Civilització !!! Akureyri, la capital del nord

Ens llevem amb vent tal com estava previst, però ens allunyem del mar per la pista de terra 59 fins a Bodeyri on agafem la carretera principal 1 direcció Akureyri. Obviem desviar-nos cap a la península de Tröllaskagi del nord com teníem previst ja que el temps segueix amb forts vents i la carretera va constantment per la costa. Per aquesta ruta teníem l’opció d’anar a veure balenes des de Dalvík i evitar el famós port de Húsavik que està més concorregut (ho regenta la mateixa empresa). 

Contínua ventant però la intensitat és més baixa, facilitant la conducció. Arribem després de gairebé 4 hores a Akureyri al migdia a punt per anar a dinar!. 

Akureyri té 17 mil habitants i és la segona ciutat més gran del país! Es una ciutat amb molta vida amb vistes al fiord i envoltada de cims nevats, o això diuen, perquè estan tots tapats per la boira.

Quines ganes que teníem de civilització! Ha sigut contrastant aquesta ciutat venint del no res i la soledat dels fiords occidentals, passem d’un extrem a l’altre! (com els canvis de temps).

Aparquem a l’esplanada que hi ha al costat de l’edifici d’informació turística, Hof. Un edifici modern de planta circular amb façana de columnes de basalt. Entrem a tafanejar tríptics de la zona i mirem l'opció d'anar demà a Húsavik a veure les balenes, però totes les sortides són de mínim tres hores i com que la previsió de temps és que no millora fins demà a la tarda, creiem que la Queralt és massa petita encara. i si la mar no s’ha calmat una mica ens arrisquem a arribar i no poder sortir o bé anar a passar una mala estona. Amb millors condicions, segur que ha de ser un bon espectacle!.

Ens deixem aconsellar per la guia i anem a dinar al restaurant Bautinn, que ofereix el tradicional entrant de sopes del dia amb pa i mantega per acompanyar entre moltes altres coses, com Balena i Cérvol. Les sopes (minestrone, espàrrecs, xampinyons, peix,...) són boníssimes i molt reconfortants i els pans negres, com el terreny volcànic d’aquest país, son deliciosos. En Marc i la Queralt mengen hamburguesa de la vedella del país,  també molt bona. Jo em decanto pel peix, una bona suprema de salmó amb arròs de verduretes que es desfà a la boca.  I el millor, si es va amb criatures hi ha una sala de jocs perquè et deixin menjar tranquil !!! ;-) Ha costat marxar, fins i tot la Queralt ens ha dit que anéssim a passejar i la recollíssim abans de marxar !

Davant mateix del restaurant hi ha la llibreria Eymundsson, preciosa i gran amb una agradable cafeteria amb mobiliari Vitra que es pot adquirir a la planta superior. Seguim tafanejant botigues del centre que ens reconforten del gèlid vent exterior. Quins preus! Aquest país és caríssim.

Ben entrada la tarda carretera de nou, ara direcció el llac de Mývatn. Pel camí fem una parada a la cascada de Goðafoss (la cascada dels Deus). És una cascada ample, de forma semicircular, dividida en dues parts amb una caiguda d’uns 12 m. El vent que ara bufa ha baixat d’intensitat però també la seva temperatura, ara gèlida que fa que la Queralt no vulgui recórrer gaire el salt d’aigua i vol tornar a la caravana.

Arribem a Mývatn que encara hi ha llum, té molt bona pinta. El vent va amainant i busquem un recer per passar la nit al peu d’un pseudo-cràter, al costat sud-est del llac, a l’interior de la península de Höfði.