Pàgines

dijous, 4 de setembre de 2014

Maribor i Ptuj. Ciutats medievals

Avui anem cap a l'est del país on sembla que és on hi ha menys probabilitat de pluja o si més no, menys quantitat. Per tant anem de visita urbana, Maribor i Ptuj.


Comencem per Maribor, la segona ciutat més gran del país i Ciutat Europea de la Cultura el passat 2012. Tenim la sort d'aparcar molt aprop de tot el nucli històric del centre, uns parell de carrers per sobre el riu Drava, molt ample i cabalós.

Maribor no té cap visita obligada però el seu casc antic té força encant i els carrers peatonals del centre estan plens de cafeteries molt agradables i amb força ambient. Entre el centre i el riu hi ha el barri de Lent i arran de riu la torre de l'aigua. 

Creuem a l'altre costat del riu per tenir una altra perspectiva de la ciutat, on s'aprecien tots els teulats de les cases del casc antic de color ataronjat i que ens criden l'atenció lo grans i inclinats que son.

Parem a dinar en un carreró ple de cafeteries i ens aturem en una on fan cuina tradicional de Bòsnia. Mengem uns embotits fumats acompanyats d'uns bunyols de pa acabats de fer, mantega salada i formatge fresc regat amb una Pivo (cervesa) ben fresca. Per acabar un strudel de poma acompanyat d'un cafetó. 

Ja amb la panxa plena ens dirigim cap a Ptuj, que es troba a poc menys de 30 km de Maribor. És una de les ciutats més antigues d'Eslovènia amb el clàssic nucli medieval amb el seu castell, monestirs, esglésies i cases formant uns simfonia de teulats vermells.

La visita es fa ràpida, ja que el casc antic no és gaire gran. Caminem sols pels carrers, segurament la pluja no convida a sortir, ara nosaltres paraigua en mà i sortejant bassals anem recorrent els carrerons i les places. 

Per últim parem a fer un cafè a la casa de la cultura, un local peculiar pel que fa el mobiliari, i com ja comença a ser habitual en aquest país, amb un "Children corner". Aquí hi ha una sala soterrani de pedra amb una volta molt maca, on hi fan concerts i recitals de poesia. Concretament s'hi celebra el "Versoteque" (Dies de poesia i vi - http://www.versoteque.com/en/2013/) i tots els que hi actuen, els fan com una placa on hi posen el seu nom, el país de procedència, l'any de l'actuació, ... i la pengen a la paret. Xafardejant n'hi trobem una del "Miquel Mestre" i a més com a país hi han posat "Katalonija" !!!

Deixa de ploure i aprofitem per pujar, a través de carrerons i unes escales de fusta cobertes, fins al castell de la ciutat per contemplar les vistes (no visitem el castell).

De tornada cap a Celje i aprofitant que teòricament ens va de camí, volem parar per veure unes runes d'un monestir.  Sabem sobre l'existència d'aquestes per una guia que ens han deixat els "Exchangers" (no surt a la LP). Sortim de l'autopista i ens dirigim al poble on suposadament hi ha les runes. Trobem cartells i els comencem a seguir fins a portar-nos en una carretera estreta que s'endinsa per una vall cap a la muntanya. Portem estona conduint i tot i que no hem passat cap cruïlla, també fa estona que no veiem cap cartell. Parem a mirar el mapa, ens hem allunyat força de Zice (població on teòricament estaven les runes) i hem passat alguna que altre casa (no arriben a ser ni pobles). Com que el paisatge és maco i la carretera torna a l'autopista uns quilòmetres més enllà, decidim seguir endavant. Al cap d'una estona a la mateixa carretera, apareix del no res, les torres defensives blanques que guarden l'entrada del Monestir de Zice. 

Es tracta d'una cartoixa fundada al 1160 màgica per la seva pau i l'aïllament a la vall de Sant Joan, i alhora diferent al estar protegida amb torres de defensa al seu perímetre. Per desgràcia, tot i que la guia diu que tanquen a les 19h, en veritat tanca a les 18h. i per poc però ens la trobem tancada. De ben segur que si ens queden dies hi tornarem, doncs no queda lluny de Celje.

Seguim per la mateixa carretera que comença a enfilar-se muntanya amunt i a més s'acaba l'asfalt. Creuem una zona rural de l'Eslovenia profunda on trobem apart dels paisatges, els clàssics assecadors de palla del país.

Finalment arribem a Celje de nou cansats per anar a sopar i a dormir.