Pàgines

divendres, 5 de setembre de 2014

Ljubljana. Primer dia de sol

Per fi es deixa veure entre núvols l'astre rei. Ja començàvem a estar una mica saturats de pluja i cels tapats i necessitàvem la vidilla del sol. 

Avui decidim anar a Ljubljana, la capital d'Eslovènia, situada al centre del país. El casc antic ocupa una estreta franja de terra entre al marge dret (est) del riu i el turó presidit per un castell. És el barri més antic de la ciutat i la majoria dels edificis son barrocs i alguna encara conserva l'estil medieval. Tot el casc antic és peatonal, bé, també hi poden circular bicicletes, que per cert n'hi ha moltes tant aquí com a totes les ciutats.

Aparquem prop del famós pont on en els seus extrems hi presideixen uns dracs de bronze, al límit de la zona peatonal i molt a prop del peu d'un funicular que puja directament fins al castell. Abans però visitem un mercat a l'aire lliure ple de bolets, fruits siivestres, fruites i verdures, formatges casolans, mel, planters, flors,... i on tastem els tradicionals pastissets de massa bullida farcits de mató amb una salseta boníssima per sobre (Struklji). 

Sembla que avui hi hagi un mercat més extens del de cada dia amb tot de parades de menjar de tot el món: Mèxic, Japó, Espanya.... Estan fent una paella que en absolut tastarem perquè una vegada n'has menjat de bones ...

Agafem el funicular que ens porta fins al castell. És com un ascensor de vidre que es desplaça per una via, com el de Puigcerdà que és gratuït però aquí de pagament (el tiquet de només pujar costa 2,20 €/persona). Es nota que al castell hi pujen majoritàriment turistes. 

Un cop dalt fem un tomb al voltant del pati, entrant a la torre pentagonal, la capella, miradors,...però sense visitar l'interior (les guies no en diuen cap meravella). Per baixar, triem l'opció d'apeu i la Queralt amb cotxet ben lligada gaudint de la pronunciada baixada com si estigués dalt d'una atracció de fira ! 

Amb poca estona som baix del turó a l'altre extrem del casc antic on ja ens anem fixant també amb les cartes dels restaurants per buscar un bon lloc per dinar. Finalment el trobem, de nou mengem fora al carrer i més avui que fa bo de veritat! Ja als cafès, la Queralt fa una amigueta local, la Dora. Una nena de setze mesos que passeja amb la seva mare. Es fan un tip de jugar amb llenguatge internacional dels nens perquè una li parla en català i l'altra li contesta en eslovè però s'entenen la mar de bé! 

Seguim passejant recorren més carrerons, els tres ponts, placetes, fonts, voregem el riu,... som divendres i sembla ben bé un dissabte o diumenge al matí. Hi ha molta gent pel carrer, suposo que entre que és la capital i fa bon dia, tothom té ganes de sortir! La ciutat és bonica i cuidada i molt agradable d'anar recorrent i descobrint de sobte com treu el nas un campanar o el castell entre dos teulats,... miris on miris tot té el seu encant. 

Avui anem molt bé de temps però també tenim ganes d'afluixar una mica així que tornem cap a Celje i aprofitem per anar fins l'hora de sopar a un parc que ens van recomanar els nostres exchangers i la Queralt disfruta moltíssim, tant o més que regant l'hortet de la casa on les carbasses li fan molta gràcia ! 
Tant de bo tinguem tant bon temps més dies !