amb el que li interessa. Mentre en
Marc s’arriba a un mirador, on arriba una tirolina de 300m de llarg que creua
per davant la cascada, ens distraiem al parc abans de emprendre la baixada.
Anem
a buscar el George i carretera fins al canó de Santa Anna on abans de
visitar-lo dinarem.
L’aparcament
és ampli i ràpidament som unes quantes autocaravanes en bateria i si, la nostra
no és la més grossa encara que per nosaltres sigui gran.
L’aparcament
és gratuït però aquí si que cal pagar entrada a partir de 6 anys. Al comprar
els tiquets veiem que hi ha una tirolina de seient doble que sobrevola la part
superior del canó de Santa Ana. Hi ha una alçada mínima i la Queralt la
compleix sempre i quan vagi acompanyada d’un adult. Li demanem si li faria il·lusió pujar-hi i
tota xula ens diu que si de seguida. Comprem els tiquets combinats per tot
plegat i una vegada entrem al recinte i veu l’atracció en qüestió en
funcionament, ens diu que de cap de les maneres hi pujarà.
Decidim
no donar-li massa importància i aprofitant que hi ha cua, fem primer l’excursió.
La gorja és espectacular, son 74 metres d’alçada. La caminada comença creuant
el pont penjat més alt i va descendint fins arribar al punt més baix després de
creuar dos ponts penjats més a diferents nivells, creuant des d’un costat a
l’altre. Al llarg del camí passes per diferents miradors, on a part de les
magnífiques vistes hi surten o arriben vies ferrades i tirolines. Han aprofitat
aquest espai natural per crear un breu parc d’aventura. La tornada és pel
costat contrari i també amb diferents miradors per anar contemplant la bellesa
natural d’aquest lloc.
De
nou, uns quants esglaons més de fusta a la saca i ràpid a fer cua a l’Air
Canyon. La Queralt s’ha negat en rodó a pujar-hi. És una llàstima perquè li
agradaria però prefereix esperar-nos i fer-nos una fotografia asseguts a la
cadira de la tirolina que en un tres i no res, marxa enrere fins a un extrem passada
la gorja en el punt més alt. S’hi para uns segons per a que agafis vertigen i
... tornes a tota velocitat de cara. Ha sigut molt ràpid però a la vegada molt
xulo.
(a la foto de sota, hi ha un puntet al cel entre els dos ponts, per a que veieu a quina alçada anava el Air Canyon !!!
De nou George, ara direcció Tadoussac. La
carretera va vorejant tota l’estona el riu Saint Laurent, que es va fent cada
vegada més ample. Paisatgísticament és molt bonica, i la carretera un constant
puja i baixa que ens recorda a les de Nova Zelanda on es traça tal qual sobre
la morfologia del terreny. Hi ha rectes que son autèntics tobogans i els 4.750
kg de George s’embalen tant a la baixada com pesen quan ve la pujada.
Primerament
teníem pensat passar la nit en una de les diferents àrees de pícnic que son
miradors i punts d’informació de la costa camí de Tadoussac, però finalment ens
arribem fins a on s’acaba la carretera i prenem el ferry que, gratuïtament,
creua el fiord de Saguenay i et deixa al poble de Tadoussac, on passem la nit a
escassos metres de l’oficina de turisme (al poble hi ha wifi gratuït).
El
viatge ens està agradant molt, cada dia és una aventura diferent i
encantadora. Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada