A
les 5 de la matinada el Marc i la Queralt ja han obert un ull, la Montse s’ha
anat resistint el que he pogut però abans de les 6 ja estàvem tots ben desperts
i no eren les 7 que ja havíem esmorzat i érem als gronxadors del parc del
costat d’on hem passat la nit. Hi ha molts esquirols i no s’espanten gens. La
Queralt s’ha oblidat ràpid del parc i ha trobat molt més divertit córrer amb
els esquirols que grimpen a una velocitat enorme pels arbres. Tenen una cua a
vegades més llarga que el cos i mooolt peluda.
Ens
posem en marxa direcció al centre de la ciutat a través del caos de trànsit i
obres que és Montreal a dia d’avui. I nosaltres amb aquest autobus per allà al
mig. El Marc controlant tota l’estona les dues línies blanques de separació de
carril a costat i costat mirant de no sortir-se’n.
La
Queralt aquests últims dies ha preparat la seva llibreta de viatge enganxant
una imatge de tot allò que tenim previst veure (principals punts d’interès del
viatge). La primera foto és de l’autocaravana i la segona de la nostra primera
visita d’avui, el que ella en diu “la bola”. Es tracta de la Biosfera, una esfera de 76m de diàmetre realitzada
amb estructura tubular metàl·lica formant una retícula tridimensional de barres
i nusos. Ubicada dins del parc Jean-Drapeau fou construïda per la exposició
universal del 1967 (pavelló d’EEUU).
Per
arribar-hi creuem el pont Jacques-Cartier que també teníem moltes ganes de
veure per la seva majestuosa estructura metàl·lica i que després contemplem
passejant des de la riba, així com el Skyline de la ciutat de Montreal.
Tornem
a agafar el “George” i per error del
copilot, al indicar un trencant, entrem amb l’autocaravana al circuït de
Formula 1 de Montreal situat dins d’aquest parc - illa, obert quant no hi ha Gran
Premi només a patinadors, corredors i ciclistes. Sortim de seguida, bé, millor dit després de 4
maniobres per mobilitzar el George i anem de nou cap a Montreal però pel pont
de la Concòrdia perquè desemboca a l’Avinguda Pierre Dupuy on hi ha l’edifici Habitat 67, un edifici plurifamiliar de
vivendes que son com peces de lego encaixades entre si deixant espais, com
cristalls de sal (també construïts per la Exposició del 1967). No ens podem
aturar i decidim que al final del viatge, que tornem a Montreal, ja hi vindrem
de nou (foto extreta d'internet). 
Donem una
volta pel complex i d’aquí mirem d’anar fins al port Vell però és complicat,
doncs els aparcaments que hi ha no admeten vehicles del tamany del nostre i al
carrer és impossible. Decidim anar a aparcar-lo a un centre comercial, dinar i
mirar de comprar una targeta sim per disposar de wifi. Comprar una targeta de
prepagament no és fàcil si no tens ciutadania d’aquí. Aprofitant que estem a ciutat volem mirar de
resoldre aquest tema i així començar ruta connectats.
Ens
enganxa un patac d’aigua a pocs metres de la caravana. Impressionant, en menys
de 10 segons ens hem quedat xops de cap a peus. Quin fart de riure. Ens hem
tingut que treure tota la roba, eixugar-nos bé amb tovalloles i canviar-nos.
Mare meva quin temps. Un mateix dia pots tenir sol, núvol, diluvi i que torni a
sortir el sol!.
A la
tarda ens dirigim a la següent fotografia del bloc d’imatges del viatge de la
Queralt, la Basílica de Sant Josep, situada dalt d’un turó amb vistes sobre
Montreal. Cal pujar 282 esglaons (els hem contat!) fins arribar dalt de la
monumental església.
Veient
que al port vell i nucli històric hi haurem d’anar en metro, ho deixem pels
darrers dies de viatge. Decidim començar
ruta arribant-nos a dormir a costat dels salts d’aigua del Parc des Cascades i
Chute Droix. Tot el camí plovent
moltíssim i quan arribem s’ha començat a obrir el cel i ha sortit el sol. Son
les 9 del vespre i ja sopats anem a dormir. Mica en mica ens anem posat al dia del
Jet-lag amb les 6 hores de diferència horària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada