La Q causa furor a Seül !!!

Sona el despertador a les 7 del matí i quin poc cas que li fem. Seguim dormint i quan tornem a obrir un ull son quarts de deu! No passa res, son vacances i tot just estem ajustant el cos a l’horari asiàtic. Dutxes, vestir, esmorzar i a conèixer món!

Primera visita, el palau i els jardins de Changdeokgung. Arribem que falten 20 minuts per la propera visita en anglès. Per visitar-ho és imprescindible fer-ho amb guia. El preu de l’entrada és sorprenentment econòmic, 1.000 KWO per persona i pels nens menors de 7 anys és gratuït!. Com deureu haver deduït, en ple mes d’agost entrar a la següent visita guiada de grup restringit i sense haver fet reserva és igual a poc turisme. Fantàstic per nosaltres que anem una mica al dia i sobre la marxa.

La guia parla un anglès que vindria a ser el castellà dels de Cadis per fer-nos una idea. Només començar l’explicació els comentaris entre els petits grups d’europeus és... tu l’entens? Tu la segueixes? Així que a part de saber l’evidència que son 4 edificacions principals, hem anat caçant coses al vol com que hi ha un camí central de lloses de pedra que no es pot trepitjar per respecte als esperits dels morts de reis de dinasties anteriors. Una part de l’anima va al cel i l’altra es queda a la terra.

D’aquí marxem a peu cap al mercat de Tongin, amb uns 70 paradistes de menjar local, com molts altres mercats del món, però aquest té una singularitat que el diferencia de la resta i és la moneda per pagar. Les monedes es compren al Dosirak Cafè i allà et donen una safata de plàstic amb diferents compartiments, anomenada també Dosirak,  per poder anar agafant el que vulguis de cada parada i anar pagant amb aquesta moneda en desús (monedes de llautó anomenades yeopjeon). No patiu, només voleu comprar alguna petita ració, també admeten wons. Ens ve de gust menjar autòcton però encara no tenim gana i desestimem l’experiència i seguim ruta endinsant-nos al veí barri de Seochon.

Es tracta d’un barri tranquil de carrerons estrets i algunes cases antigues tradicionals, botigues, restaurants monos i poc turístic. Aquí hem trobat un petit restaurant tradicional de només tres taules on hem dinat molt bé i a més la Queralt s’ha iniciat a menjar amb palillos (tot i donar-li una forquilla com a primera opció). El personal del restaurant no parlava anglès i la carta era tot en coreà. Les fotografies dels plats i tafanejar la taula del costat ha ajudat a escollir però tot i així hem demanat un plat pensant que era plat d’arròs amb carn i verdures i ens han portat una cosa semblant al Sushi però de diàmetre de braç de gitano! Un fart de riure!. Es tracta del Japchae, son rotlles d’arròs amb oli de sèsam embolicats amb algues i farcits de tiretes de verdures, ou i carn. També hem menjat uns calamars amb tempura coreana, twigim, que és més substanciosa que la japonesa.

Tota l’estona els nois i les noies del local ens anaven mirant com menjàvem i el que fèiem. Ben bé, el turisme no és habitual i ho notes quan fas gràcia a la gent. La Queralt en especial s’emporta la palma. La gent ens atura pel carrer, la toquen, li fan petons, li pregunten (en anglès) quants anys té, com està, d’on és,.... Això ja va començar ahir al supermercat, avui tot el dia,…

Sortint de dinar comprem un pa per esmorzar demà al matí en un forn del davant que fa molt goig i hem caigut en la temptació. Quina oloreta!  El forner, molt amable. Avui, els coreans els trobem més simpàtics que ahir, fins i tot algun és afable i tot!

Agafem un ice cafè latte per pujar revolucions al cos ja que la xafogor és intensa,  seguim a peu direcció al barri de Bukchon on hi ha cases tradicionals coreanes, (hanoks). El barri es recorre per diferents carrerons amb pendent des d’on es poden veure panoràmiques excel·lents i contrastants entre la ciutat antiga i la moderna. Pels carrers corren noies amb la vestimenta tradicional coreana i unes ens han aturat demanant-nos de fer-se una fotografia amb la Queralt. Ens ha fet gràcia perquè dubtàvem de demanar-ho nosaltres i no ens esperàvem que la situació fos a la inversa. La Queralt diu que son princeses i no li hem desfet l’encanteri, ella feliç.

Un altre cafè latte i berenar a mig camí per mantenir les forces actives i seguir cap a Seochon o també anomenat el barri de l’oest. És un barri artístic i amb botigues modernes molt agradable de recórrer. Aquí ens hem premiat tots tres amb un gelat de xocolata belga de Godiva. Excel·lent!

Ja ha començat a caure el sol i corre una lleu brisa alleujadora, així que xino-xano hem allargat la ruta arribant-nos al rierol Cheonggyecheon a remullar els peus. Que bé ens hem quedat, i no hem estat pas sols. Sembla mentida estar sucant el peus i escoltant com corre l’aigua enmig del Manhattan de Seul, a escassos metres de la Samsung Tower que ens ha deixat fascinats. Hi tornarem de dia!

Per acabar ens hem acostat a veure l’Ajuntament, però l’edifici no estava il·luminat, tot i que el concert que hi havia a la plaça ens ha compensat allargar la ruta fins aquí.

Una miqueta de música (rock coreà) i després prenem el metro cap a casa! La Queralt s’ha portat com una campiona!! Orgullosos de la petita viatgera acabem la jornada d’avui.