Vrsic Pass - Triglav National Park

Avui és el Sant de la Queralt !  FELICITATS !!!!

Ens llevem en un paratge impressionant i amb un dia radiant, dir que és de postaleta és poc. Baixem a esmorzar i ens serveixen com quinze plats de coses delicioses (bé, els cogombrets amb vinagre, per mi, no calen). A la granja on hem dormit, a Mojstrana, tenen vaques, porcs i hortets. Tot el que fan i que et serveixen a l'esmorzar és de producció pròpia: paté, mató, formatge, embotits, pa, raïm, mantega, llet, kefir, melmelades,... Sap greu no acabar-s'ho però tenim que caminar i no podem sortir tant plens. 

La Queralt s'ha pres molt satisfeta la llet i després ha sortit a fora a dir-li a una vaca que estava molt bona i que havia fet tot el got. 

Pugem al cotxe i ens enfilem per la vall de Vrata, paral·lela a la que hem dormit. És una llarga vall, estreta i profunda dels Alps Julians. La pista per on remuntem la vall amb cotxe, amb trams del 25% de pendent, acaba en una zona d'aparcament sota les verticals parets de la cara nord del Triglav, el cim més alt d' Eslovènia (2.864m). Des d'aquí es pot iniciar l'ascensió dels mil vuit-cents metres de desnivell d'impenetrables penya-segats. Una visió molt espectacular i poc concorreguda de turistes.

 

A mig camí d'aquesta vall (Vrata), hem fet una petita excursió fins a la Slap Pericnika, una cascada formada per dos salts d'aigua consecutius, el superior de 16 metres i l'inferior de 52. Té la peculiaritat que es pot caminar per darrera d'ambdós salts d'aigua, obtenint una visió molt diferent i alhora espectacular d'aquesta.

    

El salt d'aigua genera una pluja fina en suspensió que en trams del caminet de pujada cap a la cascada et deixa moll. A la Queralt li diverteix això de mullar-se i clar, corre allà on pot patinar. Un patir vaja !

Des d'aquí ja marxem cap a Kranjska Gora on iniciem el circuit 1 de la guia Slovenia Car tours and walks (aquest cop circuit de cotxe). Aquest poble és coneguda per la seva estació d'esquí propera a la frontera italiana i austríaca. 

 Des d'aquí iniciem l'ascens al pas de Vrsic. La pujada per la carretera és d'un fort pendent de revolts amb zig zag (recordeu l'anunci de la Biodramina ??). Els revolts estan numerats del u al vint-i-quatre i estan pavimentats amb llambordes enlloc d'asfalt. Al llarg de l'ascens hi ha diferents punts de parada per anar gaudint de les vistes i fer més amena la pujada fins arribar dalt del coll a 1.611 metres d'alçada. 

Aquí estacionem el cotxe (previ pagament de 3€) i ens disposem a fer la caminada número 10 de l'esmentada guia, la qual ens pujarà fins al pic Slemenova spica de 1.911 metres d'alçada, des d'on es pot apreciar la magnitud i la bellesa dels Alps Julians.

Dinem uns entrepanets i iogurt en unes taules de pícnic just al peu del caminet de sortida. Aquest està indicat mitjançant unes pintades tipus de GR, però amb cercle (vermell exterior i blanc interior). Mentre caminem, a mesura que ens trobem els senyals els anem tocant tots i li expliquem a la Queralt que serveixen per anar confirmant que anem pel bon camí (fent didàctica de la muntanya).

La primera part de la pujada és força desnivellada fins arribar a un coll, on aprecies l'alçada de les parets de l'impressionant Mojstrovka (2.332 metres). A partir d'aquí el camí planeja fent pujades i baixades fins apreciar el cim a on ens dirigim. Per últim, des de un segon coll es fa la pujada al cim per una agradable pendent de gespa.

La Montse i la Queralt desfan el camí fet i en Marc torna per una variant més alpina que va per la base del Mojstrovka, més empedrat i trepitjant alguna congesta de neu (o fins hi tot vorejant-la degut a que, per mentida que sembli, estava força gelada i patinava molt). Just abans d'arribar al cotxe ens atrapa en Marc. La Queralt ha fet tot el camí de tornada a peu (a diferència de la pujada que ha anat a l'esquena del Marc), això si, distraient-la amb qualsevol cosa, fent-la cantar, ... Uns italians impressionants anaven exclamant "Io, la piccola bambina !!!".

Se'ns ha fet tard per baixar el coll de Vrsic cap a Bovec ja que des de allà hi ha molts km per carreteres locals i arribaríem molt tard a casa, així que tornem pel camí d'anada que és el més curt per anar a buscar l'autopista. Quina pena que el dia d'avui no tingui més hores. El temps, el paisatge i tot ens ha acompanyat !

Quan arribem a casa, al jardí ens trobem els pares dels nostres exchangers que estan tallant la gespa. Molt amables ens ensenyen racons que encara no havíem explorat: una parra plena de raïm i un pomer. El senyor ens cull unes pomes vermelles amb un artil·lugi que s'ha fabricat ell mateix consistent amb un bastó i una cistelleta a l'extrem. Boníssimes ! Es fa de nit, ens acomiadem, a sopar, bany, diari del viatger i a dormir ! 

Bled - Triglav National Park

Aprofitem que be una finestra de bon temps de dos dies i sortim de casa, però no hi tornarem a dormir perquè passarem la nit en una granja situada dins el parc nacional de Triglav, on es troba el cim més alt d'Eslovènia. Tot el que volem fer per la zona amb un dia és impossible i no és qüestió de perdre hores a la carretera anant i tornant dos dies seguits, oi? cal aprofitar el temps que passa volant i més estant de vacances !

Agafem una mica de tot, joguines incloses, i apa autopista cap a Bled on ens aturem a l'oficina de turisme per recollir mapes de proximitat, confirmar excursions, reservar l'allotjament, etc... A turisme ho tenen tot molt ben pensat per l'espera dels més petits, tenen un puzle gegant de tots els animalons de la regió, xulíssim. La Queralt s'ho ha passat molt bé muntant-lo ! Allà mateix hem visitat una exposició que tenen muntada del Parc Nacional del Triglav i ja cap al cotxe per fer la primera excursió abans de dinar.

Anem a caminar per les gorges de Vintgar, que es van resseguint fins a un impressionant salt d'aigua de 16 m a través d'unes passarel·les de fusta penjades de la paret de roca per sobre dels ràpids d'aigua del riu Radovna d'un impressionant color turquesa. Des del final de les gorges es continua per un corriol senyalitzat que remunta per la muntanya fins l'inici de les gorges o bé una variant fins a Bled. Tot plegat, un parell d'hores d'excursió (ruta 4 - Slovenia car tours and walks).

Comentar que per passar per les Gorges cal pagar entrada (4€ cada adult i els nens menors de 6 anys només paguen 80 cèntims en concepte d'assegurança), a més avui és diumenge i aquestes són turístiques i per postres fa sol després d'una setmaneta de pluges ... resumint: està a tope ! així que paciència i anar fent. 

Acabada l'excursió dinem i ens afanyem per anar fins al llac de Bled i aprofitar al màxim les hores de sol restant. Abans però pugem al castell de Bled per veure la vista aèria del llac, però ens trobem que la guixeta d'entrada al castell està estratègicament col·locada abans de qualsevol mirador. El castell des de fora es veu molt xulo però no tenim previst visitar-lo ja que n'hem vist uns quants aquests dies (costa 9 € l'entrada). Baixem fins al peu del llac a la riba oest. Ens fan pagar 5€ de parking en una esplanada. Ben bé, és molt turístic i ho aprofiten. 

Fem part de la caminada número 1 del llibre "Slovenia car tours and walks" que voreja el llac de Bled.

És un llac d'aigües cristal·lines de color verd turquesa al qual li arriben unes aigües termals i això fa que la seva temperatura sigui d'uns 26 graus i molta gent s'hi banyi. Enmig del llac hi ha una illa amb una església al capdamunt d'una escalinata de pedra. A més a més de la torre del rellotge hi ha un petit campanar damunt l'església amb una "wish bell" (campana per a demanar desitjos) la qual va sonant tot sovint (sense quadrar quarts ni hores) cada vegada que algú n'ha demanat un. Tot molt bucòlic i de targeta de postal, si no fos pels terribles edificis tipus apartament que han deixat construir a la riba est del llac, al mateix poble de Bled.

En aquest llac el motor està prohibit, per tant les góndoles (pletna) que porten els turistes fins a la illa, son a rem. Però nosaltres no volem anar en grup a l'illa, per tant abans no es faci massa tard, busquem un punt de lloguer de barquetes de fusta a rem. Fem capitana a la Queralt, mariner a en Marc i sobrecargo a la Montse i apa, cap a l'illa s'ha dit (mariner a remar !!!!!). 

