De la dinastia Joseon al Gangnam Style !

Avui de nou dia de contrastos. Al matí ens ha costat arrencar, fer el blog a diari els vespres és una feinada, i no pel temps en escriure, sinó en descarregar fotografies, retocar la resolució, editar el blog (text i fotografies) i penjar-ho. 

Així que avui, igual que abans d’ahir, hem arrencat tard. Sobre les 11 del matí sortíem al carrer i hem tingut que tornar enrere a buscar màniga llarga perquè fa vent i fresca (ha plogut aquesta nit). Per fi la calor afluixa una mica!.

Hem començat la jornada visitant el palau Changdeokgung i els jardins Huwon (Patrimoni de la Humanitat), al costat mateix de la seu de Hyundai. Hem reconegut l’edifici perquè va sortir al programa Afers Exteriors (TV3 - Miquel Calçada) ja que hi treballa un català.

Hem començat fent la visita del palau que es pot anar per lliure (3.000 wons per cap. Nens fins als 7 anys gratuït) i després, ja dins del palau, hem anat a treure les entrades per visitar els jardins. En aquest cas, la única possibilitat de veure’ls és amb visita guiada (5.000 wons per barba. Nens fins a 7 anys gratuït).

En anglès només hi ha visita a les 10:30h i a les 14:30h, la resta son en coreà, xinès i japonès. Ens hem apuntat a les 12:30 en xinès per no haver d'esperar. No hem sigut els únics estrangers no xinesos en fer-ho. Fins i tot, ens hem trobat un noi espanyol, que li hem preguntat d'on era i ha respòs textualment: de Madrid, ¿vosotros sois del otro lado no?. En fi, ni que portéssim l’estelada al front !!!

Resumint una mica el què hem anat a visitar, Changdeokgung és l’únic palau que conserva l’estil arquitectònic de la dinastia Joseon. Hi ha el pont més antic de pedra de Seül (1411), en aquest punt és on comença la visita dels palaus, a pocs metres de la porta principal. A sobre els ràfecs de les construccions sol haver-hi micos o altres animals, diuen que son per allunyar els mals esperits. Dins del recinte es visiten els diferents palaus reials i en la visita dels jardins es visiten d'entre altres palaus, les cases dels funcionaris, que son austeres i sense pintar però també tenen el seu encant.

Els palaus son impressionants, els més bonics que hem vist fins ara! De fet els millors, per nosaltres, han estat els del final del recorregut i això que ja estàvem saturats, cansats i fa estona que ha sortit el sol i que apreta força. Son les dues del migdia tocades, cal buscar quelcom per dinar i seguir amb el planing previst.

Ens arribem als carrerons comercials del barri de Insa-Dong, replet de paradetes d'artesania, galeries d'art, cases de te, ... Hi trobem un restaurant coreà que ens fa el pes. Ens animem amb un Pancake mariner i cebetes tendres  (calamar, pop,... amb petits calçots) i uns Mandu (Dumplings coreans), que son els farcellets de pasta fets al vapor i farcits (espinacs, quelcom de carn i cibulet) acompanyat de Kimchi, com no. El Kimchi és el plat de la cuina coreana per excel·lència i es prepara amb col xinesa i d’altres verdures amb salses que poden variar el seu gust. Acompanya a tots els plats. A més a més et serveixen tot de platets amb més verdures i salses per acompanyar el plat. Aquí és típic que ho portin tot separat i tu t'ho barregis en un únic plat. El menjar és bo, però pels ulls val a dir que costa d’entrar. Per la Queralt hem anat a tret segur: un llenguado a la brasa i un bol d’arròs blanc boníssim! Se’l ha menjat tot i a una velocitat que no ens té acostumats.

Sortim ben tips, i veiem que hem dinat als baixos del museu del cul, el pet, la caca o algo similar. Un gran culet i una megafonia cacofònica ens deixen ben parats. Aquesta gent no tenen cap límit a la seva imaginació. Ens agafa un atac de riure, sobretot a la Queralt que va dient: son pets, son pets. I si, eren pets, i quin pets!!

Agafem el metro fins l’estació de City Hall i ens arribem a l’Observatori Jeongdong, un edifici de l’ajuntament que et deixen accedir i pujar fins al pis 13 (edifici Seosomun. c/ Deoksugung-gil 15), d'on contemplem l'espectacular vista del palau Deoksugung, la Plaça de Seül i el barri de Jeongdong en general, amb les muntanyes del Parc Nacional de Bukhansan de fons. Hi ha una petita cafeteria que fa molt bona pinta, però nosaltres no ens havíem pogut aguantar i ja portàvem fet el nostre ice cafè latte. Avui tenim un cel ben blau i fa un sol de justícia.

Sortint de l’observatori i a escassos metres tornem a l’ajuntament antic amb nou edifici al darrera que n’és la seva ampliació (representa una onada d’un tsunami). Entrem al seu vestíbul per veure la cara interior d’aquest impressionant mur cortina corb i en desplom i ens sorprèn que hi ha un mur vegetal paral·lel a la façana principal.  Tot el que no sigui convencional es pot trobar aquí a Corea.

A fora al carrer hi ha un mercat de llibres i la Queralt ens demana un llibre encara que sigui amb “lletres d’aquí”. S’està portant tant bé i ens sembla tant bona la idea, que li comprem un llibre en alfabet coreà. Espero que no ens demani que li traduïm ?

Prenem el metro de nou per arribar-nos a veure la torre més alta de Seül, la Lotte Tower, de 565 metres d’alçada, impressionant! Aprofitem per passejar una mica pel parc i llac que té a tocar i acostar-nos al parc d’atraccions mig d'interior mig d'exterior que té el mateix complex (Lotte World). La Queralt vol entrar i totes les atraccions que veiem son de grans i fortetes, però hi ha un castell com el de Disney, molt llaminer per nens i es clar, costa una mica. Amb la promesa de portar-la a Port Aventura aviat aconseguim seguir amb la ruta d’avui, molt atapeïda.

Metro de nou fins al nou i exclusiu barri comercial de gratacels de Gangnam, famós per la cançó de Gangnam Style de PSY que vàrem arribar a avorrir la tardor del 2012.

Caminar costa perquè les voreres estan atapeïdes de gent passejant i entrant i sortint de les botigues. Quin contrast la tranquil·litat d’aquest matí als jardins del palau amb aquest bullici de gent, música i leds.

Metro de nou per arribar-nos fins al Banpo Hangang Park per veure un complex de tres edificis cada un en una illa flotant a la riba del riu Hang (Sebitseom). Des de l’estació de metro més propera hi ha una passejadeta de gairebé 1 km. La riuada de gent ens ajuda a detectar el pas inferior a la via ràpida que creua el riu Hang entre un costat de ciutat i l’altre. És divendres nit i hi ha moltíssim ambient. La Queralt se’ns ha adormit al metro i el Marc la porta tot el camí a coll, però arribats al punt neuràlgic es desperta amb un: I a mi perquè no m’heu portat el patinet ?, tot veient uns nens amb patinet i bicicletes.  A partir d’aquí pura marxa.

Gaudim de la vista nocturna i del passeig pels edificis de les illes artificials, que constantment van canviant el color de la façana. Pantalles gegants i leds enlluernen qualsevol racó d'aquest espai.

Sortint de la darrera illa veiem unes barquetes rodones cobertes amb un para-sol i amb una tauleta al mig i que permeten que et portis el sopar (pícnic) mentre es navega pel riu Hang. Molt romàntic. La Queralt hi vol pujar tant si com no a les barquetes. Per sort hi ha una cua tremenda i desisteix.  Allarguem una mica la jornada però descartem un parell de mercats nocturns que quedaven a la llista, a veure demà.  Toca tornar a l’apartament, sopar i descansar. Demà més.