“Autocavarana” com diu la Queralt !

Ens passem 120 minuts fent paperassa i rebent instruccions sobre el funcionament de la casa amb rodes. Des de bon matí que plou i amb ganes, sort perquè hem perdut mig matí amb tot plegat. Passem pel super a emplenar el rebost i la nevera i comencem la ruta per donar la volta a Islàndia en direcció horària des del sud-oest.

Passat Reykjavík ens dirigim direcció Borgarnes per un túnel sota el mar (de peatge - 1300 ISK) amb un pendent d’un 7%. El dia es va arreglant a mesura que ens endinsem a la península de Snæfellsnes. La resseguim per la costa sud, observant nous paisatges cromàticament força similars però amb el mar al costat.

Intentem anar a fer un bany a un pou d’aigua natural procedent d’una font geotermal on l’aigua és molt carbonatada i verdosa alhora. Prometen que amb 30 minuts de bany en surtis amb la pell fina com un bebè. És a Lysuhólslaug i segons la guia tanquen a les 20h, però arribem a quarts de vuit tocats i ja ens ho trobem tancat amb els darrers banyistes sortint-ne. Quina llàstima! Han canviat horaris i només obren per les tardes (16h a 19.30 h) L

Seguim carretera fins a Búðir, un poble de pescadors abandonat on hi estacionem per passar la nit en un emplaçament de luxe a primera línia de mar, amb el glaciar Snaefellsjökull al fons i una petita església dalt del turonet, a 20 metres de la “Autocavarana”, de postaleta !

Mentres preparo el sopar en Marc i la Queralt s’acosten a la platja on pel camí es troben a un parell d’ovelles típiques Islandeses.

Havent sopat en Marc no es pot resistir de sortir amb la càmera i el trípode a fer-li fotos a l’ermita amb la lluna. A la caseta amb rodes sessió de contes per adormir a la petita que està un tant esverada amb això de dormir en una llitera dins un cotxe !.

1ers banys termals - Landmannalaugar

Avui ja deixem la cabana i amb el VW Polo carregat amb tot marxem fins a Landmannalaugar, una de les destinacions estrella del país. És una petita regió del Parc Natural de Fjallabak, de les inhòspites terres altes de l'interior d'Islàndia. Es tracta d'una àrea esculpida per la intensa activitat volcànica de la zona, plena de camps de lava i muntanyes de molt diversos colors i tonalitats, complementada amb valls, rius i llacs.

La zona presenta un seguit d'elements geològics inusuals, com les muntanyes multicolors de riolita i els grans camps de lava i fumeroles. Les muntanyes dels voltants mostren una àmplia gamma de colors incloent marró, rosa, verd, groc, blau, morat, negre i blanc (molt espectaculars si fa sol, no és el cas). Com no, també hi ha aigües termals (espectaculars faci el temps que faci), rius i llacs d’aigües blaves, ... ah, i hi ha multitud de senders per a fer excursions per la zona. Nosaltres no les podrem fer per falta de temps, però és el lloc ideal per passar-hi dos o tres dies o be fer la travessa que en quatre dies vas fins a Þórsmörk (pel que diuen s’ha de fer un cop a la vida).

Avui fem força carretera i múltiples parades. En Marc li faria fotografies a tot. Oh, quin muntanyot !, oh ara ha canviat la llum !,... alça quines pedres !, brutal, ... Passem Hrauneyjarfoss on ja t’indiquen que no hi ha cap benzinera fins a 240 km. Això ja dona alguna idea de l’indret cap on anem.

Prenem la carretera F208 d’aquestes prohibides per cotxes de lloguer però que prèviament ens han confirmat que podrem fer sense problemes si no correm. Per contra també ens diuen que la F225 sense anar calçats amb un 4x4 ens en oblidem. 

El primer tram de carretera és el pitjor (5 km aprox.), algun sotrac i fortes pendents amb grava però ho superem. La resta de la pista la cosa ja millora i es fa sense problemes fins arribar a Landmannalaugar. Aparquem uns 500 m abans del refugi, ja que per arribar-hi amb el cotxe cal creuar un riu cabalós i això només ho poden fer vehicles tot terreny preparats, ja que queden enclotats dins l’aigua ben bé mig cotxe.

Mengem uns entrepans tot llençant amb la Queralt pedretes al riu. Posteriorment, amb 8,5 ºC al termòmetre, ens posem el banyador ja que a escassos 200 metres des del refugi, seguint unes passarel·les de fusta, hi ha un riuet on es combinen corrents d’aigua freda i calenta i es forma una piscina natural que ens ofereixen un bany inimaginable! Que divertit! La Queralt està al·lucinada. La seva cara ho diu tot. A costat de la “piscineta” hi ha una plataforma de fusta on s’hi improvisa un petit vestidor obert.