El lloguer de la barca son 10 € l'hora i la senyora que les lloga ho porta molt controlat de manera que serem prudents i intentarem arribar 5 minuts abans de l'hora. Tot i remar contra corrent en uns deu minuts hem arribat a l'illa. Hem baixat i fet un tomb i de nou a la barca, a vorejar l'illa, fotografies i cap al punt de sortida de nou.  Un bon exercici pel que remava !!!

Posteriorment en Marc segueix la caminada del llibre i s'arriba, pujant un bon desnivell a través d'un fantàstic bosc, fins a un mirador on es veu bé l'illa enmig del llac i una vista aèria fantàstica. Les nenes tornen al cotxe, berenen i a descansar una mica a la vora del llac, tirant pedres, jugant amb els ànecs i mirant els valents banyistes com entren a l'aigua. 

Quan en Marc torna satisfet per l'excursió i les fotografies de la seva escapada, prenem el cotxe cap a la granja on passarem la nit. Agafem una carretera sense asfaltar que ens portarà al llarg de 16 km fins a l'allotjament a través d'un paisatge espectacular. De fet, la granja també està en un enclavament preciós. Quines ganes que ja sigui demà i continuar per aquí des de primera hora !

Piran. Costa Eslovena

Això son vacances! matinem ja que a les set menys quart del matí ens desperta la Queralt, posteriorment aixequem persianes i veiem boira i pluja ! Que més podem demanar ? Per sort, ens agrada viatjar :-) 

Segons l'aplicació meteorològica yr.no, que de moment mai ens ha fallat i ens serveix de referència, ens informa que avui plourà a tot el país, excepte a la costa, on farà sol-núvol. Realment hi tenim molta fe perquè amb lo tapat que està el cel i el que plou...venen ganes de tornar al llit, però hi ha qui no ens deixa... 

Des de Celje ens dirigim a l'oest del país, cap a la costa adriàtica, on Eslovènia té 47 km de costa. En el terç final del viatge el cel comença a tenir més llum i la pluja menys intensitat i poc a poc s'obren clarianes amb petites finestres de cel blau i esperança d'un dia salvable de vacances. 

Anem directament cap a la població de Piran, ja que després de llegir diferents guies, sembla ser que és la més bonica i representativa de la zona, tot i que també en destaquen Koper, Izola i Portoroz.

Per Piran no es pot circular amb cotxe i els aparcaments estan als afores (tots de pagament), però almenys hi ha un bus gratuït que passa a intervals francament curts i et porta dels aparcaments fins a ple centre.

Piran és pintoresca. Està a l'extrem d'una península estreta i el seu casc antic és una joia de l'arquitectura gòtica veneciana. Destaquem la plaça Tartinigev, una plaça ovalada amb edificis singulars i pavimentada de marbre que antigament era el port interior fins que la van reomplir. Piran va ser molt important en el comerç de la sal i les relacions comercials amb Venècia. Per proximitat amb Itàlia la nomenclatura de carrers, senyalètica de trànsit, etc... està tota bilingüe. 

Dinem en un restaurant recomanat per la LP on hi va la gent local i que per tant no és tant turístic com els que hi ha a primera línia de mar. Dinem molt bé. Peix fresc i boníssim i postres casolanes "de la mamma".

Per fer baixar el tiberi pugem fins el Campanile des de la plaça Tartinigev i per baixar comencem a recórrer els carrerons laberíntics de Piran, plens d'encant i història, amb un aire poc eslovè i molt italià (tot vellot, amb roba estesa per tot arreu, la gent parlant amb tons de veu elevats, ...). Per últim ens arribem fins al far i la Queralt es distreu tirant pedretes a l'aigua. Fa un solet fantàstic, quin regal !

Son gairebé les cinc de la tarda. Ha passat l'estona volant i marxem cap a Hrastovlje abans que es pongui el sol (aquí a les set ja és fosc!).  Hrastovlje, és un petit poblet d'una zona vinícola amb una església romànica envoltada per una muralla medieval amb torres a les cantonades, i un interior cobert de frescos extraordinaris del s. XV. Els frescos son narratius i estan pintats per a facilitar als analfabets a comprendre les històries de l'antic testament.

Amb el repicar de campanes de les 18 h ens despedim d'aquesta regió i retornem cap a la "casa de vacances". Com no, a la carretera de tornada, cel gris i gotes d'aigua !

Ljubljana. Primer dia de sol

Per fi es deixa veure entre núvols l'astre rei. Ja començàvem a estar una mica saturats de pluja i cels tapats i necessitàvem la vidilla del sol. 

