Europa-Park

Ens llevem ben animats, avui ens passarem la gran part del dia en un parc d’atraccions gaudint com nens, i els nens com a tal. Abans però de deixar Estrasburg passem amb el cotxe davant del Parlament Europeu i parem just per fer una fotografia i veure l’edifici des de fora.

Seguidament anem a veure els famosos ponts i encluses medievals d’Estrasburg que daten del segle XIII i XV quan la ciutat estava fortificada. Només hi estem el temps just per fer quatre fotografies i admirar la bellesa del conjunt de torres entre ponts sobre el riu que envolta el nucli antic de la ciutat.

Marxem per arribar el més aviat possible al Europa-park, el que vindria a ser un Port Aventura ambientat amb els diferents països que formen Europa. Al planificar la ruta, vàrem mirar d’evitar els caps de setmana perquè és quan més gent rep el parc i ha estat un encert. No hem fet més de 5 o 10 minuts de cua en cada atracció o hi hem pogut entrar fins i tot directament. En el vaixell pirata, hem pujat els 7 sols, tot un luxe ! (i com hem rigut).

El parc té algunes atraccions tancades degut a que és hivern, bàsicament son totes aquelles atraccions d’aigua, però les compensen amb instal·lacions pròpies d’hivern: motos de neu, pista de patinatge, esquí, ... i una nòria de 55 metres d’alçada.  Tot està molt ben ambientat i treballat. 

En Lluc ha pogut pujar a totes les atraccions i de fet ha estat molt valent pujant a la muntanya russa blava de loopings i tirabuixons i a un altra muntanya russa que anava a les fosques i que també anava força ràpida. La Mariona no s’ha quedat curta provant atraccions i la Queralt els ha seguit a tot arreu on l’edat i l’alçada li ha permès. Els grans ens hem anat tornant entre nosaltres per gaudir de tot al màxim.

A mida que han anat passant les hores i el sol fantàstic que hem tingut minvava, les llumetes s’han anat encenent i la màgia ha envaït tots els racons. Quin muntatge més preciós! En un llac, espectacle de focs, llums i colors, música,...i les atraccions il·luminades. Tots ja pendents del rellotge. A les 19h tanquen les atraccions i cal començar a planificar bé el temps. La Queralt vol patinar sobre gel i els altres pujar a una altra muntanya russa, així que ens dividim per arribar a tot i sortir-ne ben satisfets.  Marxem cap a l’allotjament, a Teningen, prop del parc a descansar, demà més, cap a la Selva Negra.

Estrasburg

La boira està molt més alta i de fet sembla que vulgui sortir el sol. Deixem l’allotjament d’Esguisheim, avui ja dormirem a Estrasburg. Enlloc d’anar-hi directes per l’autovia, prenem una carretera secundària entre vinyes per gaudir del paisatge (la ruta del vi). Hi ha estones que no es veu res més que la boira i la gebra penjant dels arbres i ceps, però de tant en tant quan s’escampa la boira gaudim d’entorns encisadors. Ens han encantat les vistes des de dalt les vinyes de Riquewihr i fins hi tot hem pogut veure sobre de Ribeauvillé com treu el nas el Castell de Sant Ulrich.

A mig camí cap a Estrasburg parem a Obernai. És un petit poblet emmurallat amb una gran església. Som dijous i hi ha mercat setmanal. Per un costat és distret però per l’altra les carpes i tendals de les parades ens impedeixen gaudir de les places i les cases, així com fer algunes fotografies.

Visitem el mercat de Nadal situat just fora de la muralla i comprem una corona de Nadal única. La senyora de la parada ens explica que no en fan dues d’iguals i que cadascú de la família fa una part de la corona. Ella fa la part de roba, el marit els detalls de fusta, el fill la ceràmica esmaltada, ... Té cors per penjar, de robes amb estampats d’estil japonès molt originals. Li comentem que ens agraden perquè son trencadors i ens explica que va anar ella a Tokyo de viatge i les va comprar expressament i que des d’aleshores envien guarniments nadalencs al Japó i per tot el món a través de la seva web (http://creation-alsace.com). La senyora és molt agradable i xerrem una bona estona.

Marxem cap a Estrasburg. Hem d’arribar abans de les dues a l’allotjament, hem quedat amb la propietària per a que ens lliuri les claus (Airbnb). Aquesta vegada ens allotgem a la planta baixa d’una torre antiga a quatre vents d’un barri residencial de la ciutat. És molt maca la casa i a fora tot està emblanquinat (les tanques, els arbres, el jardí...). Ha fet fa dies una enfarinada i la baixa temperatura ho manté. Continua fent solet.

