Pàgines

dissabte, 22 d’agost de 2015

Cercle Daurat - 2ª part


A escassos km de casa (la cabana) hi ha el volcà Kerið, on fem la primera parada de la jornada (350 ISK /adult). La caldera està molt ben formada (270 m d’amplada i 55 m de fondària) i té un petit llac al seu interior. Fem una petita passejada pel voltant del coronament on hi fa molt vent que amenaça a pluja. Després baixem fins al llac, on la Queralt per variar tira pedres a l’aigua, però hem de marxar ràpid ja que comença a ploure lleugerament. Aquí, la famosa cantant islandesa Björk va fer un concert i un videoclip si no anem desencaminats ja que no en som massa fans.

Finalitzada aquesta petita parada, que no ens ha portat més de mitja horeta, prenem el cotxe per acabar la visita del Cercle Daurat que vam iniciar ahir. Anem fins a Geysir per veure el guèiser natural d’aigua calenta que va donar origen al nom de tots els guèisers del món. Antigament l’aigua del gran guèiser arribava fins a 80 metres d’alçada però lamentablement cap als anys 50 es va embussar i ara només es pot veure molt de tant en tant. Al costat però hi ha un altre guèiser “Strokkur” que, de manera fiable, cada 5-10 minuts l’aigua surt disparada i assoleix una alçada entre 15 i 30 metres. Cal vigilar la direcció del vent i posar-se en el costat oposat, o millor situar-se directament on hi ha tota la gentada fent fotos, ja que si no ocupen un costat serà perquè no es volen dutxar a 100 ºC !!!. 



Comença a ploure amb força, pel que ens arribem a la cantina del complex i fem un mos previ a dirigir-nos cap a Gulfoss per veure l’impressionant salt d’aigua. El temps s’ha anat complicant i plou fort, pel que la Queralt als 10 minuts de mullar-se sota el vent, es planta que no vol veure res mes.

En Marc s’avança i nosaltres esperem que el temps millori tancades al cotxe. No passa gaire estona que para momentàniament de ploure i podem tots tres arribar-nos a veure l’espectacular i majestuosa Gullfoss, coneguda també com la Cascada Daurada que cau en vertical sobre un estret congost de 32 metres d’alçada. Quan fa sol surt un arc de Sant Martí espectacular però no hem tingut tanta sort. Tot i així  ens ha agradat moltíssim.



Ens queda tota la tarda i aprofitant que és dissabte i segurament veurem més coses que si hi anem demà diumenge, ens arribem fins a la capital, Reykjavík.


Ens trobem tots els carrers del centre tallats, molta gent, i molt trànsit. Quin atabalament i caos després de la pau dels paisatges verds i solitaris, un autèntic xoc.  Hem coincidit amb la Reyhjavik cultural festival i està tot a petar de gent. Tots una mica estranys i salvatges o potser ho som nosaltres allà al mig intentant emportar-nos alguna impressió.

La sensació és de ciutat poc convencional, és més aviat petita i sembla que intenta ser càlida enmig de la gelor que l’envolta amb cafès i petits comerços al casc antic i nous i esvelts cosmopolites edificis en la zona del port.

Ens acostem a veure l’escultura de La nau del sol que suposem que representa un vaixell víking. Està fet amb inox tot i que ens l’havíem suposat de fusta. A pocs metres, el nou i majestuós Harpa, un recent auditori-centre cultural amb una façana que ens recorda a la pell d’escates dels peixos.


Posteriorment passegem pel cèntric carrer Laugavegur i acabem a la moderna catedral, feta  de formigó i que vol recordar a un guèiser.