Bohinj - Triglav National Park

Avui la previsió de la meteo no és gaire bona cap on volem anar però ja estem als darrers quatre dies de vacances i pinta que el temps anirà a pitjor així que cal aprofitar el sol-núvol-pluja beticinat. Per ara la yr.no no s'ha equivocat ...

Anem de nou cap a Bled però una vegada allí ens desplacem uns 26 km al sud oest fins a Bohinj, l'altre gran llac d'Eslovènia. Son diferents i no perquè Bled tingui una illa al mig i aquest no, sinó que aquest és més pausat (menys turístic) i potser tot té un aire més natural i autèntic, menys edificacions, més rústiques, menys comerç, ... resumint més tranquil·litat. 

Només arribar-hi ens sorprèn la llargada del llac ja que pensàvem vorejar-lo caminant i ... potser no tindrem temps suficient i ho haurem de fer en part. El dia per ara és bo, i fins i tot es deixa veure el Triglav! (tot i que comencen a créixer nuvolades).

Els boscos de l'entorn del llac son preciosos, unes fagedes a les que ja els hi han caigut les fulles ben bé com si ja fóssim a la tardor i amb un munt de roques disseminades per tot arreu. Molta gent s'atura a fer reportatges fotogràfics pel seu interior i és que  francament son especialment bonics. Ah, i evidentment pels amant de l'orientació això és el paradís !!!

Prenem amb cotxe la carretera que voreja el llac per mà esquerra, paral·lela al carril bici-vianants que voreja el llac fins arribar al cap d'uns kilòmetres a Ukanc, a on es troba la cascada de Savica. S'aparca al costat del restaurant que porta el mateix nom (l'aparcament costa 3€/dia). Des d'allà ens dirigim ja a peu cap a la cascada, entre els plors de la Queralt que no vol ni caminar ni pujar a la motxilla, ... Al cotxe s'havia adormit i està una mica rondineta. Finalment un paquet de cromos d'animals distreu la rabieta i aconseguim "pactar" per posar-la a la motxilla sense rondinar. Això és el que té viatjar amb nens, un altre ritme !

Abans de creuar el riu per un pontet de pedra on s'enfila el camí cap a la cascada, hi ha una caseta de control on cobren entrades (2,5 €/adult), caram aquí per tot et cobren. A partir d'aquí comença l'ascens que tenen ben condicionat amb més de 500 graons, intercalats en el camí fins arribar a la cascada al cap d'una mitja horeta.

Pel camí hi ha algun mirador i banc per anar contemplant la meravella de paisatge, i per descansar clar. Arribem a la cascada però ens l'hem de mirar des d'uns cinquanta metres de distància. Han col·locat una reixa i no es pot passar més enllà. És bonica però vàrem trobar més impressionant la doble cascada d'ahir, potser per que estàvem sols, no hi havia ni tanques ni escales i tot plegat tenia un caire més natural i no tant turística com aquesta. 

Iniciem el descens de nou. La Queralt ja completament desperta baixa a peu fent salts a cada graó. En Marc aprofita per contar els graons, aviam si n'hi ha cinc cents com diu la guia. I no, n'hi ha algun més ! (554).

Una vegada a baix teníem previst pujar amb l'aeri fins a la paradisíaca estació d'esquí de Vogel  amb l'objectiu de veure les vistes del Triglav i la resta de cims del Parc National, així com ascendir el cim Vogel (1922 m - Excursió 24 del Sloveninan car tours and walk), però veiem que com estava previst el temps mica en mica es va tapant i desestimem la proposta ja que s'aprecien els cims més alts ja coberts de núvols i no veuríem res.

Prenem el cotxe fins a l'altre extrem del llac per allà on hem arribat, Ribcev Lax on hi dinem. Després passem per turisme per preguntar sobre la excursió 22 de l'esmentat llibre que passa per unes gorges, però pel que ens diuen de la durada de l'excursió no és compatible amb l'estat del cel i decidim per fer baixar l'àpat, fer un tros de la excursió 20, i anem a vorejar el llac per la riba dreta (per la que no hi passa la carretera). Com que aquesta és planera no agafem motxilla i la Queralt a peu es distreu constantment, tirant pedres al llac, donant alguna galeta als ànecs, agafant floretes, enfilant-se a roques i troncs, o fent la croqueta aprofitant la pendent de la gespa al costat del caminet. Hi ha petites platges de pedretes i gent prenen el sol i descansant. Aquí ningú es banya, l'aigua és cristallina però un xic freda. El ritme avui és lent i la Queralt està cansada de tanta excursió, per tant millor fer mitja volta i anem tornant.

Agafem el cotxe i de tornada cap a casa volem anar a visitar Radovljica. La carretera que en hi porta és molt rural i plena dels tradicionals i típics Kozolec que son com uns estenedors per la palla, els quals veiem força plens a diferència d'altres zones del país. Es tracta d'estructures de fusta o bé combinació de fusta i pedra en alguns casos, en tot cas els embarrats solen ser sempre de fusta on es va col·locant la palla per ajudar al seu assecat. Tenen una teuladeta i poden ser simples d'un sol parament (això si, alguns força llargs) o bé dobles o formant estructura com de caseta. De fet alguns son estenedors pel seu perímetre inferior, tenen un petit entarimat a una alçada intermitja i utilitzen aquest altell per emmagatzematge d'eines. Una mica recorda als orrios de Galicia. 

Pel camí ens cau el diluvi universal, mare meva quina manera de ploure! i com embassen aigua els vorals de les carreteres. Arribats a l'alçada de Lesce i Radovljica desestimem la visita, plou menys però encara plou. Creuem la ciutat amb cotxe i anem a buscar l'autopista cap a casa.

De tornada descobrim una caixa de cd's de musica en un compartiment del cotxe encara no havíem explorat que ens amenitza el viatge, ja que els que portem des de casa ja els tenim molt escoltats. Fins i tot la Queralt no es queixa per no estar escoltant el Mic o el Super3, només demana música música ! 

El temps a Celje ha estat millor tot i que veiem que també ha plogut. Quin país!.