Québec city

Ens llevem a Donnacona, on hem passat la nit davant de la botiga Canadian Tire (wifi gratis), recollim i ens posem en marxa. Cada vegada tenim la rutina del parar i desparar més àgil.

En uns 15 minuts arribem al centre de Québec, ciutat molt més petita que Montreal, amb moltíssim menys trànsit i sense tantes obres. Això ja és una altra cosa !.

Québec és la única ciutat emmurallada de nord-Amèrica i els carrers i les places de la Ciutat Vella són Patrimoni Mundial i aglutinen les primeres institucions del continent (el primer hospital, la primera escola, el primer districte financer, ...),  aquí va començar tot.

 

Tenim la sort de poder aparcar en ple centre just davant la porta de St Jean, a la part alta de la Ciutat Vella (zona blava). Hi ha dos tipus de zones blaves, unes amb 2 h de limitació i d’altres de 5 hores (2,5 $ CAN/hora).  La que hem trobat és de 2 h, però trobar un lloc per aparcar en George al mig de la ciutat no és fàcil. Cada plaça de zona blava té un número assignat i al parquímetre cal introduir el número corresponent a la plaça ocupada, nosaltres hauríem d’introduir dos números perquè és el que ocupa l’autocaravana. Haurem d’anar venint cada dues hores a renovar el tiquet perquè el que es deixa veure muralla endins té molt bona pinta.

De fet la gran majoria de llocs d’interès de Quebec es situen dins de les muralles de Ciutat Vella i el seu tamany la fa ideal per a poder-se desplaçar a peu a tot arreu.

Els 4,6 km de perímetre de les muralles, també Patrimoni de la Humanitat, es poden recórrer a peu, passant per miradors des d’on es veuen els diferents edificis històrics. 

Recorrem una part de muralla i baixem per la Rue St Jean. La Queralt ja demana dinar i ens decantem per un dels restaurants del mateix carrer, que està ple de restaurants, així com de botigues, alguna d’elles ben curioses com la de crispetes ! No sabíem que podien donar tant de joc: garrapinyades, banyades de xocolata, amb gelat, ... uns barrenyos !!!

Hem passat per turisme per agafar un mapa de la ciutat i no deixar-nos cap racó. Allà ens comenten que al port, al costat de la terminal de creuers a les 8 del vespre hi ha espectacle de Circ. Cal anar-hi a les 19h perquè s’omple de seguida.

 

La noia de turisme també ens indica quins son els principals carrers, places i llocs d’interès, i al dir-li que venim de Barcelona ens demana atendre’ns en castellà per practicar una mica.

Seguim passejant, carrers plens d’artistes i galeries d’art, botigues on t’ho compraries tot i no pot ser,... fins hi tot una botiga de decoració de Nadal. Hem anat voltant fins a topar-nos amb l’edifici estrella de la ciutat, Le Chateau Frontenac, un colossal edifici que a part de ser l’hotel més fotografiat del món, ocupa un emplaçament idíl·lic dalt d’un turó al costat de la ciutadella i als peus del riu San Lorenzo.  És immens i imponent.

Québec és una ciutat molt oberta amb els artistes, trobes pintors a tot arreu, escultures itinerants per diferents carrers, actors fent obres de teatre, ... A la plaça de davant l’hotel, i al llarg de tot el dia van actuant diferents artistes passavolants de la ciutat. Just quan arribem comença un espectacle d’un argentí que ens fa riure cada 45 segons durant més de mitja hora, un crack.

D’aquí, i passant per renovar de nou la zona blava, ens acostem fins al Mercat del Port Vell. Un autèntic gust veure les fantàstiques fruites, verdures i demés productes de la regió tant ben parades. Tanquen a les 6 de la tarda i val la pena acostar-s’hi. D’aquí seguim passejant pels carrerons de la part baixa del barri vell.

La part baixa de Québec son carrerons empedrats, placetes encisadores, casetes acollidores plenes de petits detalls que fan acollidor passejar pels carrerons d’aquesta part de la ciutat. Hi trobem un parell de parets mitgeres de cases amb dos pintures, frescos, dibuixats a escala real. Dignes de visitar.

Des de la part baixa, ja cansats, prenem el funicular per pujar a la part alta (3$ CAN/adult). Acabem de recórrer els carrers que ens queden pendents. Amb tanta renovació de zona blava ja els hem fet tots (a cada viatge, hem anat per un carrer diferent).  Son gairebé les 7 de la tarda i han tallat el trànsit en alguns carrers del barri alt. Al matí comentàvem que era una llàstima que no fos tot peatonal o si més no que estigués prohibit estacionar. Canvia moltíssim.

Agafem el George i de nou cap al port, aparquem allà (zona blava), però contents de poder trobar una plaça de 8 metres de llarg. Escalfem el sopar de la Queralt en un tupper i ens l’emportem, ja que son quarts de vuit i no volem fer salat per agafar un bon seient a l’espectacle de circ que es fa a l’Àgora del Port Vell. La companyia Crepúscule, de Flip Fabrique representen Vents&Marées. Ens tenen 60 minuts bocabadats amb els seus salts, acrobàcies i demés temeritats, amb música en viu i una escenografia i nivell ben bé a l’estil del Cirque du Soleil (entrada gratuïta).

A la sortida, immortalitzem l’skyline de Québec amb el majestuós hotel Le Chateau Frontenac il·luminat. La Queralt ja rondina, és tard i està rendida de tant caminar.

Agafem l’autopista i ens arribem a dormir just al costat de la primera visita de demà, la cascada de Montmorecy.  Son escassos 15 km de trajecte i a Québec ciutat és complicat pernoctar amb l’autocaravana. Bona nit.