Pàgines

dimecres, 10 de setembre del 2008

De Kidepo a Murchison

Ens hem llevat de nou a les 6, una vegada esmorzats, safari de nou. En aquesta ocasió hem pogut baixar del camió i estirar les cames una estona. Durant la caminada, tots en fila india, un rànger davant, un al mig i un tercer al darrera armats. A mig camí ens han sortit quatre facoquers d’un cau. Una mica més endavant hem vist zebres i búfals.


El camió ens ha recollit al final de la caminada i ens han portat al campament per recollir i anar-nos-en cap a l’aeroport per agafar de nou l’avioneta cap al P.N. de Murchison Falls. El vol ha durat uns 50 minuts i hem sobrevolat el llac Albert. Només aterrar ja hem vist molts animals i en quantitat, això promet, a Kidepo ens hem quedat sense veure el lleó mascle.


Ens ha recollit el camió amb el que farem la resta del viatge, molt més modern que no pas el de Kidepo, bé, res a veure!, i hem anat fins al marge nord del riu Nil Albert, on hem acampat sota un arbre, una acàcia. A Uganda el Nil va tenint noms al llarg del seu recorregut i segons on es trobi: al llac Victòria, Albert,...


Pel camí hem vist girafes, diferents tipus d’antílops, més facòquers, búfals, i ocells de tot tipus i colors.


Hem muntat les tendes en cercle per fer al mig a les nits un foc, que donarà caliu perquè escalfor no fa falta, doncs fa força calor. Darrera un matoll s’ha habilitat un bany, la consigna per saber si està lliure o ocupat és mirar si la pala i el paper són a lloc o no. S’enterra el que s’ha fet i es torna la pala. Aquí hi passarem dues nits.


Havent dinat hem sortit de safari amb el camió i de tornada hem agafat troncs per fer llenya pel foc. Tornem al campament on un núvol de libel.lules no ens abandona i s’encarreguen de cruspir-se els mosquits. Per la nit deuen dormir doncs els mosquits volen entorn la llum del frontal.


Després del deliciós sopar que ens ha preparat el cuiner, en Peter, ens asseiem al voltant del foc i en George (rànger del parc) ens explica històries “reals” que li han passat com a rànger del parc al llarg dels anys.


A la nit, ja dins al sac i tot agafant el son, gaudim del soroll de la fauna que ens envolta.

dimarts, 9 de setembre del 2008

Mes safari a Kidepo

A les 6 diana, esmorzar i cap al camió a fer de nou safari pel parc. El dia prometia, hem començat forts veient lleons. De lluny ens ha semblat veure uns caparrons i era una família, dues lleones i diversos cadells menjant una pressa, que ha fet que s’hi estiguessin una estona allà ben a prop.

Tot seguit hem continuat fins aturar-nos dalt d’un turó des d’on es veia a la vall ramats de búfals i zebres. Tot i que es veien perfectament, estaven més lluny.


Després d’una bona estona sense veure cap animal, els rangers han vist des de molt lluny

lleons dalt d’unes roques. Ens hi hem acostat amb el camió fins al davant, veient que era una femella amb una cria prenent el sol tranquil·lament sense moure’s tot i la nostra presència. Seguim sense veure al mascle, deu ser al bar :D


Hem vingut a dinar al campament, on hi havia un elefant a costat de les cabanes. Hem intentat no molestar-lo gaire ja que ens han advertit que els elefants africans son força violents, res a veure amb els asiàtics.


A la tarda de nou safari, ha estat una mica decebedor, és un parc que té molts animals però no en quantitat, bé, excepte búfals. A la tornada al campament n’hem vist un extens ramat, estaven enmig del camió i a banda i banda de la pista, llàstima que ja es feia fosc i no hi havia massa llum.

L’edat dels búfals se sap segons la forma de les banyes, si son mes corbades son búfals més joves que si les tenen més planes.


Ja mig a les fosques i apropant-nos al campament hem ajudat a un camió que estava embarrancat. Una anècdota més.


Arribats a lloc, una dutxa i a sopar abans d’anar a dormir. Per escalfar l’aigua de les dutxes, fan foc sota un bidó metàl·lic de gas-oil d’on en surt una canonada fins l’aixeta corresponent.

Demà més safari a Kidepo i avioneta fins a Murchison Falls, canviem de zona.

diumenge, 7 de setembre del 2008

P.N. Kidepo

Varem sortir de Barcelona i fer 6 hores d’escala a Londres per anar fins Entebbe, antiga capital d’Uganda quan aquesta era colonia anglesa. (actualment la capital és Kampala). Hem aprofitat per canviar divises (1€ =2290 shilings) tot esperant el vol per anar cap a Kidepo, al nord del país. Amb aquest canvi sembla que tinguem que jugar al Monopoli, tenim gairebé 1milió per passar els dies.


Hem agafat una petita avioneta d’hèlices de 19 places, el grup és de 17 i el guia, tot i que serem més, el cuiner, l’ajudant d’aquest i el conductor.

A Kidepo hem aterrat enmig de la sabana, això d’aterrar sense pista ni aeroport té el seu què, aquí hi estarem 2 dies.


Un camió dels anys 60 ens ha recollit i portat fins a l’”hotel”. Un conjunt de cabanes amb el sostre de palla, simples però prou netes i acollidores.


A l’hora de dinar ha caigut un bon patac d’aigua. El cel s’ha quedat fosc i ens hem tingut que esperar que pares una mica per fer el primer safari, que s’ha modificat l’itinerari previst degut a la crescuda del riu que ens impedia passar. No hem tingut gaire sort amb aquest primer safari, hem vist búfals, xacals, ocells i de tornada però a les fosques, zebres.


Som els únics en aquest Parc Nacional, 1400 km2 per 18 persones !!! Kidepo es troba al nord-est d´Uganda, fronterera amb Sudan i Kènia. El paisatge és de sabana, àrida però verda degut a les constants pluges. Demà esperem veure bona part dels mamífers i ocells que hi ha a la regió.


Tot esperant per dutxar-nos amb aigua freda i després sopar escrivim el dia d’avui i les primeres impressions.

diumenge, 10 d’agost del 2008

Dubrovnik, el millor final de trajecte que es pot tenir.

Snyiff, ens cau la llagrimeta i es que ja estem escrivint el darrer capitol d aquest viatge, sembla mentida lo rapid que passa el temps a vegades...

Comencem, despres d esmorzar hem agafat el bus num. 4 que deixa a la porta de Pile, just a l entrada de la muralla. Nomes entrar ens trobem amb la Font gran d Onofre, un dels llocs mes emblematics. En un principi aquesta font estava adornada amb estatues pero es van malmetre durant el sisme de 1667 i ara nomes es conserven 16 mascares esculpides. A la seva esquerra es troba l esglesia de Sant Salvador i el monestir francisca.

En aquest punt, comenca el que es coneix com la Placa o Stradun, que es el carrer major o principal que divideix en dos la ciutat antiga i va de la porta de Pile fins al port vell.

La Placa es un carrer molt blanc, tant el seu paviment com el tancament de les cases i contrasta moltisim a la vista aerea vermella que donen les teulades. Abans del sisme de 1667, les teules eren grogrenques pero no se n van trobar per tornar a reconstruir tota la ciutat, en alguns casos, les canals son vermelles i les "cobijes" son groguenques.

De la Placa no paren de sortir-ne carrers petits perpendiculars ambdos costats.

La Placa desemboca a la placa Luza, on hi ha la petita font d Onofre. Tambe hi ha la columna d Orlando i el Palau Sponza a part de l esglesia de Sant Blai.

Arribats a aquest punt on s aglutinen molts grups de turistes, es poden triar diferents opcions per visitar la ciutat, nosaltres hem escollit una imprescindible per comencar i es pujar a les muralles i reseguir-les en tot el seu perimetre.

En total son gairebe 2 kilometres de muralla, construits entre els segles XIII i XVI, tenen 1,5m de gruix i 25 metres d alcada. Per la cara de mar no tenen tant gruix com per la cara de terra on arriben als 6m d amplada. Hi ha una fortalesa externa a les muralles on tambe varien la dimensio dels seus murs de 6 a 1,5m segons l orientacio, es la fortalesa Revellin.

Una vegada recorreguda la muralla i ben acalorades hem buscat la tranquilitat en el museu de fotografies de la guerra dels Balcans, la War Photos Limited, molt recomanable per la visio imparcial de la guerra tot i que es surt una mica amb el cor encongit.

Hem continuat recorrent els carrers de Dubrovnik fent gana per dinar d hora i en una bona ombra.

Tots els catalans que no hem trobat en tot el nostre viatge els hem trobat avui i es que ha arribat un creuer al port i n ha deixat anar una bona tropa. Calia aprofitar l hora de dinar d ells per poder recorrer els carrers i les botigues amb mes fluidesa i aixi ho hem fet. Amb una hora ja teniem els deures fets.

Per treure ns la calor, hem anat a l hotel a passar mitja tarda a la piscina, tot un luxe que no ens podiem saltar. Ens hem quedat noves per tornar de nou a la ciutat a veure-la com es des del capvespre fins la nit. Soparem i acabarem de recorrer aquests carrers que son un dels llocs mes bonics de la terra i si algu en dubta, que hi vingui i ho comprovi que dificilment es sentira decebut.

Doncs res, com totes les coses tenen el seu final, dir-vos que portem 1400 kilometres a l esquena, 7 dies de viatge de nord a sud, molt bona nutricio gracies a la gran gastronomia mediterrania de Croacia, satisfetes amb el tracte de la gent autoctona i esperant que els que ens hagiu acompanyat des de l altre costat de la pantalla us haguem pogut transmetre bona part de les sensacions que hem viscut aquests dies.

Dir-vos fins aviat perque com mes viatges, mes ganes tens de viatjar de nou! Dovidenja!

Des de l'altre costat.

Ens hem llevat a Split, hem dormit poc, pero el motiu ja l'explicarem en una altra ocasió. Des de Split, surten molts ferrys, tant a les tres grans illes del seu davant com a destinacions mes llunyanes. Les tres illes mes properes son Hvar, Brac i Vis. Per proximitat Brac es la primera i ha estat l'escollida per passar-hi el mati i part de tarda.

El ferry triga una hora en arribar a Supetar, a Brac, i s'arriba al mateix poblet. Des d'alla i reseguint la platja a ma dreta hi ha diferents caletes de pedres i es que aqui no hi ha sorra al que seria per posar-hi la tovallola. La sorra es dins de l'aigua i es blanca, d'aqui l'efecte turquesa de l'aigua.

Hem llogat un parell de tumbones i un parasol en una cala que ens ha semblat tranquila i prou propera al port.

Durant el mati l'activitat mes intensa ha estat entre la tumbona i l'aigua, escasos tres metres.

Hem dinat a Supetar mateix al port i hem agafat un ferry cap a Split on hem recollit el cotxe i posat rumb a Dubrovnik.

No hi ha autopista entre Split i Dubrovnik, la carretera es bonica perque constantment voreja al mar pero es de lenta velocitat i hem fet gairebe uns 220 kilometres en quatre hores. Se'ns ha fet de nit i tot pero abans hem gaudit d'una posta de sol per recordar.

El pais es fa estret en direccio sud, fins al punt que queda interromput i es creua frontera i s'entren uns kilometres dins Bosnia Herzegovina. I es poden llegir ciutats properes que recorden guerres no gaire llunyanes en la nostra jove memoria.

Hem vist les muralles de nit des del cotxe mateix i hem sopat molt be prop de l'hotel Uvala on estem, en una pizzeria, la Taverna on tot i estar a punt de tancar ens han preparat unes delicioses pizzes. La veritat es que el tracte personal amb els cambrers i en general la gent del pais es molt amable i cordial.