Ja relaxadets del bany, comença a plovisquejar. Tot i així en Marc s’enfila a un sender que surt de darrera el refugi per veure les vistes i explorar un camp de lava proper, mentrestant les nenes tot xino-xano tornen a l’aparcament a un altre ritme.

Reagrupats de nou al cotxe, tot i parar per fer alguna darrera foto, carretera i manta cap a l’aeroport per tornar claus, roba de llit de la cabana i el cotxe de lloguer.

Dormim a un hotel proper a l’aeroport de Keflavik on demà després d’esmorzar recollirem la casa amb rodes que ens acompanyarà fins al final del viatge.

Cercle Daurat - 2ª part

A escassos km de casa (la cabana) hi ha el volcà Kerið, on fem la primera parada de la jornada (350 ISK /adult). La caldera està molt ben formada (270 m d’amplada i 55 m de fondària) i té un petit llac al seu interior. Fem una petita passejada pel voltant del coronament on hi fa molt vent que amenaça a pluja. Després baixem fins al llac, on la Queralt per variar tira pedres a l’aigua, però hem de marxar ràpid ja que comença a ploure lleugerament. Aquí, la famosa cantant islandesa Björk va fer un concert i un videoclip si no anem desencaminats ja que no en som massa fans.

Finalitzada aquesta petita parada, que no ens ha portat més de mitja horeta, prenem el cotxe per acabar la visita del Cercle Daurat que vam iniciar ahir. Anem fins a Geysir per veure el guèiser natural d’aigua calenta que va donar origen al nom de tots els guèisers del món. Antigament l’aigua del gran guèiser arribava fins a 80 metres d’alçada però lamentablement cap als anys 50 es va embussar i ara només es pot veure molt de tant en tant. Al costat però hi ha un altre guèiser “Strokkur” que, de manera fiable, cada 5-10 minuts l’aigua surt disparada i assoleix una alçada entre 15 i 30 metres. Cal vigilar la direcció del vent i posar-se en el costat oposat, o millor situar-se directament on hi ha tota la gentada fent fotos, ja que si no ocupen un costat serà perquè no es volen dutxar a 100 ºC !!!. 

Comença a ploure amb força, pel que ens arribem a la cantina del complex i fem un mos previ a dirigir-nos cap a Gulfoss per veure l’impressionant salt d’aigua. El temps s’ha anat complicant i plou fort, pel que la Queralt als 10 minuts de mullar-se sota el vent, es planta que no vol veure res mes.

En Marc s’avança i nosaltres esperem que el temps millori tancades al cotxe. No passa gaire estona que para momentàniament de ploure i podem tots tres arribar-nos a veure l’espectacular i majestuosa Gullfoss, coneguda també com la Cascada Daurada que cau en vertical sobre un estret congost de 32 metres d’alçada. Quan fa sol surt un arc de Sant Martí espectacular però no hem tingut tanta sort. Tot i així  ens ha agradat moltíssim.

Ens queda tota la tarda i aprofitant que és dissabte i segurament veurem més coses que si hi anem demà diumenge, ens arribem fins a la capital, Reykjavík.

Ens trobem tots els carrers del centre tallats, molta gent, i molt trànsit. Quin atabalament i caos després de la pau dels paisatges verds i solitaris, un autèntic xoc.  Hem coincidit amb la Reyhjavik cultural festival i està tot a petar de gent. Tots una mica estranys i salvatges o potser ho som nosaltres allà al mig intentant emportar-nos alguna impressió.

La sensació és de ciutat poc convencional, és més aviat petita i sembla que intenta ser càlida enmig de la gelor que l’envolta amb cafès i petits comerços al casc antic i nous i esvelts cosmopolites edificis en la zona del port.

Ens acostem a veure l’escultura de La nau del sol que suposem que representa un vaixell víking. Està fet amb inox tot i que ens l’havíem suposat de fusta. A pocs metres, el nou i majestuós Harpa, un recent auditori-centre cultural amb una façana que ens recorda a la pell d’escates dels peixos.

Posteriorment passegem pel cèntric carrer Laugavegur i acabem a la moderna catedral, feta  de formigó i que vol recordar a un guèiser.

Cercle Daurat - 1ª part

Ens fem una dutxa amb aigua calentona, això si amb una oloreta d’ous podrits !!!, suposo que això ens deixarà la pell molt fineta. Islàndia és el país de les aigües termals! Quin luxe! Esmorzem amb quatre coses que vàrem portar entre la roba (llet, galetes, cafè i sucre). Tenim sort: les galetes no s’han trencat!. Ens acostem fins a Selfoss per anar al súper a comprar. Posteriorment ja marxem a fer el turista, no patim per no posar la compra a la nevera, els 10 graus de temperatura exterior s’encarregaran de fer una bona simulació.