Decidim anar a dinar quelcom ràpid cap al centre i veure el màxim possible de coses de dia abans de fer els mercats de Nadal.  Hi ha força policia i controls militaritzats a cada pont que dona accés al centre. Ens miren l’interior de les bosses i motxilles i et fan descordar la jaqueta per veure que no portes res d’estrany. Fa unes setmanes que hi ha alarma d’atemptats i es per això que han incrementat la vigilància. Fa respecte però alhora transmet seguretat. Anem directes a la catedral i ens quedem ben parats com autèntiques miniatures davant la majestuosa i imponent construcció. És impressionantment gran i la façana principal té tant treball en les pedres i vitralls que un es queda sense paraules en plena admiració o en estat contemplatiu. Decidim entrar i veure per dins l’enorme rosassa, la nau central, el rellotge astronòmic ... i fer-nos una idea de l’època com vivien, com la varen construir,…

Sortim i anem de dret a veure un arbre de Nadal gegant decorat ubicat a la plaça Kléber. Deixem pel final els mercats de Nadal, que ens contrasten perquè son més grans de mida i de nombre de parades que els que hem fet fins ara, es nota que estem a ciutat. Hi ha mercats disseminats per tota la ciutat, uns de artesania, uns altres de productes Alsacians, el dels Reis Mags, un amb productes d'un país convidat (al nostre any hi havia Portugal), … 

En una llibreria la Montse troba una liquidació de llibres de cuina i aprofita per comprar-ne tres a 4€ cadascun, una ganga. Un sobre cuina alsaciana, un altre només de postres i galetes i el tercer de pans d’espècies. Prefereix comprar-los aquí en francès, on encara pescarà alguna cosa, que no pas més endavant en alemany. 

Son gairebé les 7 de la tarda, tot a punt de tancar així que marxem cap a la casa on encendrem la llar de foc i descansarem una mica. Demà tindrem un dia de no parar a l’Europa-park, ja al costat d’Alemanya, com diu la Queralt, al Tibidabo d’aquí.

Recorrent poblets alsacians: Ribeauvillé, Riquewihr, Colmar, ...

Ens llevem en l’acollidor allotjament d’Egisheim. En Lluc mira el cel només llevar-se i ens diu que segueix la boira baixa. Esmorzem en família i ens preparem uns entrepans per mig matí. Amb el fred sembla que se’ns obri més la gana.

Comencem la visita dels diferents poblets que volem visitar per Ribeauvillé. És un poble amb un carrer principal, la Grand Rue, amb places en les quals es troben els diferents mercats de Nadal (només dissabtes i diumenges). És una llàstima que el trànsit de vehicles no estigui tallat pel centre del poble. Les botigues del poble son molt boniques, les finestres de les cases i bona part de les façanes estan guarnides amb molt de gust. Ens imaginàvem que el poble seria més petit  o ràpid de recórrer però és força llarg, ens hi hem estat gairebé mig matí.

Després marxem cap a Riquewihr, un petit poble situat a uns 15 kilòmetres al nord de Colmar, famós per la seva bellesa com a poble medieval. Juntament amb Eguisheim i Kayserberg formen part dels pobles medievals de la ruta del vi d’Alsàcia. 

Aparquem prop del centre, on per 3 € pots deixar el cotxe dues hores. Tenim sort aparcant, doncs arribant a Riquewihr tot el voral de la carretera està ple de tanques perquè la gent no hi aparqui. Té pinta que s’emplenen molt els mercats els caps de setmana. 

Riquewihr és molt bonic, està tot emmurallat i envoltat de vinyes, totes elles ben gebrades ja que el termòmetre continua sota zero, això si l’espessa boira no ens deixa contemplar el paisatge de l’entorn. El trànsit al centre del poble està tallat i, com la majoria de pobles, tota l’atracció nadalenca i encant es troba al carrer principal i als perpendiculars d’aquest.  Comprem unes cremes de verdures per entrar en calor, les serveixen en els mateixos gots que el vi calent (de plàstics i decorats de Nadal). Entrem en una formatgeria situada en un soterrani. Només baixar les escales una olor intensa de formatge ens captiva. Fem un petit tastet: Cantal, Comte, ... Quin bé de deu!

Al capdamunt del carrer principal, la preciosa torre alta del rellotge, Le Dolder. Es una torre de vigilància de 25 metres del segle XIII que dona accés al poble. Té dues façanes amb aspectes molt diferents. La cara exterior que s'integra a les muralles és austera, dura de pedra i amb caràcter desafiant i imponent. La cara interior, que dona a dins la muralla i al carrer principal del poble, és dolça i agradable com les cases del seu entorn, amb entramat de fusta, finestres i flors.

Davant la torre i en una cantonada hi ha la botiga Käthe Wohlfahrt, és una cadena de botigues que hi ha arreu del món amb una única temàtica: el Nadal. S’entra per una porta i resseguint un recorregut establert vas veient agrupats per tipus i materials, la gran quantitat de detalls de tota mena per guarnir la casa, tots preciosos i no especialment econòmics.

Marxem a l’allotjament per dinar ràpid, volem tornar a Colmar abans no marxi la llum del dia. Colmar és coneguda com la petita Venècia de França, doncs el barri de curtidors de pells, està tot ell envoltat de canals d’aigua.

