Diari del Viatger: Suwon i Incheon. El contrast està servit.

Ens queden tres dies més sencers allotjats a Seül, un d’ells previst per visitar més barris i punts concrets de la ciutat i els altres dos amb visites pels voltants de la capita coreana. Així que repartim aquestes dues visites de manera que no siguin seguides i avui fem una d’elles, ens arribem a veure Suwon pel matí i Incheon per la tarda, tot amb metro !

La xarxa de metro de Seül és molt extensa, concretament Suwon està a 30 km al sud de Seül, venen a ser unes 25 estacions des del centre de la ciutat. A la tornada hem descobert que hi ha metros semidirectes, que no paren a totes les estacions, però no hem acabat de veure com saber quins son. La informació bàsica generalment està bilingüe coreà-anglès però només el que son el nom de les estacions i les sortides. La resta, tot en coreà i la megafonia normalment és bilingüe però costa distingir el canvi d’idioma perquè la cantarella és la mateixa. En fi, a més a més cal estar atents perquè algunes línies es desdoblen i cal fer canvis de tren dins la pròpia línia.

Arribem a l’estació de Suwon i busquem l’oficina de turisme. Amb un anglès bàsic del personal de l'estació i una simpàtica mímica ens indiquen que cal sortir de l’estació, baixar un pis i girar a l’esquerra uns metres enllà. Ho trobem! Allà ens equipem de mapes i preguntem com anar a visitar la fortificació de Hwaseong (Patrimoni de la Humanitat). En indiquen que davant de l’estació de metro hi ha la parada de bus i que ens serveixen el 11, 13, 36 i 39. Pugem en un dels busos, però el M-Pass que en ens pensem ha de funcionar, dona error en el lector. La conductora del bus no parla res d’anglès, un senyor a mig bus va dient-nos Money-Money. Nosaltres fem el gest dient How much? Però veient que no ens entenem, ens fa un gest com dient “tireu cap dins, és igual”. En fi, no sabem si ens ha sortit gratuït o ja ho teníem pagat.

Baixem del bus a la parada de Paldalmun (Porta Sud), la xafogor és intensa. Fa un dia mig ennuvolat, son quarts de dotze del migdia i ja des de l’accés de la fortificació veiem la gran escalinata de pedra annexa a la muralla que s'enfila cap a la muntanya, ben bé per la màxima pendent. La Queralt es queixa, jo em queixo, i en Marc animant i traient ferro a l’assumpte.

Arribem dalt i un trenet turístic amb cap de drac que fa una part del recorregut per la muralla, li manquen dues hores per sortir. Li hem promès a la Queralt que l’agafaríem, de fet, per ella, aquest és el punt fort de la visita! No podem fallar. Així que aprofitem i anem recorrent per senders una part de la muralla, visitant bastions, alguna de les set portes i petits temples. Tot plegat resseguint un recorregut circular molt evident i amb magnífiques panoràmiques de la ciutat un cop ets dalt. La longitud total del circuit és de 5,4 km lleugerament desnivellats, però no l’hem fet pas tot caminant, ens hem deixat una part per fer-la amb el tren-drac.

Gairebé en el punt més alt, hi ha un petit temple amb una gran campana (Hyowon), de les que es fan sonar amb un gran tronc penjat del sostre tot balancejant-lo. Previ pagament de 1.000 wons, te la deixen repicar fins a 3 vegades. Ja us podeu imaginar qui ha volgut fer de campanera !

Un cop contemplades les vistes de la ciutat baixem unes llargues escales per un bosc de pins coreans (l’escorça i les fulles son com el pi blanc i negre català però les branques i fulles creixen amb plans horitzontals disposats a diferents alçades, totes elles no gaire altes, vindrien a ser com bonsais de pins gegants). Al cap d’avall de l’escalinata una font amb cap de drac ens refresca i ens permet omplir les ampolles que hem anat buidant al llarg de l’excursió.

Arribem al punt d’on surt el tren-drac, hi pugem (3.700 wons els tres) i fem el recorregut previst, passant per tots els punts rellevants de la fortificació. però ràpid i sense aturar-se enlloc. En poc més de 10 minuts ho han enllestit tot. A l'oficina de turisme ens havien dit que eren 30 minuts, ens havíem fet la idea de poder acabar de veure-ho tot tranquil·lament i poder registrar-ho a la càmera a part de la retina. Almenys la Queralt contenta amb la volteta però nosaltres una mica decebuts.

Allà on acaba el circuït del trenet dinem uns entrepans en un cafè, al costat un camp de tir amb arc d’exhibició. Els coreans son molt bons arquers, de fet en les recents olimpíades de Río (Brasil) així com en gairebé totes les anteriors sempre s’han emportat les millors medalles. La Queralt volia provar de tirar alguna fletxa però li falten 3 o 4 anys ben bons per tenir una mica de força als braços.

Sense encantar-nos massa prenem un bus de tornada a l’estació (60 o 660) des de costat mateix del camp de tir. La pantalla informativa del bus no funcionava i només avisaven de les parades per megafonia (amb coreà clar). Per sort nostra, la última parada del recorregut ha estat a l’estació, sinó encara estaríem fent voltes.

Prenem el metro de nou, aquest cop direcció Incheon, per passar del segle XVIII al segle XXI i veure imponents gratacels enmig del boom de construcció d’oficines i hotels en l’anomenat Songdo Central Park, un parc públic de nova creació inspirat en el central parc novaiorquès, en el districte d’ Incheon.

Tenim especial curiositat per veure un edifici anomenat Tri-Bowl (IARC architects, el mateix despatx d’arquitectes que han construït l’Ajuntament nou de Seül). Té forma de 3 enormes bols, tal com indica el seu propi nom. És com l’arquitectura inversa de com la tenim concebuda, son sostres plans sobre volumetria corba invertida (tradicionalment tenim volumetries planes i cobertes corbes en tot cas). Ve a ser més una escultura tot i que funcionalment s’hi fan exhibicions (dins de cada bol).

El parc té diferents punts saludables per fer estiraments i exercicis, així com un riuet i un llac on poder lloguer caiacs i canoes o bé per fer un passeig en barca a motor i gaudir d’una vista diferent d’aquest nou complex de gegants gratacels en plena expansió.

El cel ha estat amenaçador tota la tarda però s’ha comportat i no ens ha plogut. Tot i així no hem llogat bicicletes que és una altra possibilitat de visita.

Abans d’anar a l’apartament entrem al Lotte, que ve a ser un magatzem d’aquests grans que hi ha de tot. Allà badem amb les darreres novetats digitals i en electrodomèstics: tapes de wc plenes de botonets i llumetes, rentadores vingudes del futur, neveres i congeladors que semblen una calaixera, ... tot d’aquí quatre dies a casa nostra!