Pàgines

dissabte, 10 d’octubre de 2009

Pingüins i Catlins

Ens hem llevat d’hora per entrar a la primera visita per veure els pingüins d’ull groc i els blaus. Tot i que la millor hora per veure’ls és al vespre, no podíem esperar fins tant tard per tema planing. Potser és per això que n’hem vist pocs i de lluny. Perquè us en feu una idea, el pingüí d’ulls grocs (en perill d’extinció) mesura d’alçada 60cm, el tercer més alt de les divuit especies que existeixen. Els de l’Antàrtida més alts mesuren 150cm. Els blaus, son els més petits que existeixen i fan entre 20 i 30cm. Ja ho veieu, no els hem vist d’aprop però hem fet un bon curs!.

La visita està muntada de manera que es va d’observatori (tipus el que s’observen aus) a observatori per una espècies de túnel-trinxera fet amb fustes i recobert amb plantes per integrar-lo al màxim a l’entorn. Des dels observatoris es poden veure unes petites cabanes tipus niu on potser que hi hagi algun pingüí o no.

Si n’hi ha, seguint la llei de Murphy, és a la caseta més llunyana de l’observatori on un està, amb la càmera a la mà i el zoom a tope i queda lluny. Al tríptic es veuen fotos on gairebé s’acosta el pingu a saludar-te i és que per 40 dolars ja ho podrien fer!. En resum, que si no ets un gran aficionat a la matèria, el nostre parer i potser les expectatives eren massa grans, no paga la pena.

Tot seguit, hem anat fins al cap Nugget de l’illa sud per una carretera panoràmica, la Southern Scenic Route, que travessa com a destacable la regió dels Catlins entre algunes més. Al far només s’hi arriba caminant i té unes vistes espectaculars. Els darrers cent metres hi ha caiguda en ambdós costats a l’oceà i al far hi feia una ventolera impressionant. Semblava que allà s’acabés tot. Les roques tenen unes arestes molt marcades per l’impacte de les onades.

Des d’aqui en marxat direcció Invercargill seguint la Southern Scenic Route, des d’on surten moltíssimes excursions i visites francament atractives. La llàstima nostra ha estat la manca de temps i el xim xim que ens ha acompanyat tota l’estona. Hem passat per uns paisatges que semblaven camps de golf, això si, plens d’ovelles, algunes molt i molt peludes. També hi ha zones de boscos plujosos els quals en alguna ocasió, igual que els prats verds, arriben fins arran de mar. Estar per aquesta zona en ple estiu ha de ser molt xulo. De fet, és una zona encara més poc habitada que tota la resta que hem vist. Si algú busca tranquil·litat i pau, aquí està assegurada.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ei, mireu el dimarts dia 6 que em vaig equivocar de dia en enviar el comentari!

Una abraçada!! i molt d'anys Montse!!!! 3...... tacos no estan gens malamet!!!