Els noms de les carreteres, en contra dels complicats noms dels pobles, tenen una codificació numèrica que ho fa més fàcil. Així que la ruta és més aviat “prenem la 35 i després la 52” que no pas dir que de Kaldarholödi fins a Uxavatn....

Estrenem viatge visitant el famós Cercle Daurat. Es tracta d’una ruta que passa per diferents punts d’interès força propers a la capital i Þingvellir, el Parc Nacional, n’és un d’ells. A part de preciós, és des del 2004 Patrimoni Mundial per la Unesco i històricament, l’emplaçament més important d’Islàndia. Els víkings van establir aquí el seu primer Parlament democràtic anomenat Alping.

Geològicament Þingvellir és una gran falla causada per la separació de la placa tectònica nord-americana amb l’europea, deixant la vall plena d’esquerdes. És l’únic lloc al món on la separació de les plaques és visible a terra ferma.

Des del punt d’informació situat més al nord del parc prenem un tríptic i decidim fer una caminada pel sender de dins l’esquerda entre les plaques tectòniques, veure els salts d’aigua i les vistes al llac més gran d’Islàndia, el Þingvallavatn; format per les aigües provinents del glaciar Langjökull que es filtren per la roca i emergeixen aquí, 40 km més avall. Hi ha zones entre les esquerdes de la falla que estan inundades d’aigua i, qui en sap i vol, fa submarinisme, però amb neoprè sec és clar, l’agua està moooolt freda!. Ja tornant cap al cotxe, un breu xàfec ens deixa xops i clar tenim els impermeables i paraigües a la maleta, és que aquí el temps és molt canviant, semblem passerells !!!

Havent dinat i aprofitant que els temps sembla que s’aixeca lleugerament, agafem la carretera panoràmica coneguda com la pista 550 de Kaldidalur (és la ruta més curta que travessa els “Highlands” d’Islàndia) amb vistes al glaciar de Geitlandsjökull. El nom d’aquesta ruta és el de la vall per on passa “Kaldidalur” que traduït significa “la vall freda”

 El paisatge d’aquesta remota vall ens transporta per extensos camps de roques, pedres i més pedres fins que de sobte un riu talla bruscament el pedregam i es comencen a veure impressionants masses compactes de gel glacial a l’horitzó.

La ruta comença al nord de Þingvellir i passa per l’oest del volcà Skjaldbreiður, posteriorment discorre entre les glaceres de Þórisjökull (Geitlandsjökull) i de Ok i continua cap al nord fins arribar a Húsafell.

La pista 550 te una longitud de 40 km, i no cal fondejar cap riu en tot el recorregut. La ruta no està marcada com a carretera F pel que legalment és transitable amb vehicles que no siguin 4x4, tot i que les agències de lloguer de vehicles no ho permeten fer amb vehicles convencionals (ens fem el sord ;-).

Ja de tornada cap a la cabana passem pels impressionants salts d’aigua de Barnafoss i Hraunfossar. La Queralt es distreu llençant pedres a l’aigua mentre fem fotografies per copsar, si es pot, la magnitud i bellesa de l’entorn.  

El temps i les ganes d’explorar nous indrets espectaculars han fet que la jornada s’allargués una mica més del previst, però per això son les vacances!  Tornem a la cabana a preparar-nos un reconfortant soparet i planificar la ruta de l’endemà, ...

Cabana enmig del no res

Sortim amb el vol directe que té Vueling des de Barcelona cap a Keflavik (Islàndia), aquest sempre és a darrera hora del dia. Això ens ajudarà a que les 4 hores de vol dormim una mica dins el microespai assignat dins de l'avió. 

Amb dues hores de diferència respecte Barcelona arribem a destí a les dues de la matinada, recollim a l’aeroport el cotxe de lloguer (VW Polo) i les claus, la roba de llit i les tovalloles de la cabana on passarem les primeres tres nits. Aquesta està situada a pocs més de 100 km de l’aeroport de Keflavik, al nord de Selfoss. 

La son venç a les nenes i deixem al Marc sol i ben orientat com sempre que ens porti fins la cabana que hem llogat mitjançant Viator.is. Hi arribem mig zombis, descarreguem, ens posem a fer els llits i ens hi enfundem quan per la finestra ja trenca el sol d’un nou dia (4 del matí). No posem despertador, estem de vacances i molt cansats. Bona nit.