Dema es la darrera jornada previa al dilluns que ja es viatge de tornada a casa. Visitarem Dubrovnik, comprarem algun souvenir si ens agraden i per acabar el dia i tot el viatge en si ens relaxarem a la piscina de l'hotel tot recordant-lo (Zagreb, Samobor, Porec, Rovinj, Pula, Opatija, Plitvice, Zadar, Sibenik, Rogoznica, Trogir, Split, Supetar...).

Esperem ens seguiu fins dema o avui, i es que ja som 10 d'agost, per cert, per molts anys Andreu (nebot d'un anyet) i Eduk (amic i d'uns quants anyets mes de no res :-D) que passeu un bon dia!

divendres, 8 d’agost del 2008

Dalmacia. Nord i centre.

Ens hem llevat a Žadar, hem agafat el cotxe i ruta fins a Sibenik, ciutat molt bonica ni de pedra calcarea blanca pero amb la pecularietat que esta fundada pel poble croata i no pels romans com les altres de la costa.

La catedral de Sant Jaume es la peca mes extraordinaria, per la seva dimensio i pel fet que esta feta tota de pedra, sense ceramica ni fusta ni d'altres materials. Tambe destacar el fris dels murs exteriors dels absis on hi ha 71 cares esculpides de ciutadans corrents de Sibenik.

Al capdamunt de la ciutat vella hi ha un castell i tots els carrers son un laberint al seu voltant plens d'escales mes petites o mes grans, pel cami, cases molt antigues, esglesies, placetes...

Des de Sibenik i reseguint de nou la costa hem arribat a Rogožnica, poble pesquer petit i tranquil, no gaire turistic pero amb l'encant com tots els d'aquesta žona de tindre el mar i illes al voltant, no un mar gran obert sino constantment trams de terra i aigua; i es que la costa dalmata es aixi, 1185 illes al davant de terra ferma que donen la sensacio d'estar en una cala constantment.

I de Rogožnica cap a Trogir, sota uns nuvols amenacadors, finalment ha fet un petit ruixat que ha deixat un migdia i tarda xafugos.

Trogir com Sibenik es patrimoni de la humanitat per la Unesco. Trogir es una petita illa en un estret canal i conserva tots els edificis intactes des de la seva epoca d'esplendor, s.XII i XV. Com Sibenik, la meravella de la ciutat es la catedral de Lovro.

A Trogir hem dinat i hem continuat passejant pels seus carrerons estrets i blancs, un cop reseguit tot, de nou al cotxe i cap a la destinacio final, Split.

Split te molta part romana i remomera l'herencia llatina de la regio amb mes forca que en d'altres ciutats i es que l'emperador roma Dioclesia es va fer construir un palau per retirar-se, es que el que es coneix com a Grad. Passats els anys, quan els romans ho van abandonar el poble va okupar-ho i fins al dia d'avui, de manera que dins les muralles del palau s'obre una altra ciutat com la de fora les muralles.

Dins el Grad, a la catedral, es pot pujar al campanar i descobrir que es te vertigen sense tenir-ne i es que l'escaleta metalica per on es puja fins a dalt de tot te el seu que.

Cal agafar-ho amb calma i no atavalar-se, val a dir que la baixada es mes tranquila pero millor tenir les mans lliures en ambdos sentits per anar-se agafant be a la fina barana.

A la placa de davant la catedral hi ha molt d'ambient i d'ella en surten els carrers a les portes principals, segurament tambe deu haver-hi cardus i decumanum. Baixant unes escales en un dels costats, es va a un semisoterrani amb unes voltes de pedra i mao, es l'antic vestibul del palau, avui dia esta ple de botiguetes de souvenirs com els de tot arreu.

Fora muralles Split tambe te el seu encant i punts curiosos, com per exemple, l'estatua de Gregori Nin, on la llegenda diu que si li fregues el dit gros del peu, tindras sort. I no cal pensar si es el peu dret o esquerra perque el dit brilla molt i es que tothom el va a tocar i no hem sigut menys!

El port de Split tambe es molt important, d'aqui en surten els ferrys per visitar les illes del davant, Vis, Hvar i Brac. Que son el nostre desti de dema dissabte.