Orientació per Gamcheon (Busan)

Matinem. Al marxar ens creuem amb l’Ana, de l’allotjament, i ens acomiadem de nou. Ens baixen amb cotxe fins la parada del bus (700) que ens portarà a l’estació de tren (KTX) per marxar cap a Busan. Anem bé de temps, però el bus pot trigar fins a una hora en passar per la parada (franja màxima d’espera). La diferència de preu amb el taxi és considerable ja que l’estació KTX és lluny, als afores de Gyeongju. No hi ha trànsit ni gent pel carrer, tothom deu està treballant i els nens ja han començat l’escola fa una setmana, esperem que el bus vingui aviat.

Triga molt a arribar, i finalment quan decidim agafar un taxi, anuncien el bus per la pantalla de la parada. Com que no hi ha trànsit, esperem arribar bé a l’estació tot i que no ens sobrarà gaire temps. Tenim 45 minuts de marge, però en principi el trajecte triga 30 minuts. El bus va força lent a travessar tota la ciutat, encara ens tocarà córrer. Just a la parada anterior de l’estació de tren, el bus pren una sortida a una benzinera. Què fa ara ??? que perdem el tren !! És possible que pari just a mig recorregut a omplir-lo??. Doncs es veu que si. Arribem a l’estació mentre veiem el tren com marxa i indignats i resignats ens cal treure bitllets de nou pel proper tren a Busan. Surt al cap d’una hora.

Avisem al “John i la Sarah”, de l’allotjament d’Airbnb que tenim reservat a Busan, per comunicar-los que arribarem un hora més tard, doncs ens venen a recollir a l’estació. Anem a la cafeteria a fer un segon esmorzar per passar l’horeta d’espera.

Finalment pugem al tren i en 30 minuts arribem a Busan. Ens hem passat més temps esperant que viatjant. A l’estació ens recull en John amb el seu cotxe i en poc temps arribem a l’allotjament, és a tocar de l’estació de tren. No teníem hora d’entrada fins al migdia però ens comenta que ja el tenen apunt. Perfecte, sembla que tot ja s’encarrila una mica. Tot i el curt recorregut, al primer semàfor i amb veueta ens diu: I’m so sorry but tv is out of order! En Marc de seguida li contesta que no mirem la tv i que estigui tranquil. Però ell insisteix que si no ens fa res, aquesta tarda a les 4 vindrà amb una tele nova i ens la canviarà.

Al replà on hi ha les portes dels apartaments semblen passadissos de presons (igual que el de Seül). Son espais freds, poc il·luminats i més aviat d’un aire industrial.  Les portes estan codificades de manera que no cal quedar amb ningú per la clau, et faciliten el codi i amb aquest obres el pany i cap dins. Dins l’apartament ens deixen un manual del funcionament de tot i amb això ja tires. Si tens cap dubte sempre pots contactar per whatsapp amb els propietaris.

A Seül ho vàrem fer així, però aquí a Busan en John ens ha explicat ell mateix com va tot i s’ha quedat una estona ajudant-nos a planificar tot el que volem visitar amb els dies que tenim previstos. Ens recomana algun restaurant i ens escriu en coreà els noms dels llocs turístics per si agafem algun taxi.

L’apartament és acollidor, amb la mateixa distribució del de Seül i la gran majoria dels que vàrem visitar a la web airbnb. Tot està ben encaixat i resolt per tenir el màxim de comoditat en escassos metres quadrats.

Posem una rentadora i baixem al supermercat de sota l’apartament a fer una mica de compra. Els esmorzars i els sopars els fem a l’apartament i per dinar allà on ens agafi les visites. 

El menjar del super és més car que si un va a un restaurant. Hi ha productes a preus similars que allà però d’altres que els estem pagant a preus duplicats i triplicats respecte casa nostra. A tall d’exemple, el pot de Nutella a 9,5 € (i no és el pot gran sinó el de 450 gr) o bé els iogurts a 3 € el pack i son més petits, tres préssecs grocs a 8,5€ (estaven boníssims, això si) però deu ni do. 

Dinem i marxem cap a visitar el barri de Gamcheon. Es tracta d’una comunitat assentada de manera precària en la pendent de la mateixa muntanya i que fa cosa de quinze anys va renéixer gràcies a la col·laboració artística d’habitants i pintors locals els quals van decidir a donar-li vida i energia a un lloc d’ambient trist i desolat. Ens ha recordat una mica a la ciutat costera xilena de Valparaíso, per l’aire de suburbi artístic de colors.

A l’oficina de turisme recollim un “mapa” del barri (2.000 wons). En aquest hi ha marcat els punts més emblemàtics del barri i 9 llocs on pots segellar el mapa per validar que hi has passat.

Com si es tractés d’una gimcana, hem anat localitzant les diferents botigues, exposicions d’art, observatoris i miradors on podíem segellar el mapa. Amb els primers 3 segells ens han regalat una postal i al completar els 9 una segona postal. El millor però ha estat resseguir els carrerons i anar descobrint racons plens de color, creativitat i art així com diferents punts per observar tot el barri de capsetes de colors.



La Queralt continua despertant la curiositat dels coreans i ella ja comença a estar una mica tipa de tanta foto.

Prenem el bus (qualsevol menys el número 1) i baixem fins al mercat del peix de Jagalchi, un dels mercats més grans de peix i marisc de tot Corea.

Es tracta d’un edifici molt gran, on les parades es troben dividides per seccions, a la planta primera (la nostra planta baixa o nivell de carrer), hi ha el peix i el marisc. A la segona planta hi ha el peix sec deshidratat i restaurants que cuinen, com no, peix fresc. Tot té una pinta excel·lent però falta gana. No son ni les vuit del vespre. 

Comencem la visita per la planta inferior on quedem parats de la quantitat de peixos diferents i de lo grans que son. Uns llamàntols enormes, cloïsses i musclos que fan mig pam, ... A la Queralt li crida molt l’atenció com es mouen les potes dels crancs i com salten els peixos i l’esquitxen, doncs els peixos estan vius en peixeres, tal com si fos un aquari. Continua sembrant expectació i en part, ens va bé perquè li deixen agafar algun peix amb les mans, provar quelcom de menjar, ... i això sempre és una experiència. No hem trobat cap turista i això es nota molt i és d’agrair.

A part de l’edifici del mercat, tot l’exterior també està ple de parades tipus mercat, botigues i restaurants exclusius de peix, així com les barques amarrades al port.

Continuem ruta i ens arribem a visitar el mercat de nit de Bupyeong Kkangtong,  hi ha parades de tot tipus, però majoritàriament de menjar, on ho aprofitem i comprem un parell de pinxos de pop exquisit. Quina bona pinta que té tot. Bé, tot,  tot no, hi ha plats que sembla que els espatllin, i es que la cuina coreana pels ulls no entra gaire, però quan la tastes és bona. Està ple de paradetes i cadascú cuina un plat diferent. Son les vuit del vespre i tothom està sopant. Pels carrers hi ha molt bullici i els edificis estan plens de cartells lluminosos de neons, molts més que a Seül (no sabem el que anuncien).

Busan ens està agradant molt. Esperem el temps acompanyi i puguem fer tot el que tenim previst !