Avui decidim anar a Ljubljana, la capital d'Eslovènia, situada al centre del país. El casc antic ocupa una estreta franja de terra entre al marge dret (est) del riu i el turó presidit per un castell. És el barri més antic de la ciutat i la majoria dels edificis son barrocs i alguna encara conserva l'estil medieval. Tot el casc antic és peatonal, bé, també hi poden circular bicicletes, que per cert n'hi ha moltes tant aquí com a totes les ciutats.

Aparquem prop del famós pont on en els seus extrems hi presideixen uns dracs de bronze, al límit de la zona peatonal i molt a prop del peu d'un funicular que puja directament fins al castell. Abans però visitem un mercat a l'aire lliure ple de bolets, fruits siivestres, fruites i verdures, formatges casolans, mel, planters, flors,... i on tastem els tradicionals pastissets de massa bullida farcits de mató amb una salseta boníssima per sobre (Struklji). 

Sembla que avui hi hagi un mercat més extens del de cada dia amb tot de parades de menjar de tot el món: Mèxic, Japó, Espanya.... Estan fent una paella que en absolut tastarem perquè una vegada n'has menjat de bones ...

Agafem el funicular que ens porta fins al castell. És com un ascensor de vidre que es desplaça per una via, com el de Puigcerdà que és gratuït però aquí de pagament (el tiquet de només pujar costa 2,20 €/persona). Es nota que al castell hi pujen majoritàriment turistes. 

Un cop dalt fem un tomb al voltant del pati, entrant a la torre pentagonal, la capella, miradors,...però sense visitar l'interior (les guies no en diuen cap meravella). Per baixar, triem l'opció d'apeu i la Queralt amb cotxet ben lligada gaudint de la pronunciada baixada com si estigués dalt d'una atracció de fira ! 

Amb poca estona som baix del turó a l'altre extrem del casc antic on ja ens anem fixant també amb les cartes dels restaurants per buscar un bon lloc per dinar. Finalment el trobem, de nou mengem fora al carrer i més avui que fa bo de veritat! Ja als cafès, la Queralt fa una amigueta local, la Dora. Una nena de setze mesos que passeja amb la seva mare. Es fan un tip de jugar amb llenguatge internacional dels nens perquè una li parla en català i l'altra li contesta en eslovè però s'entenen la mar de bé! 

Seguim passejant recorren més carrerons, els tres ponts, placetes, fonts, voregem el riu,... som divendres i sembla ben bé un dissabte o diumenge al matí. Hi ha molta gent pel carrer, suposo que entre que és la capital i fa bon dia, tothom té ganes de sortir! La ciutat és bonica i cuidada i molt agradable d'anar recorrent i descobrint de sobte com treu el nas un campanar o el castell entre dos teulats,... miris on miris tot té el seu encant. 

Avui anem molt bé de temps però també tenim ganes d'afluixar una mica així que tornem cap a Celje i aprofitem per anar fins l'hora de sopar a un parc que ens van recomanar els nostres exchangers i la Queralt disfruta moltíssim, tant o més que regant l'hortet de la casa on les carbasses li fan molta gràcia ! 

Tant de bo tinguem tant bon temps més dies ! 

Maribor i Ptuj. Ciutats medievals

Avui anem cap a l'est del país on sembla que és on hi ha menys probabilitat de pluja o si més no, menys quantitat. Per tant anem de visita urbana, Maribor i Ptuj.

Comencem per Maribor, la segona ciutat més gran del país i Ciutat Europea de la Cultura el passat 2012. Tenim la sort d'aparcar molt aprop de tot el nucli històric del centre, uns parell de carrers per sobre el riu Drava, molt ample i cabalós.

Maribor no té cap visita obligada però el seu casc antic té força encant i els carrers peatonals del centre estan plens de cafeteries molt agradables i amb força ambient. Entre el centre i el riu hi ha el barri de Lent i arran de riu la torre de l'aigua. 

Creuem a l'altre costat del riu per tenir una altra perspectiva de la ciutat, on s'aprecien tots els teulats de les cases del casc antic de color ataronjat i que ens criden l'atenció lo grans i inclinats que son.

Parem a dinar en un carreró ple de cafeteries i ens aturem en una on fan cuina tradicional de Bòsnia. Mengem uns embotits fumats acompanyats d'uns bunyols de pa acabats de fer, mantega salada i formatge fresc regat amb una Pivo (cervesa) ben fresca. Per acabar un strudel de poma acompanyat d'un cafetó. 

Ja amb la panxa plena ens dirigim cap a Ptuj, que es troba a poc menys de 30 km de Maribor. És una de les ciutats més antigues d'Eslovènia amb el clàssic nucli medieval amb el seu castell, monestirs, esglésies i cases formant uns simfonia de teulats vermells.

