Ens llevem i segueix plovent. Mirem la previsió al yr.no i veiem que hi ha una probabilitat de que no plogui durant al matí cap al nord de Celje (prop de la frontera Austríaca). Ja estem fets uns valents, hi hagi la previsió que hi hagi nosaltres no parem, així que tot i la previsió inestable ens poden més les ganes d'explorar el país i continuar descobrint lo fantàstic que és pels amants de la natura en estat pur.
Avui anem a la Logarska Dolina, una vall glacial de 7,5 km de llarg i menys de 500 metres d'amplada. La vall prèvia a arribar-hi, la vall de Savinja també val molt la pena, és preciós, com un pessebre: boscos pletòrics, esglésies antigues, granges tradicionals, les grans muntanyes dels Alps Julians al fons, ...
La vall econòmicament explota la fusta la qual es transporta arreu del país des de fa molts i molts anys. Les cases i elegants edificis antics que segueixen en peu son en la seva gran majoria degut als beneficis de l'explotació dels boscos.
Des de la mateixa carretera que remunta el riu Savinja, anem fent diverses aturades per anar veient salts d'aigua, el rius, vistes panoràmiques, ... En una d'elles surt un corriol que creua el riu per un pont de fusta suspès amb cables d'acer on ens divertim saltant i votant a sobre d'ell fins que ens adonem que patina força (potser que anem amb compte). Per variar la Queralt disfruta tirant pedres a l'aigua.
Als boscos d'aquí ja ha arribat la tardor, almenys la que coneixem nosaltres: bolets, fulles seques amb tonalitats terroses i rogenques,... i molta humitat. Les pluges... Aix...si no hem tingut estiu aquest 2014 !
Agafem un altre carretera que acaba amb pista forestal al seu darrer tram que remunta la vall del Robanov Kot. Les cabanes tenen les xemeneies enceses, les vaques pasturen en amplíssims prats verds i les granges son explotacions ramaderes considerables. Tot envoltat de magnífics cims de més de dos mil metres d'alçada. Des d'aquesta zona surten moltíssimes excursions i dona per venir a passar-hi uns dies però el temps se'ns acaba i el mal temps s'acosta així que tot queda en un descobriment.
Seguim remuntant el riu Savinja fins a l'inici de la carretera de Logarska Dolina, on cal pagar 7€ per accedir-hi amb cotxe (amb bicicleta o a peu és gratuït). Les vistes son precioses, i als pocs metres ens aturem i despertem a la Queralt que ja dorm, perquè vingui a veure les vaques i és que aquestes no son com les habituals. Tenen unes banyes enormes i uns serrells que els tapen els ulls i gairebé el nas ! A la Queralt no li fan gens de por, el contrari, molta gràcia i les vol pentinar i tot ! Mare meva, se'ns està tornant una Heidi !!!
Seguim remuntant la vall gaudint del fantàstic paisatge de boscos i cims que tenim mirem allà on mirem. Al final de la carretera fem una petita excursió que en porta fins a un salt d'aigua (slap Rakina) aquest està situat a 1.100 metres d'alçada i te una caigusa de 90 m. Aquesta caminada correspon a la 40 del llibre ja citat en anteriors posts Slovenian walks and tours.
De baixada parem en una granja-refugi de muntanya molt acollidora per menjar alguna cosa. Estem sols amb la senyora que regenta la casa i que només parla eslovè i alemany. Ens mig entenem per demanar el menjar i es superen les expectatives previstes amb un àpat 100% local i més que km zero seria fet allà mateix. Quins formatges que fan les vaques d'aquí fora ! i quina carn...! per no dir dels bolets que ja es poden anar collint ! Per completar el tiberi, ho rematem amb un apple struddel casolà. En demanem una ració que compartim (és un tros de 15x15x4 cm de pastís boníssim). Un cafetó i sortim a passejar pel voltant de la casa fins que arrenca la pluja. La previsió es va complint però per sort, ja portem molta feina feta !
Per a rematar el darrer post d'aquest viatge comentar que hem fet un total de 3.300 kilòmetres (650 km dels quals corresponen al trajecte d'anada i tornada a l'aeroport de Treviso a Itàlia). El fet de tenir un allotjament fixe condiciona allargar recorreguts ja que el viatge no és itinerant sinó que son sortides diàries. Eslovènia però és un país petit i assequible per a moure's de punta a punta ràpidament i per tant planejar-se sortides d'uns 150 km d'anar i després tornar de mitjana (des de Celje). Tot i així, estant el 80% de les visites més interessants al centre-oest del país, recomanem allotjar-se a Ljubljana o bé per l'entorn més immediat per reduir d'aquesta manera les distàncies a les visites.
Resumint, un país assequible i molt recomanable per famílies i muntanyencs a qui els agrada la natura, plogui o faci sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada