Pàgines

dilluns, 1 de setembre de 2014

Celje

Aquí les "J" es pronuncien com la i. Així que estem a "Celie" i avui farem turisme de proximitat ja que  hi ha prou coses per veure i hem d'agafar inèrcia mica en mica. Abans de res passem pel super per acabar de completar el rebost de cara a esmorzars i sopars.

Anem al centre històric a l'oficina de turisme, el dia està ben tapat i gris. La previsió per aquesta setmana no és gaire engrescadora segons yr.no. Ens comenten que han tingut un estiu poc càlid i plujós, i pel que sembla no ha de canviar gaire.

Visitem el casc antic de la ciutat i com no, comencen a caure quatre gotes. En previsió a la Queralt li hem posat l'impermeable i les botes d'aigua, per tant ... a trepitjar bassals !!! El centre històric de Celje es recorre ràpidament. No és gens espectacular ni encantador però és agradable. 

Aprofitem que estem a Celje i dinem a casa, per la tarda pujarem al castell. No ens entretenim gaire ja que ahir ens vàrem adonar que aquí a partir de les set ja gairebé és fosc i cal tenir-ho present. 

Pugem amb cotxe fins al castell (hi ha un caminet per pujar-hi a peu amb uns 30 minuts, però el dia no acompanya). Ja des de baix es veu enorme però un cop arribes es confirma la grandiositat que té en les tres dimensions. És la fortalesa més gran d'Eslovènia (s.XIII) i com no es troba situat al capdamunt d'un penya-segat (407 m) per vigilar i defensar la ciutat. L'entrada és molt econòmica (2€ els adults i si passes pel bar del castell en recuperes 1€ en consumició). Crec que som tres o quatre visitant al castell si hi arriba. Quin fart de pujar escales! les torres tenen uns murs amplissims i son molt altes. Les vistes des de dalt, extenses! quan de verd en tot voltant! Llàstima que el temps no acompanyi gaire. 

Durant el circuit anem trobant i buscant entreteniments per la Queralt (trepitjar palla, uns cistells que son gronxadors, ...). Tot i que ella ja s'ha fet la pel·lícula que en una torre i hi viu el St Jordi i en l'altre la "Princesa del Castell" i de tant en tant els crida :-)

Ha deixat de ploure i sembla que s'obra alguna clariana (petita eh), per tant decidim anar a fer una visita al llac Smartinsko que ens ho han recomanat els nostres "Exchangers" i de la qual les guies no en fan cap menció. Realment un luxe pels habitants de la zona tenir un llac així a costat de casa!

El llac és realment extens pel que ens havíem imaginat. És el capvespre i ens trobem amb gent fent esport, passejant el gos, ... Es pot fer caminant la volta sencera al llac, però nosaltres fem un tros a l'extrem nord i retallem la ruta creuant-lo pel mig, en un pont flotant de fusta sense baranes (tot un estres amb la bellugueta de la Queralt). El camí perimetral alterna camí de terra, passarel·les de fusta elevades per sobre l'aigua i diversos ponts creuant rierols, ...

Ens anem distraient llençant pedres a l'aigua, mirant els peixets, els ànecs, collint pomes de diferents pomers que n'estan plens a vessar arran de camí, tocant les banyes als llimacs que sortien després de ploure i veient com les arronsen, i si no ho fan la Queralt bé que se'n encarrega de tornar-les a apretar. Pobrets! Trobem també una zona de cordes, gronxadors i demés entreteniments que per descomptat hem hagut de pujar i baixar i tornar a pujar i tornar a baixar i rondinar per marxar-ne. S'esta fent de nit i és hora de tornar a casa a sopar i carregar piles descansant.