Pàgines

dijous, 11 de setembre de 2014

11 de Setembre, la Diada


El dia d’avui també es preveu plujós a tot el país, per tant planifiquem una ruta amb cotxe pel sud – est del país, on farem visites molt puntuals durant el matí, ja que a la tarda ens estarem a casa veient el 3/24 per internet per veure com es desenvolupa la diada a Barcelona, a part la Queralt podrà jugar una mica més tranquil·la, que portem un ritme que no li deixem gaire estona (es porta molt be pobreta).

Aquest any per la diada de Catalunya ens trobem de vacances i no podrem assistir a la que es preveu  multitudinària manifestació a Barcelona per formar la “V” de gent per demanar que ens deixin votar.

Ens dirigim cap a una regió on hi ha molts "pobles balnearis" i anem a visitar la més antic i més gran d'Eslovènia, Rogaska Slatina, amb edificis d’estil neoclàssics i modernistes molt ostentosos. Tot el poble viu volcat a les aigües termals, per tot arreu hi trobem zones de tractaments i teràpies, massatges, piscines diverses, hotels, ... i clar les corresponents botigues que atreuen a aquest tipus de clientela (bolsos, joies, vestits, ...). Val a dir que tot a un preu desorbitant, enfocat a estrangers adinerats, principalment russos i xinesos. A excepció dels jardins i la façana d'un dels antics hotels, no val gaire la pena arribar-se fins aquí, excepte clar si vens a que et deixin nou (massatges, peelings, banys de tots tipus, ...), que no és el nostre cas, tot i que poder ens convendria ;-)


Les aigües minerals d'aquest poble són les que contenen la major quantitat de magnesi del món, de la que diuen ajuda a reduir l'estres, a la digestió i afavoreix la pèrdua de pes.

Des d’aquí agafem una carretera local per creuar un parell de valls. Realment ens fiquem a la “Eslovènia profunda”, més rural, fins a entrar a una regió vinícola molt propera a Croàcia. Segueix plovent i seguim circulant entre muntanyes verdes plenes de vinyes, on per les vies on circulem, que no són més amples que el cotxe, només hi ha cartells que anuncien petites bodegues. Ja podrien anunciar algun poble, que em sembla que ens hem perdut !!!

Finalment arribem a Olimje, un monestir on actualment encara hi ha capellans. Sense ser res espectacular, l’entorn de l’emplaçament d’aquest és bonic i esperitual. Passegem pels seus jardins amb plantacions d'herbes medicinals i horts. Totes les plantes i hortalisses estan degudament etiquetades i tot molt ben cuidat.

Per últim veiem a la guia que a prop hi ha un castell i decidim arribar-nos-hi. El castell de Podsreda el veiem al capdamunt de la muntanya, i val a dir que l’accés fins aquest té més encant que no pas el propi castell (parc regional de Kozjansko). Pugem per una carretereta enmig d’un bosc força tancat i en la que s’hi afegeix la boira, tot amb un aire molt místic. El castell va ser reconstruït després de la II Guerra Mundial i no en queda res de l’original, només hi ha una exposició que no és del nostre interès i per tant no hi entrem (4€).



Tornem cap a casa on dinem i passem la tarda veient, gràcies a internet, el desenvolupament de la diada a Barcelona, mentre anem escrivint missatges a familiars i amics per a que ens detallin la seva versió en directe i ens enviïn fotos. Tot molt emocionant, llàstima no poder ser-hi.