La visita es fa ràpida, ja que el casc antic no és gaire gran. Caminem sols pels carrers, segurament la pluja no convida a sortir, ara nosaltres paraigua en mà i sortejant bassals anem recorrent els carrerons i les places. 

Per últim parem a fer un cafè a la casa de la cultura, un local peculiar pel que fa el mobiliari, i com ja comença a ser habitual en aquest país, amb un "Children corner". Aquí hi ha una sala soterrani de pedra amb una volta molt maca, on hi fan concerts i recitals de poesia. Concretament s'hi celebra el "Versoteque" (Dies de poesia i vi - http://www.versoteque.com/en/2013/) i tots els que hi actuen, els fan com una placa on hi posen el seu nom, el país de procedència, l'any de l'actuació, ... i la pengen a la paret. Xafardejant n'hi trobem una del "Miquel Mestre" i a més com a país hi han posat "Katalonija" !!!

Deixa de ploure i aprofitem per pujar, a través de carrerons i unes escales de fusta cobertes, fins al castell de la ciutat per contemplar les vistes (no visitem el castell).

De tornada cap a Celje i aprofitant que teòricament ens va de camí, volem parar per veure unes runes d'un monestir.  Sabem sobre l'existència d'aquestes per una guia que ens han deixat els "Exchangers" (no surt a la LP). Sortim de l'autopista i ens dirigim al poble on suposadament hi ha les runes. Trobem cartells i els comencem a seguir fins a portar-nos en una carretera estreta que s'endinsa per una vall cap a la muntanya. Portem estona conduint i tot i que no hem passat cap cruïlla, també fa estona que no veiem cap cartell. Parem a mirar el mapa, ens hem allunyat força de Zice (població on teòricament estaven les runes) i hem passat alguna que altre casa (no arriben a ser ni pobles). Com que el paisatge és maco i la carretera torna a l'autopista uns quilòmetres més enllà, decidim seguir endavant. Al cap d'una estona a la mateixa carretera, apareix del no res, les torres defensives blanques que guarden l'entrada del Monestir de Zice. 

Es tracta d'una cartoixa fundada al 1160 màgica per la seva pau i l'aïllament a la vall de Sant Joan, i alhora diferent al estar protegida amb torres de defensa al seu perímetre. Per desgràcia, tot i que la guia diu que tanquen a les 19h, en veritat tanca a les 18h. i per poc però ens la trobem tancada. De ben segur que si ens queden dies hi tornarem, doncs no queda lluny de Celje.

Seguim per la mateixa carretera que comença a enfilar-se muntanya amunt i a més s'acaba l'asfalt. Creuem una zona rural de l'Eslovenia profunda on trobem apart dels paisatges, els clàssics assecadors de palla del país.

Finalment arribem a Celje de nou cansats per anar a sopar i a dormir.

Velika Plannina. De planina res de res !

Segons la previsió meterològica avui sembla que no plourà tot i que tampoc farà un dia radiant de sol i sense núvols. És a dir, estarà força tapadot i prou.

Anem fins al poble de Kamnik i d'allà prenem una carretera direcció nord per la vall del riu Bistrica fins al peu de l'aeri que ens enlairarà a l'estació d'esquí de Velika Plannina. Aquest aeri és el quart més llarg del món dels de cable directe entre el punt de sortida i el d'arribada, és a dir, sense torres intermitges.

Teníem previst fer una excursió del llibre "Slovenia car tours and walks" consistent en pujar amb aeri, posteriorment agafar un telecadira fins als 1.666 metres i a partir d'allà fer l'excursió a peu de baixada fins Stahovica, visitant l'altiplà i les cabanes de Velika Plannina. Però ens trobem que el telecadira està fora de servei, de fet té pinta d'estar abandonat. La guia és del 2010 però en aquests quatre anys pot haver passat de  tot: falta de neu? crisis?...

L'aeri ens deixa a uns 1350 metres i a peu fem el recorregut del telecadira (no té pèrdua) fins a dalt on fa una important ventolera i la sensació de fred és acusada. Sort que anem ben equipats amb plumons i bones botes. Tot i que la Queralt va còmodament asseguda a la motxilla que carrega en Marc, diu que fins aquí hem arribat !.

