Abans
de deixar Bonaventure, passem per informació, hi ha wifi gratuït i encara que
fins les 9 no obrin, des de l’aparcament
s’agafa bé i podem penjar un parell de dies de blog. Tot seguit ens posem ja a
la carretera direcció est cap a New Brunswick, deixant ja la regió del Québec i
ara si, avançant el rellotge una hora. La diferència horària respecte Barcelona
ara és de cinc hores.
Parada
tècnica a Campbellton, passem per Correos i per la Dump Station per fer un
“canvi d’aigües” i seguim avançant per la Highway 11. Quines tirades de
carretera que tenim avui i quines rectes de carreteres. A banda i banda, només
bosc. Això seria resumint el paisatge principal.
Com
a visita a mig camí i no perquè sigui res imprescindible però potser si una de
les millors opcions per descansar una mica del volant i estirar les cames, és
el Parc Nacional de Kouchibouguac, amb platges, llacunes i dunes al llarg de 25
km de costa. Hi ha senders per a bicicletes, i també es poden fer excursions
amb canoa.
Amb
el canvi d’hora i tot plegat, arribem gairebé a les 5 de la tarda i passem pel
centre d’informació a agafar un mapa i ens decantem pel Kelly’s Beachboardwalk.
Tot i anar una hora més tard, també hem guanyat una hora de llum.
El
dia està ennuvolat i l’aire és fresc però ens anem creuant amb famílies que van
i venen de la platja carregades com quan allà fa un d’aquells diumenges de
molta calor. Per arribar s’aparca ben a prop i només cal caminar per unes passarel·les
de fusta uns 600 metres fins arribar a la platja de sorra fina. Allà ens trobem
un parell de les cadires vermelles dels Parcs del Canadà, en una hi ha asseguda
una senyora de Wisconsin amb la que tenim una llarga conversa de més de mitja
hora. Ella i la seva família també estan de vancances, han fet 30 hores de
cotxe!. Ens explica que fa 30 anys va venir a Espanya, a Madrid i Sevilla. Ens
comenta que Barcelona no ho coneix però té grans records de la sangria, els
toros, les sevillanes,... Ens acaba comentant que ha provat de cuinar paella a
casa però que no li queda bé. La Montse li explica fil per randa la recepta. Ja
hem trobat la possible errada, la senyora no fa sofregit, ho posa all together at the same time !. Quin
fart de riure. Ella ens explica que
venen de Nova Escòcia i ens dona quatre recomanacions. La Queralt mentrestant
s’ha distret recollint de tot per la platja i ha muntat una paradeta de
closques. Tot plegat ha estat molt agradable i distret. Ens acomiadem i
nosaltres tornem a la caravana, deixem el parc, omplim el dipòsit del George i seguim fent ruta creuant New
Brunswick direcció PEI, Prince Edward Island.
Dormim a Shediac, a uns 60 kilòmetres de Charlotetown, la capital de PEI. Avui ha estat un dia de trànsit.
2 comentaris:
Ostres. Montse i cuina encara que sigui lluny de casa. Je je je. No entenc com no li vas preparar una paella rapideta. Una abraçada des de Cardedeu. Aprofiteu la darrera setmana.
ja ja ja doncs perquè no tenia res per fer-li però va ser divertit explicar la recepta i fer-li entendre que la base de la nostra cuina sempre comença amb un bon sofregit! ja ja ja. Gràcies per seguir-nos Jordi. Bones vacances per vosaltres també. Ens agrada tenir comentaris! :-)
Publica un comentari a l'entrada