Trekking matinal i bbq nocturna

Avui fa un dia radiant de sol, però també bufa fort el vent. Pel matí hem anat a l’oficina de turisme de l’estació de tren de Busan, al costat de l’apartament, a preguntar pel trekking de Galmaetgil, el que vindria a ser el camí de ronda de Busan. Aquesta ruta esta dividida en 5 etapes d’uns 30 km cada una al llarg de tota la irregular costa de Busan. Nosaltres tenim previst fer una part de la etapa 2 (tram del Parc Igidae). La noia de turisme ens ha recomanat que féssim el trekking en sentit invers de la idea que portàvem, ja que és lleugerament menys desnivellat. Ens ha indicat que agaféssim el bus número 27 davant de l’estació per arribar fins Oryukdo (final etapa 2 – inici de la nostra excursió) i que caminem fins Eoulmadang (aprox, 5,2 km). També ens ha facilitat un mapa.

Així ho fem i anem fins a Oryukdo, on abans de començar a caminar volem visitar el mirador de vidre (una plataforma en voladís sobre el mar amb el terra de vidre). La ventolera és notable, pel que en trobem que el mirador de vidre l’han tancat degut a les fortes ratxes de vent. La mar està esvalotada. Preguntem abans d’agafar la pista direcció al famós pont de Gwangandaegyo (fi de la nostra excursió) si aquest tram està obert o presenta problemes pel vent. Ens confirmen que si que es pot fer sencer sense problemes.

Així doncs comencem l’excursió enfilant unes escales de fusta amunt. Fent-ho en aquesta direcció, la pujada és al principi, d’aquesta manera serà millor perquè quan minvin les forces tinguem el menor desnivell possible. Al cap de poc, el camí entra dins el bosc sense deixar de veure el mar gairebé en cap moment. Això és fantàstic perquè deixem de notar el vent, només el sentim. Sinó, ja ens veiem acabant la caminada amb un bon mal de cap.

 

Tot el tram que fem està molt ben condicionat, amb passeres, petits ponts, baranes, i de tant en tant miradors per contemplar les vistes al llarg del recorregut. A cada cruïlla tot està perfectament senyalitzat però clar, en coreà. També trobem uns fantàstics peus de fusta fixes que giren 360º sobre el seu eix adequats per fixar-hi el telèfon mòbil i, amb el temporitzador, immortalitzar-se un mateix amb les vistes.

Finalment completem els 5,2 km de caminada. La Queralt al començament del camí ha agafat un bastonet d’una branca d’arbre i una pedra i s’ha distret llimant el palet i cantant mentre caminava. Ens esperàvem que rondinés molt i al final s’ha reduït a queixes al darrer kilòmetre on la gana i el cansament ja acusaven.

El darrer tram del recorregut les vistes sobre el pont penjat de Gwangandaegyo i el skyline de la zona de negocis de Busan son espectaculars, i xoquen respecte l’espai verd i muntanyós per on estem nosaltres caminant. També xocant és el “senderó del faquir” un tram al voral del camí d’uns 100m pavimentat amb còdols allargats col·locats verticalment, on suposadament serveix de “reflexologia podal” després de la caminada ;-)

Finalitzada l’excursió prenem un taxi que ens deixa a les platges de Haeundae (zona turística de platja per excel·lència dels coreans).  Allà pensàvem dinar però ens sorprenem de la poca oferta que hi ha, i més essent tant turístic com expliquen les guies. Així que agafem el metro i ens arribem a casa a dinar i aprofitem per fer dutxes que després de la caminada ens deixen a tots nous. Una mica de descans i sortim a quarts de set de la tarda, que ja és vespre-nit, a sopar a fora i veure l’ambient del barri de Seomyeon.

La gran quantitat de cartells lluminosos ens criden l’atenció, ni a Seül al barri de Gangnam n’hi havia tants. Als baixos dels edificis s’alternen restaurants bulliciosos amb botigues de roba petites i tranquil·les de dissenyadors locals o confecció de curt tiratge. Hi ha rebaixes però els preus no son cap ganga. La Montse troba alguna peça xula, però normalment porta hombreres o bé farcit als pits, a part de ser talles úniques més aviat petites. Ben bé no s’acosta gaire a l’estàndard del país.

Recorrem una mica els carrers per anar copsant l’ambient i amb la idea d’escollir restaurant per sopar. Ens decantem per un restaurant d’aquests amb barbacoa i extractor a cada taula, ja el portàvem al cap de fa dies. D’entre els molts que abunden al barri anem al Hapcheon Korean Beef on serveixen la vedella de la regió d’aquest nom. És molt bona, tendre i gustosa, però conservem millor record de la vedella japonesa de Kobe. Ens porten molts platets d’acompanyament (bolets, jalapeños, alls, enciam, col, ceba,...) alguns amb salses ben curioses però saboroses i bones i alguna altra ben picant. Comencem amb 200 grams de carn i ens animem amb una segona tongada de 200 grams més. La Queralt gaudeix amb això de cuinar-nos nosaltres el menjar, controlar el foc,... i ens diu que vol que quan arribem a casa fem un sopar de barbacoa perquè és molt divertit.

Sortint del restaurant, ho rematem amb un gelat de xocolata (la Queralt ha descobert en aquest viatge els gelats, ara li encanten). A la gelateria on el comprem és també pastisseria i tenen un munt de pastissos amb una pinta brutal. 

Tornem cap a casa amb metro. La Queralt s’adorm. Estem cansats, ha sigut un dia intens però ens ho hem passat molt bé. Demà més.

Orientació per Gamcheon (Busan)

Matinem. Al marxar ens creuem amb l’Ana, de l’allotjament, i ens acomiadem de nou. Ens baixen amb cotxe fins la parada del bus (700) que ens portarà a l’estació de tren (KTX) per marxar cap a Busan. Anem bé de temps, però el bus pot trigar fins a una hora en passar per la parada (franja màxima d’espera). La diferència de preu amb el taxi és considerable ja que l’estació KTX és lluny, als afores de Gyeongju. No hi ha trànsit ni gent pel carrer, tothom deu està treballant i els nens ja han començat l’escola fa una setmana, esperem que el bus vingui aviat.

Triga molt a arribar, i finalment quan decidim agafar un taxi, anuncien el bus per la pantalla de la parada. Com que no hi ha trànsit, esperem arribar bé a l’estació tot i que no ens sobrarà gaire temps. Tenim 45 minuts de marge, però en principi el trajecte triga 30 minuts. El bus va força lent a travessar tota la ciutat, encara ens tocarà córrer. Just a la parada anterior de l’estació de tren, el bus pren una sortida a una benzinera. Què fa ara ??? que perdem el tren !! És possible que pari just a mig recorregut a omplir-lo??. Doncs es veu que si. Arribem a l’estació mentre veiem el tren com marxa i indignats i resignats ens cal treure bitllets de nou pel proper tren a Busan. Surt al cap d’una hora.

Avisem al “John i la Sarah”, de l’allotjament d’Airbnb que tenim reservat a Busan, per comunicar-los que arribarem un hora més tard, doncs ens venen a recollir a l’estació. Anem a la cafeteria a fer un segon esmorzar per passar l’horeta d’espera.

Finalment pugem al tren i en 30 minuts arribem a Busan. Ens hem passat més temps esperant que viatjant. A l’estació ens recull en John amb el seu cotxe i en poc temps arribem a l’allotjament, és a tocar de l’estació de tren. No teníem hora d’entrada fins al migdia però ens comenta que ja el tenen apunt. Perfecte, sembla que tot ja s’encarrila una mica. Tot i el curt recorregut, al primer semàfor i amb veueta ens diu: I’m so sorry but tv is out of order! En Marc de seguida li contesta que no mirem la tv i que estigui tranquil. Però ell insisteix que si no ens fa res, aquesta tarda a les 4 vindrà amb una tele nova i ens la canviarà.

Al replà on hi ha les portes dels apartaments semblen passadissos de presons (igual que el de Seül). Son espais freds, poc il·luminats i més aviat d’un aire industrial.  Les portes estan codificades de manera que no cal quedar amb ningú per la clau, et faciliten el codi i amb aquest obres el pany i cap dins. Dins l’apartament ens deixen un manual del funcionament de tot i amb això ja tires. Si tens cap dubte sempre pots contactar per whatsapp amb els propietaris.

A Seül ho vàrem fer així, però aquí a Busan en John ens ha explicat ell mateix com va tot i s’ha quedat una estona ajudant-nos a planificar tot el que volem visitar amb els dies que tenim previstos. Ens recomana algun restaurant i ens escriu en coreà els noms dels llocs turístics per si agafem algun taxi.

L’apartament és acollidor, amb la mateixa distribució del de Seül i la gran majoria dels que vàrem visitar a la web airbnb. Tot està ben encaixat i resolt per tenir el màxim de comoditat en escassos metres quadrats.

Posem una rentadora i baixem al supermercat de sota l’apartament a fer una mica de compra. Els esmorzars i els sopars els fem a l’apartament i per dinar allà on ens agafi les visites. 