Per sort hi ha un refugi on ens arrasem del fred i la Queralt aprofita per dinar. La senyora del refugi no entén gaire l'anglès i m'acompanya la salsitxa amb una col i mongetes vermelles amb vinagre enlloc de patata o arròs com li havia demanat...  Mentrestant en Marc que no s'arruga i té ganes d'arribar fins a les cabanes, acaba de fer l'excursió fins a l'altiplà on hi ha repartides a les pastures les 50 cabanes  de pastors tradicionals i úniques d'aquesta regió. La majoria son rèpliques ja que les originals van ser reduïdes a cendres pels alemanys durant la segona guerra mundial. Torna a recollir-nos, mengem una mica i tirem avall ja que cauen quatre gotes i  no fos que la cosa vagi a més.

Per la tarda visitem Kamnik que és un petit poblet medieval amb un castell i una esglèsia amb cripta (aquí no és habitual). Acabem la tarda berenant en un agradable cafè amb children corner que és la delícia de petits i grans. Uns perquè juguen i els altres perquè es relaxen.

Arribem aviat a Celje i passem pel centre comercial de la ciutat per proveir el rebost i fer una ullada ràpida abans de tornar a casa.

Plou = visites a cobert

Eslovènia és verd, molt verd i no ens estranya gens, amb el que plou.... Avui la previsió és de pluges per a tot el dia així que de tot el llistat de llocs a visitar que tenim previstos anirem al que més s'ajusta a un lloc cobert per un dia plujós: les coves de Postojna. Hi ha una mica de tirada des de Celje ja que estan direcció a Itàlia, a l'oest del país i nosaltres estem a l'est però com a casa nostra, això és un país petit i també des del campanar del poble es veu el campanar veí.

Tot el camí plovent i el cel ben tapat miris on miris. Quina bona pensada al fer la maleta agafar les botes d'aigua i l'impermeable! Els paraigües els hem agafat de la casa on ens allotgem.

Arribem a la zona de les coves, una mica als afores de Postojna. Els aparcaments, molt organitzats per tipus de vehicles, força plens. És un lloc molt turístic i tot i el diluvi, avui també està ple. Comprem les entrades agafant un combinat de les coves més el castell Predjama, situat a uns 9km d'aquestes per visitar-lo per la tarda.

Les coves de Postojna son impressionantment grans, tant en longitud com en amplada i alçada ! Tenen 20,6 km de galeries i cavernes, de les quals només se'n visiten 5,7 km i d'aquests 4 km amb un trenet. La resta a peu per rampes de formigó ben condicionades que van salvant els diferents desnivells. La temperatura a l'interior de les coves és constant entre 8 i 10 ºC. Avui no notem gaire contrast tèrmic perquè a fora fa també molta fresca.

La visita es guiada per grups amb hores concretes d'entrada cada 30 minuts i dura una hora i quaranta minuts, una mica massa llarga pel nostre gust i sobretot per la Queralt que al final ja no sabíem quins jocs inventar per distreure-la, ja que es depèn del tren per sortir.

Tot i la durada de la visita, val a dir que son les coves més impressionants que hem vist fins ara, poder no tant per la seva bellesa (que també), sinó per la seva magnitud. Al final del trajecte de sortida amb tren, arribes a una gran caverna on veus com un gran i cabalós riu s'obre camí a través de la muntanya. Des de l'exterior, al costat de l'entrada a la cova, hi ha una gran forat on es pot veure com desapareix el riu cap a l'interior de la muntanya.


Dinem al mateix poble Postojna i per la tarda ens arribem al castell de Predjama on per sort deixa de ploure una estona i ens permet visitar-lo per l'exterior sense paraigües.

Aquest castell, a diferència dels altres, és que està adherit a la roca en un penya-segat de 123 metres d'alçada enlloc de situar-se en un punt alt i estratègic de defensa, buscant d'aquesta manera ser impenetrables. És més, la part posterior d'aquest castell comunica amb unes coves i a través d'un seguit de galeries podien escapar-se cap a l'exterior en cas que fos necessari! tot pensat.

Per la resta, al seu interior té tot lo habitual d'un castell: la sala del tro, la de tortura, aquelles cuines amb grans llars de foc, moltes escales i sales i més sales,... amb molta humitat ja que la part interior del castell tenien la paret directament a la muntanya. Això els ajudava d'altre banda a emmagatzemar i canalitzar l'aigua d'escorrentia que circulava per les juntes de la roca.

Per variar, el que més li ha agradat a la Queralt ha sigut: "papitxar bassals d'aigua"! Tot i dur botes, trepitjava tant fort i saltava tant que ha quedat xopa. Sort que la mare es previsora i portava una muda de recanvi al cotxe ! ;-)

Tornem cap a casa que tenim de nou tirada d'autopista, i com no sota la pluja.

