Ens
fem una dutxa amb aigua calentona, això si amb una oloreta d’ous podrits !!!, suposo
que això ens deixarà la pell molt fineta. Islàndia és el país de les aigües termals!
Quin luxe! Esmorzem amb quatre coses que vàrem portar entre la roba (llet,
galetes, cafè i sucre). Tenim sort: les galetes no s’han trencat!. Ens acostem fins
a Selfoss per anar al súper a comprar. Posteriorment ja marxem a fer el
turista, no patim per no posar la compra a la nevera, els 10 graus de
temperatura exterior s’encarregaran de fer una bona simulació.
Els
noms de les carreteres, en contra dels complicats noms dels pobles, tenen una
codificació numèrica que ho fa més fàcil. Així que la ruta és més aviat “prenem
la 35 i després la 52” que no pas dir que de Kaldarholödi fins a Uxavatn....
Estrenem
viatge visitant el famós Cercle Daurat. Es tracta d’una ruta que passa per
diferents punts d’interès força propers a la capital i Þingvellir, el Parc Nacional,
n’és un d’ells. A part de preciós, és des del 2004 Patrimoni Mundial per la
Unesco i històricament, l’emplaçament més important d’Islàndia. Els víkings van
establir aquí el seu primer Parlament democràtic anomenat Alping.
Geològicament
Þingvellir és una gran falla causada per la separació de la placa tectònica
nord-americana amb l’europea, deixant la vall plena d’esquerdes. És l’únic lloc
al món on la separació de les plaques és visible a terra ferma.
Des
del punt d’informació situat més al nord del parc prenem un tríptic i decidim
fer una caminada pel sender de dins l’esquerda entre les plaques tectòniques,
veure els salts d’aigua i les vistes al llac més gran d’Islàndia, el Þingvallavatn;
format per les aigües provinents del glaciar Langjökull que es filtren per la
roca i emergeixen aquí, 40 km més avall. Hi ha zones entre les esquerdes de la
falla que estan inundades d’aigua i, qui en sap i vol, fa submarinisme, però
amb neoprè sec és clar, l’agua està moooolt freda!. Ja tornant cap al cotxe, un
breu xàfec ens deixa xops i clar tenim els impermeables i paraigües a la
maleta, és que aquí el temps és molt canviant, semblem passerells !!!
Havent
dinat i aprofitant que els temps sembla que s’aixeca lleugerament, agafem la
carretera panoràmica coneguda com la pista 550 de Kaldidalur (és la ruta més
curta que travessa els “Highlands” d’Islàndia) amb vistes al glaciar de
Geitlandsjökull. El nom d’aquesta ruta és el de la vall per on passa
“Kaldidalur” que traduït significa “la vall freda”
El
paisatge d’aquesta remota vall ens transporta per extensos camps de roques,
pedres i més pedres fins que de sobte un riu talla bruscament el pedregam i es
comencen a veure impressionants masses compactes de gel glacial a l’horitzó.
La
ruta comença al nord de Þingvellir i passa per l’oest del volcà Skjaldbreiður,
posteriorment discorre entre les glaceres de Þórisjökull (Geitlandsjökull) i de
Ok i continua cap al nord fins arribar a Húsafell.
La
pista 550 te una longitud de 40 km, i no cal fondejar cap riu en tot el
recorregut. La ruta no està marcada com a carretera F pel que legalment és
transitable amb vehicles que no siguin 4x4, tot i que les agències de lloguer
de vehicles no ho permeten fer amb vehicles convencionals (ens fem el sord ;-).
Ja
de tornada cap a la cabana passem pels impressionants salts d’aigua de
Barnafoss i Hraunfossar. La Queralt es distreu llençant pedres a l’aigua mentre
fem fotografies per copsar, si es pot, la magnitud i bellesa de l’entorn.
El
temps i les ganes d’explorar nous indrets espectaculars han fet que la jornada
s’allargués una mica més del previst, però per això son les vacances! Tornem a la cabana a preparar-nos un reconfortant
soparet i planificar la ruta de l’endemà, ...
