Pàgines

dissabte, 6 de setembre de 2014

Piran. Costa Eslovena

Això son vacances! matinem ja que a les set menys quart del matí ens desperta la Queralt, posteriorment aixequem persianes i veiem boira i pluja ! Que més podem demanar ? Per sort, ens agrada viatjar :-) 

Segons l'aplicació meteorològica yr.no, que de moment mai ens ha fallat i ens serveix de referència, ens informa que avui plourà a tot el país, excepte a la costa, on farà sol-núvol. Realment hi tenim molta fe perquè amb lo tapat que està el cel i el que plou...venen ganes de tornar al llit, però hi ha qui no ens deixa... 
video

Des de Celje ens dirigim a l'oest del país, cap a la costa adriàtica, on Eslovènia té 47 km de costa. En el terç final del viatge el cel comença a tenir més llum i la pluja menys intensitat i poc a poc s'obren clarianes amb petites finestres de cel blau i esperança d'un dia salvable de vacances. 

Anem directament cap a la població de Piran, ja que després de llegir diferents guies, sembla ser que és la més bonica i representativa de la zona, tot i que també en destaquen Koper, Izola i Portoroz.

Per Piran no es pot circular amb cotxe i els aparcaments estan als afores (tots de pagament), però almenys hi ha un bus gratuït que passa a intervals francament curts i et porta dels aparcaments fins a ple centre.

Piran és pintoresca. Està a l'extrem d'una península estreta i el seu casc antic és una joia de l'arquitectura gòtica veneciana. Destaquem la plaça Tartinigev, una plaça ovalada amb edificis singulars i pavimentada de marbre que antigament era el port interior fins que la van reomplir. Piran va ser molt important en el comerç de la sal i les relacions comercials amb Venècia. Per proximitat amb Itàlia la nomenclatura de carrers, senyalètica de trànsit, etc... està tota bilingüe. 

Dinem en un restaurant recomanat per la LP on hi va la gent local i que per tant no és tant turístic com els que hi ha a primera línia de mar. Dinem molt bé. Peix fresc i boníssim i postres casolanes "de la mamma".

Per fer baixar el tiberi pugem fins el Campanile des de la plaça Tartinigev i per baixar comencem a recórrer els carrerons laberíntics de Piran, plens d'encant i història, amb un aire poc eslovè i molt italià (tot vellot, amb roba estesa per tot arreu, la gent parlant amb tons de veu elevats, ...). Per últim ens arribem fins al far i la Queralt es distreu tirant pedretes a l'aigua. Fa un solet fantàstic, quin regal !


Son gairebé les cinc de la tarda. Ha passat l'estona volant i marxem cap a Hrastovlje abans que es pongui el sol (aquí a les set ja és fosc!).  Hrastovlje, és un petit poblet d'una zona vinícola amb una església romànica envoltada per una muralla medieval amb torres a les cantonades, i un interior cobert de frescos extraordinaris del s. XV. Els frescos son narratius i estan pintats per a facilitar als analfabets a comprendre les històries de l'antic testament.

Amb el repicar de campanes de les 18 h ens despedim d'aquesta regió i retornem cap a la "casa de vacances". Com no, a la carretera de tornada, cel gris i gotes d'aigua !

1 comentari:

josefina ha dit...

Quines fotos !!!!
Un bon lloc per lluir-se.