Celje

Aquí les "J" es pronuncien com la i. Així que estem a "Celie" i avui farem turisme de proximitat ja que  hi ha prou coses per veure i hem d'agafar inèrcia mica en mica. Abans de res passem pel super per acabar de completar el rebost de cara a esmorzars i sopars.

Anem al centre històric a l'oficina de turisme, el dia està ben tapat i gris. La previsió per aquesta setmana no és gaire engrescadora segons yr.no. Ens comenten que han tingut un estiu poc càlid i plujós, i pel que sembla no ha de canviar gaire.

Visitem el casc antic de la ciutat i com no, comencen a caure quatre gotes. En previsió a la Queralt li hem posat l'impermeable i les botes d'aigua, per tant ... a trepitjar bassals !!! El centre històric de Celje es recorre ràpidament. No és gens espectacular ni encantador però és agradable. 

Aprofitem que estem a Celje i dinem a casa, per la tarda pujarem al castell. No ens entretenim gaire ja que ahir ens vàrem adonar que aquí a partir de les set ja gairebé és fosc i cal tenir-ho present. 

Pugem amb cotxe fins al castell (hi ha un caminet per pujar-hi a peu amb uns 30 minuts, però el dia no acompanya). Ja des de baix es veu enorme però un cop arribes es confirma la grandiositat que té en les tres dimensions. És la fortalesa més gran d'Eslovènia (s.XIII) i com no es troba situat al capdamunt d'un penya-segat (407 m) per vigilar i defensar la ciutat. L'entrada és molt econòmica (2€ els adults i si passes pel bar del castell en recuperes 1€ en consumició). Crec que som tres o quatre visitant al castell si hi arriba. Quin fart de pujar escales! les torres tenen uns murs amplissims i son molt altes. Les vistes des de dalt, extenses! quan de verd en tot voltant! Llàstima que el temps no acompanyi gaire. 

Durant el circuit anem trobant i buscant entreteniments per la Queralt (trepitjar palla, uns cistells que son gronxadors, ...). Tot i que ella ja s'ha fet la pel·lícula que en una torre i hi viu el St Jordi i en l'altre la "Princesa del Castell" i de tant en tant els crida :-)

Ha deixat de ploure i sembla que s'obra alguna clariana (petita eh), per tant decidim anar a fer una visita al llac Smartinsko que ens ho han recomanat els nostres "Exchangers" i de la qual les guies no en fan cap menció. Realment un luxe pels habitants de la zona tenir un llac així a costat de casa!

El llac és realment extens pel que ens havíem imaginat. És el capvespre i ens trobem amb gent fent esport, passejant el gos, ... Es pot fer caminant la volta sencera al llac, però nosaltres fem un tros a l'extrem nord i retallem la ruta creuant-lo pel mig, en un pont flotant de fusta sense baranes (tot un estres amb la bellugueta de la Queralt). El camí perimetral alterna camí de terra, passarel·les de fusta elevades per sobre l'aigua i diversos ponts creuant rierols, ...

Ens anem distraient llençant pedres a l'aigua, mirant els peixets, els ànecs, collint pomes de diferents pomers que n'estan plens a vessar arran de camí, tocant les banyes als llimacs que sortien després de ploure i veient com les arronsen, i si no ho fan la Queralt bé que se'n encarrega de tornar-les a apretar. Pobrets! Trobem també una zona de cordes, gronxadors i demés entreteniments que per descomptat hem hagut de pujar i baixar i tornar a pujar i tornar a baixar i rondinar per marxar-ne. S'esta fent de nit i és hora de tornar a casa a sopar i carregar piles descansant. 

Intercanvi !!!

Aquest any vacances diferents !!!

Doncs si, marxem a Eslovènia i ens allotjarem a casa d'una família local mentre ells venen a casa nostra, resumint ens intercanviem casa i fins hi tot cotxe (https://www.intercambiocasas.com). A més a més, hem tingut la gran sort de fer intercanvi amb una parella amb una filla de l'edat de la Queralt així que a més a més hem intercanviat: joguines, trona, canviador, llitet de baranes, motxilla per caminar,... Fantàstic i molt pràctic. Un hotel està molt bé però amb canalla tenir una cuina pròpia, espai a l'hora que vulguis i rentadora... és un gran què. 

Volem amb Ryanair de Barcelona a Treviso (Itàlia). Com si d'una gimcama es tractés, a l'oficina de turisme recollim una nota, un mapa i a més a més les claus del cotxe de la família eslovena amb les indicacions per trobar-lo a l'aparcament. Nosaltres hem fet una altra opció per a ells, deixar-lo junt amb les claus a l'Aparca&go. Localitzat el vehicle, en el seu interior hi ha una clau (la de la casa) i la documentació del cotxe (permís de conduir i autorització d'ús durant aquests dies, ...). 

