Torna a ploure. De fet, a tot el país i a tots els països veïns, hem mirat Croàcia i plou, a Àustria també i a tota Eslovènia hi ha una depressió al damunt de por. Així que... utilitzem el comodí que ens queda: les coves de Skocjan.
Sense presses per sortir de casa (que la Queralt jugui una mica) i amb ritme de vacances tranquil·les, ens dirigim fins a la zona de les coves. Abans però anem a dinar ja que amb la panxa plena de ben segur que la Queralt i nosaltres portarem millor la visita.
Seguim una recomanació de la LP d'un establiment proper que és carnisseria i restaurant on mengem una carn boníssima, concretament de Cavall (carn típica eslovena). De postres prenem el recomanat i tradicional pastís Prekmurska Gibanica. Consisteix en un calòric pastisset fet amb llavors de groselles, nous, fruita (prunes i poma), formatge fresc i nata. Boníssim ! per sort en demanem una ració ja que com a molts establiments d'aquí les dimensions son considerables i ideals per a compartir.
Ben tipets, anem cap a les coves a comprar les entrades per a la visita. Cada hora en punt se'n fa una i hi ha tres recorreguts a escollir (11 / 16 / 21 €). El primer és un recorregut per lliure fent un camí a través de les dolines (de baixada) i un darrer tram que entra a la cova. El segon, que és el que hem fet, és guiat i té una durada aprox. de 90 minuts. I el tercer és una extensió del segon amb una hora més visitant més cova.
Com que anem amb la Queralt i ja tenim l'experiència de les anteriors coves de Postonja, la segona opció és la ideal ja que veurem l'interior de les coves passant pel canó o riu subterrani, que és el plat fort de la visita.
Mentre esperem que arribi l'hora en punt, ens arribem a un mirador on s'aprecia la magnitud de la dolina per on sortirem al finalitzar la visita. Les dolines són depressions del terreny que es formen per esfondrament d'una cavitat subterrània, i aquesta concretament fa 164 m d'alçada.
La visita comença amb una aproximació a peu fins a l'interior d'una petita dolina on hi ha l'entrada a la cova. El grup es tot d'adults excepte la Queralt que va fent bé. Les explicacions son en anglès i italià. Al grup hi ha quatre espanyols que no entenen cap dels idiomes i ja donen la nota en el camí de l'aproximació queixant-se que és massa llarg (uns 500 metres) arribant tard a les explicacions i com no, un to de veu massa elevat. Val a dir que el ritme de caminar és força àgil però hi ha molt a veure.
Entrem a la cova, la il·luminació és molt tènue (gairebé només hi ha llum per visualitzar per on camines), en part té el seu encant ja que les fa més autèntiques, però clar també impossibilita fer fotos en condicions. La temperatura interior és constant i de 12 graus.
Al cap d'una estona de caminar, es comença a sentir el soroll dels ràpids d'aigua del riu subterrani Reka, cada vegada més forts a mesura que ens hi anem apropant, fins que de cop accedim a la part superior d'un enorme canó sota terra de 90 m d'alçada. És sorprenent i difícil d'imaginar. Anem resseguint aquest fins a trobar un pont a 45 m per sobre el riu que ens deixa a l'altre costat del canó, on resseguirem el curs del riu aigües amunt fins a trobar el punt d'entrada d'aquestes sota terra (i alhora sortida de la cova). Cal recalcar que aquest riu fa gairebé 40 km sota terra abans de sortir de nou a l'exterior, ja a Itàlia.
Per sortir de la dolina hi ha un petit funicular, per a pujar-hi cal però acabar de fer uns quants graons més muntanya amunt. Un bon tip de suar ja que de la cova se'n surt amb una concentració d'humitat molt elevada.
Arribats al punt de sortida berenem tranquil·lament una refrescant macedònia i anem a agafar el cotxe. Un plujós viatge de tornada ens espera però estem molt satisfets de l'experiència que si visiteu Eslovènia, paga la pena de veure per lo diferents que son a qualsevol altre cova (estalactites, estalacmites, columnes, ...). De fet, tot el sistema kàrstic, les dolines i les coves, són Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada