100% Patrimoni de la Humanitat - Gyeongju

Ens llevem i no plou. Fa fresca i el cel entreveu un dia ennuvolat amb alguna espurna de cel blau, esperem es mantingui. Una partideta de futbolí mentre esperem al marit de l’Ana per que ens acosti amb cotxe a la parada del bus i així arrancar la jornada.

Comencem el dia d’avui visitant el poble de Yangdong, una de les viles tradicionals més grans del país (unes 160 cases), que conserva la cultura tradicional de l’època de la dinastia Joseon. Demà farà sis anys que tota la vila va ser designada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco perquè preserva importants vestigis, el perfecte estat de conservació i un fantàstic paisatge de valls i muntanyes.  

Algunes cases avui en dia encara estan habitades i al pagar l’entrada (5.000 wons/adult) t’avisen que cal tenir present que en moltes cases i fan vida normal, que per tant siguis respectuós i no molestis. Realment el silenci i la tranquil·litat imperen al poble. Només començar la caminada per un sender que son els carrers del poble, ens sorprèn la poca gent que ens trobem i una altra cosa, la infinitat de jalapeños. Totes les cases tenen el seu hortet, petit o gran, ben proveït de jalapeños, i és que el menjar coreà és força picant. De fet quan et diuen poc picant vol dir força picant per nosaltres. Cal anar en compte. Els hi agrada molt el picant. Pel voltant dels horts, floretes, nenúfars i alguna que altra papallona.

De cases se’n distingeixen de dos tipus segons la teulada que marcava la diferència de classe social si era de palla o de teula. Normalment la casa del cap de cada barri del poble estava situada més elevada  (teulada de teula) que la resta de la gent del poble (teulada de palla).

D’aquí marxem en bus a dinar a Gyeongju. Val a dir que avui de moment estem perdent una mica de temps esperant els busos, doncs aquests son línies urbanes i no presenten un horari establert, simplement cal esperar. 

Un cop tips agafem de nou un altre bus fins al temple de Bulguksa, conegut per ser la relíquia representativa de la ciutat ja que es va construir durant la dinastia Silla. Com no també és Patrimoni de la Humanitat, doncs aquesta ciutat és pura història i cultura.

El temple està molt ben conservat. Tot ell està sobre una base de pedra que l'eleva i que a través de tres escalinates també de pedra s'accedeix al seu interior. Aquest tipus d'escala son les úniques que es mantenen de la dinastia Silla.

El sostres del temple estan plens de fanalets en forma de flor de lotus (nenúfars), molt típics a la zona, i en zones exteriors en forma de globus també n’hi ha de penjats. Aquests estan endreçats per colors. Queda molt festiu tot plegat. Fem la visita una mica a preu fet perquè volem arribar-nos a Seokguram i comença a faltar llum. Aquí a les 7 ja és fosc.

El darrer bus fins a Seokguram (número 12) surt a les 17:20 i falten 2 minuts! Quin fart de córrer i l’hem vist sortir de la parada! Per sort, hem travessat l’aparcament gran on a l’altre extrem hi havia una  altre parada i hi hem pogut pujar-hi.

Tot seguit, corbes i més corbes d'una carretera que s'endinsa al cor del Parc Nacional de Gyongju.  Estem veient que tots els conductors de bus tenen una pala matamosques a costat del volant. Esperem que aquest no la faci servir mentres condueix. Quins revolts !!!

Al baixar del bus el conductor ens adverteix que ell és el darrer bus de baixada i sortirà puntual a les 18:20. Si el perdem, haurem de baixar a peu, per un sender de muntanya, uns 3 km. La Queralt està cansada i tot i que teníem programat fer la baixada, encara se'ns farà de nit caminant, per tant posem el turbo per fer la visita. Comprem les entrades (5.000 wons per cap, aquí son més cares que a Seül), i anem resseguint una pista ample per dins d'un bosc. Quina olor de terra, muntanya i bosc! La pluja d’ahir ho ha deixat tot remullat i fresc. S’hi està fantàstic passejant per aquí! Tot caminant arribem al templet a on hi ha la cova de Seokguram amb un buda enorme esculpit en pedra (Patrimoni de la Humanitat). No es poden fer fotografies L. Les vistes son fantàstiques però no ens poden encantar gaire, de tornada la pista farà pujada, trigarem més i no podem perdre el bus així que de nou, bon ritme i només ens hem permès aturar-nos per badar amb uns esquirols que ens hem creuat pel camí. N’hi ha molts, petitons i amb la cua ratllada amb diferents tons de marró. No s’espanten gaire però quan ho fan, fugen a una velocitat que s’esfumen dins el bosc i no els veus més.

Arribem al bus a temps. Quin dia. El bus és pràctic i econòmic però clar, condiciona horaris. Deixat el bus número 12, prenem el 700 que és el que passa per gairebé tots el centre i punts turístics i ja marxem cap a l’apartament. Estem una estona parlant amb l’Ana i el seu marit, son molt amables. Llàstima que demà marxem. Les instal·lacions de l’allotjament estan molt bé, piscina, barbacoes, un bon jardí amb vistes i un entretingut futbolin. Estaria bé tenir un matí sencer de no fer res i poder gaudir-ne. Si algú es planteja venir a Corea de vacances i allotjar-se en una apartament en aquesta ciutat, ho recomanem!. Demà al matí matinem per marxar cap a Busan, així que a preparar maletes.

Foto extreta de la pàgina web de Turisme 

- No es podia fer fotos -