Balena a la vista !!!

Ens llevem amb un dia de sol espatarrant i això ens fa decidir de contractar la sortida amb vaixell per veure balenes aquí enlloc de la badia de Fundy (New Brunswick) com teníem previst . Potser allà ens farà mal temps i ens faria molta ràbia no haver aprofitat l’ocasió. 

De camí entre turisme i al port d’on surten els creuers per divisar balenes, passem per una petita església antiga i un gran hotel de façanes blanques i teulades vermelles, que amb el dia d’avui llueixen especialment tot i ser encantadors de per si i està emplaçats privilegiadament davant la platja.

L’aparcament del port és zona blava, però una policia ens indica que no podem deixar en George allà (massa gran) i que anem a aparcar al costat de l’església gran del poble. No tenim reserva pel vaixell i no anem sobrats de temps ja que son les nou tocades i el tour surt a tres quarts de deu, així que ràpid tornem enfilar cap al poble per aparcar, agafar roba d’abric i ràpidament cap al port de nou. Arribem que ja estan entrant grups amb reserva, famílies i demés però tenim sort i podem entrar en aquest torn. Son 3 hores d’excursió i el següent tour no surt fins 13:30 h.  El creuer es fa pagar, 80$ canadencs per cada adult, amb les taxes incloses i nens gratuït fins als 6 anys.  Només sortir i prou a prop de la costa ja comencem a veure les primeres balenes. Estem emocionats del bon començament. Aquesta zona, igual que a la badia de Fundy, el riu Sant Lorenzo té una oscil·lació de les marees molt alta i això fa que es remogui el fons marí i aixequi l’aliment pels cetacis, raó per la qual n’hi ha tants concentrats en aquesta zona. Això, juntament amb la proximitat del fiord de Saguenay, fa que aquesta zona estigui declarada com a Parc Natural (Parc Marí Saguenay – Saint-Laurent).  

En aquesta s’hi troben diferents tipus de balenes (la blava, la d’aleta, l’enana, la beluga i la geperuda que és la que ensenya la cua juntament amb la blava) a més de foques. Les balenes que més es deixen veure son les belugues (blanca), la enana i la d’aleta que quan surten de l’aigua habitualment només ensenyen el llom amb l’aleta. Per tant, totes les publicitats de creuers on mostren cues de balena (blava), són força enganyoses perquè aquest tipus de cetaci és el menys comú a la zona. Molt difícil de veure, però no impossible.

Tot el viatge està amenitzat, o millor dit retransmès, per una biòloga que amb francès i anglès per la megafonia ens va indicant cap on mirar sobre la immensitat del mar. Un autèntic plat de sopa ben calmat per la sort del Marc que a l’aigua sempre se’ns mareja.

La noia es flipa una mica, val a dir-ho, fent Uauuuu cada dos per tres o parlant molt suaument i fluixet com amb suspens sense que es divisi gran cosa. De tant en tant si que va sortint algun llom de balena però cal tenir paciència i la rasca a dalt a coberta és considerable. La bateria del mòbil cau en picat així que és molt recomanable portar-la ben carregada així com portar uns guants i un teleobjectiu, ja que per fotografiar-les es veuen una mica lluny. Veiem zodíacs grosses que s’hi acosten més que no pas el vaixell que hem agafat, però les zodíacs no admeten nens a bord.

De tant en tant entrem a dins del vaixell per recuperar una mica de temperatura. A dins i a través dels vidres, per grans que siguin, no es poden fer fotografies, així que anem alternant dins i fora, sobretot les nenes. Això d’estar tota l’estona a coberta a la cacera d’una bona foto és Just for men. 

Abans de tornar a port, remuntem una mica el fiord Saguenay, però continuem veient només belugues i balenes eneanes (d’uns 8 metres de llarg, com el George).

Sortint del creuer agafem un sender que va fins al Cap de l’Islet, des d’on també es poden veure balenes gairebé a la mateixa distància que des del vaixell que hem agafat, especialment a primera i darrera hora del dia tot i que és migdia i està ple de gent mirant.

Aquest sender va paral·lel a la línia de mar, alternant camí, roca i passeres de fusta. El paisatge és molt maco i sobta la vegetació totalment alpina arran de mar.

