Parc Nacional Farillon

Sona el despertador a les sis, ja és de dia, el sol es comença a filtrar per les finestres de la caravana i tots mandregem una estona. A les 7 ja esmorzats sortim a veure el far de la Pointe-à-la-Renommée de dia (on hem dormit). És preciós, no és ni el més alt, ni el més imponent però deu ser el dia assolellat, estar completament sols, l’emplaçament, les casetes del seu costat de fusta i el fet que no sigui el típic cilindre allà sol palplantat, que el fan diferent i ben bonic. Es fa difícil dir quin dels que hem vist fins ara és el més bonic i segurament quan els hàgim vist tots, seguirem igual d’indecisos perquè tots tenen el seu què.

Agafem de nou la carretera 132 direcció el Parc Nacional de Forillon. Avui la jornada és atapeïda, i la falta de dies en fa decidir de visitar aquest Parc i no el PN de Gaspésie ja que creiem que aquest darrer s’assemblarà més al de La Mauricie (muntanya), mentre que el de Farillon te la novetat de que es troba arran de mar (ens falten dies ... snif, snif).

Una vegada a Ste. Anne-des-Monts resseguim la costa deixant la carretera 197 que retalla per l’interior, i seguim fins al Cap-des-Rosiers on hi ha el far més alt de Canadà, 34 metres, tant sols un metret més que el que vàrem visitar ahir a Matane. Només ens aturem per fer la fotografia perquè avui tenim molt per fer (es pot fer una visita guiada).

Seguim per la carretera 132 fins l’entrada nord del Parc Nacional de Forillon, entrada gratuïta amb el Discovery Pass durant tot el 2017. Ens arribem fins al Cap Bon Ami situat a la costa nord on uns impressionants penya-segats de roca de fins a 200 metres d’alçada ens donen la benvinguda. Les platges son de còdols, llargues i estretes (sobretot quan ha pujat la marea) i tot i que des d’aquí també es poden veure foques i balenes només veiem ocells.  La visita és prou ràpida perquè es pot aparcar a uns 500 metres del mirador. Des de l’aparcament d’autocaravanes surt un senderó molt cuidat per dins el bosc fins l’aparcament de vehicles, on hi ha un mirador i una zona de pic-nic. Un nou corriol ens porta a unes llargues escales de fusta que baixen fins a peu de platja, passant prèviament per un fantàstic mirador on hi ha un telescopi que la Queralt s’hi entretén una bona estona. A la platja en Marc i la Queralt juguen a llençar pedres a l’aigua.

   

Des d’aquí passem de nou per l’accés del sector nord del parc, prenem la carretera 132 de nou ja per dins el Parc, i ens hi aturem a fer la petita excursió del Sentier de la Chute. Es tracta d’una volteta circular, un xic desnivellada fins una petita cascada plena de molsa. No baixa gaire aigua, o millor dit, ens n’esperàvem més però és que fa dies que no plou i val a dir que no ens queixarem, ja que portem tres dies radiants de sol.

Ja a l’autocaravana, de nou seguim per la crta. 132 que baixa directe al mar fins a trobar la cruïlla que ens portarà a l’accés sud del Parc Nacional de Forillon. Allà ens arribem a l’aparcament més proper al Cap Gaspé o també conegut com Land’s End, el que ve a ser el Finisterre o Cap de Creus d’aquí. L’extrem més oriental.

Preparem uns entrepans, fruita i aigua per menjar-nos a l’excursió una vegada arribem al cap. Son gairebé 8 km entre anada i tornada i ja son les 12 del migdia.

Per arribar fins al Cap Gaspé hi ha dues pistes, una de grava apte també per bicicletes o bé el sender de terra només per a vianants. A l’anada anem pel de grava que és un xic més directe que l’altre, va força a nivell fins els darrers 600 metres del tram final, que puja de cop fins arribar a la punta on hi ha un far i un parell de cadires vermelles al costat per contemplar la fantàstica vista. Ocells volant, a baix al mar un grup de foques s’està banyant, ... tot sota un dia de sol radiant. Avui anem amb tirants, pantaló curt, gorra i crema solar posada! Quin canvi respecte aquests últims dies de forro polar i plumón!.

Al voltant del far hi ha diferents taules de pícnic. Aquest país fan molt pícnic, per tot arreu  hi ha taules i barbacoes.  Dinem en una de les taules gaudint el fantàstic dia que fa. El sol apreta però l’airet fresc fa que la temperatura sigui agradable.

Prenem el corriol per fer la tornada, així haurem provat els dos camins que arriben al Cap Gaspé. Aquest discorre la primera part per dins un bosc i després arran de mar, passant molt arran dels penya-segats i permetent veure les petites cales que hi ha, només accessibles des de l’aigua.

Aquest sender és un xic més llarg que la pista de grava però val la pena agafar-lo. És molt bonic.

Gairebé arribant a l’aparcament i a uns 4 metres per davant nostre ens ha creuat la pista un linx. Ens hem quedat ben parats. Primer perquè no ens l’esperàvem i segon perquè ha creuat amb una elegància i tranquil·litat que el moment de tensió s’ha fet un xic llarg. Res, segons, però que al no passar corrents ha sigut una mica allò de ... ostres ... Val a dir que a l’entrada del camí un cartell indica que hi ha ossos i que es tingui cura però sempre penses que sortiran de nit, o bé son en una altra zona... Si si... si hi ha el cartell, és per alguna cosa.

Una vegada arribats a l’aparcament ens trobem que hi ha una noia del parc amb un ós dissecat i una secció de boca de balena. En tots els parcs fan petites sessions informatives en diferents hores del dia així com excursions guiades, ...  Ens quedem ben parats amb la de pèl que té la boca de la balena. Uns cabells gruixuts i llaaarrgs....

Agafem la caravana de nou a buscar la clàssica 132, ara direcció Percé. La intenció és arribar a temps per agafar una sortida amb barca al Parc Nacional de l’Illa de Bonaventura i la roca Percé per veure les colònies d’ocells i la roca foradada, una mole de pedra calcària multicolor de 88 metres d’alçada i 475 metres de llarg.  Inicialment es veu que hi havia dos forats però un despreniment va desplomar un dels arcs. Encara es produeixen despreniments habitualment, per tant si us hi apropeu quan la marea està baixa ... precaució !

Arribem a Percé després d’un bon puja baixa per la carretera amb pendents de fins el 17%, això és com una muntanya russa. Anem directes a informació, a peu de la mateixa carretera principal, son ¾ de 5 de la tarda i ens informen que a les 5 de la tarda és quan torna ja el darrer vaixell i per tant, fins demà no hi ha cap sortida.

Decidim finalment seguir ruta endavant i descartar quedar-nos aquí, doncs perdríem ½ dia. Per sortir de la península de la Gaspésie direcció New Brunswick hem de resseguir tota la costa i té un bon perímetre.

Seguint la carretera i a la sortida del poble de Percé,  hi ha una zona de pícnic a mà esquerra ideal per a poder fer la fotografia a la Roca Perforada. Ens hem de conformar amb això, per sort la llum de tarda ens afavoreix.

Més endavant ens aturem en un parell de fars més però la llum del sol marxa molt més aviat que aquests dies enrere. Es nota molt que estem a l’extrem oriental tot i que no hi hagi canvi d’hora gairebé hi ha una hora de llum de diferència.

Ens aturem a passar la nit a la zona de pícnic de l’entrada del Parc Animalier del poble de Bonaventure.