Pàgines

dijous, 22 d’octubre de 2009

Tokoriki Island

Després d’esmorzar a l’hotel ens recull un autocar per portar-nos a la “terminal” dels ferris. Arribem i l’ambient és una mica caòtic, molta gent, moltes destinacions, moltes maletes,...fins aquí, lo típic d’una terminal però que no deixa de ser un xiringuito de bambú allà al mig coordinant gent a un catamarà o altre.

Pel camí, mapa de la guia en mà, intentem anar quadrant per on passem i quines illes anem deixant a dreta i esquerra. N’hi ha tantes que costa una mica. Tot son illots verds amb una franja groguenca fina a la base, més o menys gran.

Per sort, ens han endreçat de manera que tot i que Tokoriki és l’illa de més al nord del grup de Mamanucas, som la segona parada del ferri. Baixem per passar a una barca que ens portarà fins a la sorra. I ja som al resort!.

A la sorra ens esperen cantant i tocant l’ukelele! I a la recepció amb un parell de copes grans de suc de fruita guarnit amb coco i una flor!.

Ens ensenyen el resort, i cap a l’habitació. Estem arran de mar, en el que diuen "honeymoon rooms" tot i que no estiguem de lluna de mel, és un "kit kat Loreal" en plan “porque yo lo valgo”. Habitació enorme amb banyera rodona al mig, tot ben guarnit amb flors per tot arreu i només escoltant les onades del mar.

Només hi estarem tres dies. L’illa de Tokoriki és molt petita, es pot fer la volta en vint minuts perquè us en feu una idea. I en Marc està inspeccionant el perímetre del resort per saber on és la porta! Això no és “Perdidos”!!

Després de dinar anem a fer una sortida de snorkel per la barrera de corall. Fa molt vent i hi ha onades i em marejo com una sopa! (montse). El Marc està com un peix a l’aigua, ningú ho diria. Es veuen molts peixos i de molts colors, entre ells el Nemo o peix pallasso. També tipus zebra, blaus, grocs, taronges, fluorescents així com esponges i coralls. Vaja lo que un s’imagina però en viu i en directe. Ens donen pa per donar-li’s de menjar i així s’acosten per tot el voltant.

Que lluny queda Hong Kong i l’illa del sud, això fa desconnectar fins hi tot de les pròpies vacances!.

A la típica paret de rellotges amb l’hora d’arreu del món, el rellotge d’aquí no té ni agulles!

La llàstima és que no tenim fotos dels peixos perquè la càmera no és submergible!.

Al tornar a l’habitació, se’n va la llum, al veure que no torna i la resta tenen llum avisem a recepció i ens canvien d’habitació. Perfecte! Tot net i endreçat de nou!.

El que per nosaltres seria mitja tarda (aquí es fa fosc molt aviat, entre les sis i quarts de set de la tarda!), observem la posta de sol, de nou amb música en viva i cants de fons.

Sopem al restaurant de parelles, n’hi ha dos, un per famílies amb nens i el de parelles. Això està molt ben muntat. I per suposat no es pot fumar enlloc!.

Ens adormim en una nit d’un cel impressionant ple d’estrelles i amb el so del vaivé de les onades de fons.


PD: Eva no te pierdas mi foto en la bañera !!! Dale aqui y dile a Manolo que esto no esta tan lejos, solo a unas 24 h de casa. Una escapadita y el dia siguiente de nuevo con las niñas !!!

Més fotos paradisíaques a picassa. Clica aquí.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Carai Montse!!!!!
Podras tornar als "suelos duros" de les curses despres d'això?.
Quin final de viatge!!!!
Una abraçada

LA GLEVA

Anònim ha dit...

Mon, me encanta ..... en este momento eres mi idolo, la envidia me corroe (es una envidia sana, pero muy muy grande). Petonets
Eva