Ens arribem a buscar el George i ens trobem una recepta (multa) al parabrisa davanter. Hem aparcat l’autocaravana en una zona d’Autos Seulement. Es veu que el George no es pot considerar un “auto gran”... (77$ canadencs que fan mal). Fins ara l’hem aparcada a tot arreu sense problemes... en fi, haurem d’anar més en compte. Ens acostem fins a informació per saber com es pot pagar perquè no diu res i ens indiquen que a la policia o a qualsevol oficina de Correus.

Sortim del poble de Toudossac i resseguint la costa fins arribar al Parc de les Dunes, on dinem dalt d’una duna de sorra de 65 metres d’alçada, als peus de la qual hi ha el mar. Acabats de dinar baixem fins a la platja per la sorra de la duna, uns més embalats que altres. L’aigua està força gelada però s’aguanta. La marea està baixa però ja comença a pujar. Fem fotografies, collim petxines molt llises i grosses i ben valents ens enfilem duna amunt. La Montse pel camí i el Marc i la Queralt s’inventen un Km vertical directament per la màxima pendent. Val a dir que la Montse arriba primer al George xino-xano pel camí que enfila la duna en diagonal i per on tothom passa. No és tant divertit, això si.

D’aquí tornem a informació de Toudossac per preguntar sobre els diferents Ferry que hi ha per creuar cap a la Gaspesie. La noia d’informació diu que no ens pot fer reserva per telèfon, així que amb els tríptics i el wifi ens connectem a les diferents webs per veure horaris, disponibilitats, etc... 

Ens arribem fins a Les Escoumins, el primer port d’on surten Ferrys que ens queda més proper. Pel ferry de les 7 de la tarda no hi ha places però pel de demà al matí a les 7:30 si. Sortir avui o demà ve a ser gairebé el mateix perquè el trajecte és d’una hora i si dormíssim ja a l’altre costat ens posaríem en marxa l’hora que ens hi posarem demà. Reservem per demà al matí (l’altre opció de ferry, surt des de ForestVille. És la que volíem fer però no ens serveix, ja que no accepten autocaravanes majors de 6m). Val a dir que els horaris dels Ferrys no son sempre els mateixos, van variant depenent de les marees.

Aprofitem el que queda de dia per acostar-nos fins al Cap de Bon Désir (Gratuït amb el Discovery Pass). Tanquen a les 6 de la tarda, just arribem uns minuts abans i la noia de la guixeta ens diu molt amablement que tanquen però que podem aparcar uns pocs metres abans de la barrera d’accés i fer la visita pel nostre compte. Val molt la pena. A pocs metres de l’entrada hi ha un bonic far i als seus peus, s’agafa un sender que serpenteja un petit bosquet de densos avets. En uns 300 metres s’arriba al cap. Com era d’esperar Parcs de Canadà hi té plantades un parell de les seves cadires vermelles com ho ha fet en molts indrets d’arreu del país que mereixen una menció especial per les seves vistes i interès natural i paisatgístic.

Calma, silenci, relax total ... i això que no estem pas sols, però aquestes vistes calmen fins les ànimes més esverades. Quina pau. El dia ja s’acaba, el sol està amagant-se i nosaltres ens posem dalt de les roques com hem començat el dia, badant buscant lloms de balenes entre aquest mar immens, la mirada perduda i les ganes d’aturar el temps. En mig del silenci se sent el respirar d’algun cetaci que es deixa veure mentre el sol es pon a l’horitzó. Espectacular !

Marxem cap a l’aparcament del ferry. El senyor que ens ha fet la reserva (de paraula) ens ha dit que hi podíem pernoctar i tenint en compte que cal ser-hi una hora abans i surt aviat, ha sigut un encert de comentari. Quan arribem a l’aparcament encara hi ha el senyor que tot i haver acabat la jornada amb l’arribada del darrer ferry, molt amablement se’n va fins a l’oficina amb cotxe (està al poble) i torna amb la reserva formalitzada.  

Aparcats al moll amb unes vistes fantàstiques passem la nit. Demà matinem i ens espera un bon “tute” de carretera.