Pàgines

dimarts, 2 de setembre del 2014

Plou = visites a cobert

Eslovènia és verd, molt verd i no ens estranya gens, amb el que plou.... Avui la previsió és de pluges per a tot el dia així que de tot el llistat de llocs a visitar que tenim previstos anirem al que més s'ajusta a un lloc cobert per un dia plujós: les coves de Postojna. Hi ha una mica de tirada des de Celje ja que estan direcció a Itàlia, a l'oest del país i nosaltres estem a l'est però com a casa nostra, això és un país petit i també des del campanar del poble es veu el campanar veí.

Tot el camí plovent i el cel ben tapat miris on miris. Quina bona pensada al fer la maleta agafar les botes d'aigua i l'impermeable! Els paraigües els hem agafat de la casa on ens allotgem.

Arribem a la zona de les coves, una mica als afores de Postojna. Els aparcaments, molt organitzats per tipus de vehicles, força plens. És un lloc molt turístic i tot i el diluvi, avui també està ple. Comprem les entrades agafant un combinat de les coves més el castell Predjama, situat a uns 9km d'aquestes per visitar-lo per la tarda.

Les coves de Postojna son impressionantment grans, tant en longitud com en amplada i alçada ! Tenen 20,6 km de galeries i cavernes, de les quals només se'n visiten 5,7 km i d'aquests 4 km amb un trenet. La resta a peu per rampes de formigó ben condicionades que van salvant els diferents desnivells. La temperatura a l'interior de les coves és constant entre 8 i 10 ºC. Avui no notem gaire contrast tèrmic perquè a fora fa també molta fresca.

La visita es guiada per grups amb hores concretes d'entrada cada 30 minuts i dura una hora i quaranta minuts, una mica massa llarga pel nostre gust i sobretot per la Queralt que al final ja no sabíem quins jocs inventar per distreure-la, ja que es depèn del tren per sortir.

Tot i la durada de la visita, val a dir que son les coves més impressionants que hem vist fins ara, poder no tant per la seva bellesa (que també), sinó per la seva magnitud. Al final del trajecte de sortida amb tren, arribes a una gran caverna on veus com un gran i cabalós riu s'obre camí a través de la muntanya. Des de l'exterior, al costat de l'entrada a la cova, hi ha una gran forat on es pot veure com desapareix el riu cap a l'interior de la muntanya.


Dinem al mateix poble Postojna i per la tarda ens arribem al castell de Predjama on per sort deixa de ploure una estona i ens permet visitar-lo per l'exterior sense paraigües.

Aquest castell, a diferència dels altres, és que està adherit a la roca en un penya-segat de 123 metres d'alçada enlloc de situar-se en un punt alt i estratègic de defensa, buscant d'aquesta manera ser impenetrables. És més, la part posterior d'aquest castell comunica amb unes coves i a través d'un seguit de galeries podien escapar-se cap a l'exterior en cas que fos necessari! tot pensat.

Per la resta, al seu interior té tot lo habitual d'un castell: la sala del tro, la de tortura, aquelles cuines amb grans llars de foc, moltes escales i sales i més sales,... amb molta humitat ja que la part interior del castell tenien la paret directament a la muntanya. Això els ajudava d'altre banda a emmagatzemar i canalitzar l'aigua d'escorrentia que circulava per les juntes de la roca.

Per variar, el que més li ha agradat a la Queralt ha sigut: "papitxar bassals d'aigua"! Tot i dur botes, trepitjava tant fort i saltava tant que ha quedat xopa. Sort que la mare es previsora i portava una muda de recanvi al cotxe ! ;-)

Tornem cap a casa que tenim de nou tirada d'autopista, i com no sota la pluja.