El menjar del super és més car que si un va a un restaurant. Hi ha productes a preus similars que allà però d’altres que els estem pagant a preus duplicats i triplicats respecte casa nostra. A tall d’exemple, el pot de Nutella a 9,5 € (i no és el pot gran sinó el de 450 gr) o bé els iogurts a 3 € el pack i son més petits, tres préssecs grocs a 8,5€ (estaven boníssims, això si) però deu ni do. 

Dinem i marxem cap a visitar el barri de Gamcheon. Es tracta d’una comunitat assentada de manera precària en la pendent de la mateixa muntanya i que fa cosa de quinze anys va renéixer gràcies a la col·laboració artística d’habitants i pintors locals els quals van decidir a donar-li vida i energia a un lloc d’ambient trist i desolat. Ens ha recordat una mica a la ciutat costera xilena de Valparaíso, per l’aire de suburbi artístic de colors.

A l’oficina de turisme recollim un “mapa” del barri (2.000 wons). En aquest hi ha marcat els punts més emblemàtics del barri i 9 llocs on pots segellar el mapa per validar que hi has passat.

Com si es tractés d’una gimcana, hem anat localitzant les diferents botigues, exposicions d’art, observatoris i miradors on podíem segellar el mapa. Amb els primers 3 segells ens han regalat una postal i al completar els 9 una segona postal. El millor però ha estat resseguir els carrerons i anar descobrint racons plens de color, creativitat i art així com diferents punts per observar tot el barri de capsetes de colors.



La Queralt continua despertant la curiositat dels coreans i ella ja comença a estar una mica tipa de tanta foto.

Prenem el bus (qualsevol menys el número 1) i baixem fins al mercat del peix de Jagalchi, un dels mercats més grans de peix i marisc de tot Corea.

Es tracta d’un edifici molt gran, on les parades es troben dividides per seccions, a la planta primera (la nostra planta baixa o nivell de carrer), hi ha el peix i el marisc. A la segona planta hi ha el peix sec deshidratat i restaurants que cuinen, com no, peix fresc. Tot té una pinta excel·lent però falta gana. No son ni les vuit del vespre. 

Comencem la visita per la planta inferior on quedem parats de la quantitat de peixos diferents i de lo grans que son. Uns llamàntols enormes, cloïsses i musclos que fan mig pam, ... A la Queralt li crida molt l’atenció com es mouen les potes dels crancs i com salten els peixos i l’esquitxen, doncs els peixos estan vius en peixeres, tal com si fos un aquari. Continua sembrant expectació i en part, ens va bé perquè li deixen agafar algun peix amb les mans, provar quelcom de menjar, ... i això sempre és una experiència. No hem trobat cap turista i això es nota molt i és d’agrair.

A part de l’edifici del mercat, tot l’exterior també està ple de parades tipus mercat, botigues i restaurants exclusius de peix, així com les barques amarrades al port.

Continuem ruta i ens arribem a visitar el mercat de nit de Bupyeong Kkangtong,  hi ha parades de tot tipus, però majoritàriament de menjar, on ho aprofitem i comprem un parell de pinxos de pop exquisit. Quina bona pinta que té tot. Bé, tot,  tot no, hi ha plats que sembla que els espatllin, i es que la cuina coreana pels ulls no entra gaire, però quan la tastes és bona. Està ple de paradetes i cadascú cuina un plat diferent. Son les vuit del vespre i tothom està sopant. Pels carrers hi ha molt bullici i els edificis estan plens de cartells lluminosos de neons, molts més que a Seül (no sabem el que anuncien).

Busan ens està agradant molt. Esperem el temps acompanyi i puguem fer tot el que tenim previst !

100% Patrimoni de la Humanitat - Gyeongju

Ens llevem i no plou. Fa fresca i el cel entreveu un dia ennuvolat amb alguna espurna de cel blau, esperem es mantingui. Una partideta de futbolí mentre esperem al marit de l’Ana per que ens acosti amb cotxe a la parada del bus i així arrancar la jornada.

Comencem el dia d’avui visitant el poble de Yangdong, una de les viles tradicionals més grans del país (unes 160 cases), que conserva la cultura tradicional de l’època de la dinastia Joseon. Demà farà sis anys que tota la vila va ser designada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco perquè preserva importants vestigis, el perfecte estat de conservació i un fantàstic paisatge de valls i muntanyes.  