Ens trobem que les baranes de l’entorn dels canals i dels ponts estan atapeïts de gent. No estan fent una fotografia sinó que sembla que esperen que passi alguna cosa a baix al canal.  En un moment, apareix una barqueta plena de regals amb el Pare Noel saludant a tothom i seguidament tres barquetes més plenes de nens d’una coral cantant. Quin ambient més màgic.

Seguim passejant pels carrers i els diferents mercats situats en les places. Els nens es volen acostar a una fireta d’atraccions que van veure ahir al vespre i pujar a un trenet, així que fem una escapadeta per satisfer el caprici dels petits seguit d’una parada tècnica en una cafeteria per fer un reconfortant suïs (chantilly). De nou al carrer rematem els mercats ràpidament, tanquen a les 7 de la tarda. Ens ha faltat visitar el mercat cobert de Colmar, doncs ens han tancat les portes just davant nostre. En Lluc vol anar a fer una darrera compra en una botiga que va veure ahir on venen casetes pel pessebre.

Ja firats, satisfets, cansats i amb fred al cos, tornem cap a Eguisheim, a l’acollidor apartament a sopar i descansar. Demà més Alsàcia!.

Alsàcia i Selva Negra

Aprofitem la quadratura de calendari pel pont de la constitució d’aquest any, fet que passa cada força temps, per marxar de viatge. Anem a recórrer l’Alsàcia i la Selva Negra ben acompanyats, som 7, nosaltres tres i els nostres “neighbours” de l’Ametlla, en Jordi (Sibi), la Laura, el Lluc i la Mariona. Passarem sis dies plegats recorrent mercats de Nadal i dos països, l’Alsàcia francesa i la Selva Negra al costat d’Alemanya.

Sortim de Barcelona molt aviat, des de la terminal 2, volem amb EasyJet fins a Basilea. Per al Lluc i la Mariona és la seva primera experiència de vol i estan molt emocionats. Amb escassos 90 minuts ja arribem al EuroAirport (Basilea – Mulhouse – Friburg), son les 9 del matí i la temperatura exterior és de 1 grau negatiu.

Hem llogat un cotxe de 7 places (Sixt) i els allotjaments que hem reservat també son d’aquesta capacitat.

El primer que fem és anar a comprar una mica de menjar per fer un segon esmorzar, doncs la gana apreta. Seguidament ja comencem les visites, el primer poble, Eguisheim, declarat “Poble més bonic de França 2013”. És un petit poblet medieval de forma circular al cor de l’Alsàcia, costat francès, envoltat de vinyes i … podríem afegir sota una densa boira.

Les cases, d’estructura de travesses de fusta i teulades de gran inclinació, estan pintades de diferents colors i semblen calendaris d’advent. Tenen unes finestretes curosament decorades de Nadal. En alguns raconets de plaça hi han petits mercats de Nadal. Son casetes de fusta repletes de figures per guarnir els arbres, galetes de Nadal, sabons, vins, pans d’espècies, barrets, quadres de marqueteria,... tot productes artesanals i de proximitat.

Tots els carrers son empedrats de llambordes i la disposició dels mateixos és circular i concèntrica al voltant de l’església, estructura típica medieval. 

Ens acostem a informació per agafar un mapa amb detall del poble i escalfar-nos una mica. La temperatura és força baixa i el cel està ben tapat. No parem de creuar-nos amb turistes espanyols, sembla que hagin deixat anar ben bé 4 autocars!.

Les botigues semblen de conte de fades i les cases com la de Hansel i Gretel. Les travesses de fusta podrien ser de xocolata i les parets de vainilla o maduixa.  Tot preciós, de postaleta.

Per dinar ens decantem per començar a degustar la gastronomia alsaciana amb les tortes flambées que venen a ser unes coques de massa finíssima i salades. Les demanem totes diferents per poder fer un tast ben complert.

Anem a l’allotjament, Píerre&Vacances, a Eguisheim mateix a descarregar maletes i abrigar-nos un xic més. L’allotjament està molt bé, és un complex força nou d’apartaments que busca l’estètica de casetes de colors. Vindria a ser com un Vilar Rural a l’alsaciana.

Per la tarda ens arribem fins a Colmar, la capital de la regió de l’Alsàcia.  Els nens acusen el fred i haver matinat tot i prendre en un dels mercats, una xocolata els nens i un tradicional i reconfortant vi calent els adults (el vi costa 2,5 o 3 € segons el lloc i es deixa 1€ de dipòsit pel got que et donen. Aquest got el pots anar reomplint els cops que vulguis, pagant el líquid i sense tornar a pagar el got. Quan el retornes t’abonen l’euro de dipòsit que has deixat si no vols quedar-te’l. Els gots són de plàstic decorats amb detalls de Nadal i el nom del poble). Així que fem una visita exprés pel centre i ja hi tornarem demà de dia.

Passem pel super per comprar una mica de sopar. Agafem uns vinets de la zona, paté, formatges i melmelades,... a part de verdura i coses més saludables!. Dutxes, estones de joc i sobretaula curta. Estem cansats i tenim ganes de descansar per demà sortir ben valents contra aquest fred, a embaladir-nos com avui dins aquests poblets encantadors.