Algunes cases avui en dia encara estan habitades i al pagar l’entrada (5.000 wons/adult) t’avisen que cal tenir present que en moltes cases i fan vida normal, que per tant siguis respectuós i no molestis. Realment el silenci i la tranquil·litat imperen al poble. Només començar la caminada per un sender que son els carrers del poble, ens sorprèn la poca gent que ens trobem i una altra cosa, la infinitat de jalapeños. Totes les cases tenen el seu hortet, petit o gran, ben proveït de jalapeños, i és que el menjar coreà és força picant. De fet quan et diuen poc picant vol dir força picant per nosaltres. Cal anar en compte. Els hi agrada molt el picant. Pel voltant dels horts, floretes, nenúfars i alguna que altra papallona.

De cases se’n distingeixen de dos tipus segons la teulada que marcava la diferència de classe social si era de palla o de teula. Normalment la casa del cap de cada barri del poble estava situada més elevada  (teulada de teula) que la resta de la gent del poble (teulada de palla).

D’aquí marxem en bus a dinar a Gyeongju. Val a dir que avui de moment estem perdent una mica de temps esperant els busos, doncs aquests son línies urbanes i no presenten un horari establert, simplement cal esperar. 

Un cop tips agafem de nou un altre bus fins al temple de Bulguksa, conegut per ser la relíquia representativa de la ciutat ja que es va construir durant la dinastia Silla. Com no també és Patrimoni de la Humanitat, doncs aquesta ciutat és pura història i cultura.

El temple està molt ben conservat. Tot ell està sobre una base de pedra que l'eleva i que a través de tres escalinates també de pedra s'accedeix al seu interior. Aquest tipus d'escala son les úniques que es mantenen de la dinastia Silla.

El sostres del temple estan plens de fanalets en forma de flor de lotus (nenúfars), molt típics a la zona, i en zones exteriors en forma de globus també n’hi ha de penjats. Aquests estan endreçats per colors. Queda molt festiu tot plegat. Fem la visita una mica a preu fet perquè volem arribar-nos a Seokguram i comença a faltar llum. Aquí a les 7 ja és fosc.

El darrer bus fins a Seokguram (número 12) surt a les 17:20 i falten 2 minuts! Quin fart de córrer i l’hem vist sortir de la parada! Per sort, hem travessat l’aparcament gran on a l’altre extrem hi havia una  altre parada i hi hem pogut pujar-hi.

Tot seguit, corbes i més corbes d'una carretera que s'endinsa al cor del Parc Nacional de Gyongju.  Estem veient que tots els conductors de bus tenen una pala matamosques a costat del volant. Esperem que aquest no la faci servir mentres condueix. Quins revolts !!!

Al baixar del bus el conductor ens adverteix que ell és el darrer bus de baixada i sortirà puntual a les 18:20. Si el perdem, haurem de baixar a peu, per un sender de muntanya, uns 3 km. La Queralt està cansada i tot i que teníem programat fer la baixada, encara se'ns farà de nit caminant, per tant posem el turbo per fer la visita. Comprem les entrades (5.000 wons per cap, aquí son més cares que a Seül), i anem resseguint una pista ample per dins d'un bosc. Quina olor de terra, muntanya i bosc! La pluja d’ahir ho ha deixat tot remullat i fresc. S’hi està fantàstic passejant per aquí! Tot caminant arribem al templet a on hi ha la cova de Seokguram amb un buda enorme esculpit en pedra (Patrimoni de la Humanitat). No es poden fer fotografies L. Les vistes son fantàstiques però no ens poden encantar gaire, de tornada la pista farà pujada, trigarem més i no podem perdre el bus així que de nou, bon ritme i només ens hem permès aturar-nos per badar amb uns esquirols que ens hem creuat pel camí. N’hi ha molts, petitons i amb la cua ratllada amb diferents tons de marró. No s’espanten gaire però quan ho fan, fugen a una velocitat que s’esfumen dins el bosc i no els veus més.

Arribem al bus a temps. Quin dia. El bus és pràctic i econòmic però clar, condiciona horaris. Deixat el bus número 12, prenem el 700 que és el que passa per gairebé tots el centre i punts turístics i ja marxem cap a l’apartament. Estem una estona parlant amb l’Ana i el seu marit, son molt amables. Llàstima que demà marxem. Les instal·lacions de l’allotjament estan molt bé, piscina, barbacoes, un bon jardí amb vistes i un entretingut futbolin. Estaria bé tenir un matí sencer de no fer res i poder gaudir-ne. Si algú es planteja venir a Corea de vacances i allotjar-se en una apartament en aquesta ciutat, ho recomanem!. Demà al matí matinem per marxar cap a Busan, així que a preparar maletes.

Foto extreta de la pàgina web de Turisme 

- No es podia fer fotos -