Carretera i manta des d'Itàlia (prop de Venècia) fins a Eslovènia (Celje), unes tres hores d'autopista. Llei de Murphy, ens para la policia just abans de sortir d'Itàlia!. Prova de foc pels papers els quals el policia llegeix atentament i finalment accepta que el cotxe no és nostre ni tampoc llogat.

Entrem a Eslovènia on tenen un sistema de pagament de peatges digne d'exportar a casa nostra ara que estem fent estructures d'estat. Es tracta d'un únic pagament anual el qual permet viatjar il·limitadament i sense aturar-se. Tipus Teletac però a preu tancat. Com que els "intercanviadors" tenen la vinyeta pagada, és fantàstic. Amunt i avall i sense peatges! (gratis eh !!! ;-)

Arribem a la "casa de vacances" i la primera imatge és entrar al jardí de 1200 m2 i veure gronxadors, tobogan i un sorral. La Queralt encantada i nosaltres potser més! Tot seguit veiem un generós hort amb moltes varietats en ple rendiment (albergínies, carbassons, carbasses, cogombres, mongetes, tomàquets, porros, enciams, bledes, patates,....) i del que tenim plena disponibilitat segons les notes que ens han deixat els nostres "exchangers".

Entrem a la casa, de tres pisos i ocupem la planta intermitja. Dubtem si trucar a família i amics perquè hi cabrien tots de sobres ! És molt gran ! A la nevera, és d'agrair que essent diumenge, hi trobem de tot: llet fresca, ous, melmelades casolanes, congelador ple, verdures (de l'hort), una mica d'embotit... En fi, que sopem bé i a dormir que això de viatjar cansa. 

Cap a les Cinque Terre

Ens llevem tranquil·lament, doncs el bitllet de tren que tenim no surt fins passades les 11 h. Esmorzem, recollim tot l’equipatge i cap a l’estació de tren, que la tenim just davant de l’hotel.

El tren que agafem és directe fins a Monterosso al Mare (aprox. 1h 10 min), amb compartiments de vuit places cadascun. Inicialment estem només amb una senyora, però acaba omplint-se tot. La Queralt segueix emocionada amb això dels trens i va cridant “a tren – xuxuuuuu”.

Ens dirigim cap al Parc Nacional de les Cinque Terre, ubicat a l’extrem sud de la Rivera de Levanto, a la Liguria italiana. L’accés a aquesta regió encara segueix essent difícil avui en dia, motiu pel qual aquesta costa escarpada i plena de vinyes que acull varis poblets de pescadors, ha conservat gairebé intactes les seves tradicions i el seu paisatge agréstec i sorprenent. És per això que forma part del patrimoni de la humanitat (UNESCO) des de 1997 i que va ser declarat Parc Nacional al 1999. Varis senders creuen el Parc, i nosaltres venim disposats a fer un tram del número 2, que discorre a l’abric de la costa i uneix cinc poblets (Riomaggiore, Manarola, Corniglia, Vernazza i Monterosso al Mare) oferint belles vistes panoràmiques.

Com que els cinc poblets per on passa el sender que volem caminar (número 2) també hi passa el tren, la nostre idea és fer un camp base a un hotel de Monterosso al Mare, i cada matí agafar el tren fins un dels poblets, visitar-lo, caminar fins al següent i tornar de nou en tren fins a Monterosso, doncs l’entrada al Parc Nacional també inclou l’ús del tren per dins d’aquest (10€/dia). Per la tarda relax i platgeta, que estem de vacances !!!

Quan arribem a Monterrosso al Mare, ens dirigim a la oficina del Parc Nacional per comprar les entrades, aconseguir plànols, preparar logística … Aquí ens comuniquen que el sender número 2 des de Riomaggiore i fins a Corniglia (passant per Manarola) està tancat (fora d’ús), doncs un fort temporal al 2011 va provocar fortes esllavissades que el va fer desaparèixer. Quina ràbia !!!! i des de el 2011 no l’han pogut refer ? Doncs sembla que no tenen prou €€€€ i en Berlusconi no els ajuda (o això ens diuen). Resumint, se’ns ha reduït una etapa de la caminada prevista, grrrr.

Després de fer unes foccacies per dinar i seguint les indicacions que ens van enviar per correu els de l’hotel (quan vam fer les reserves), arribem al punt on ens recullen i ens porten fins aquest, que està situat a mitja muntanya (mooolt amunt, sort que ens recullen !!!). Ens expliquen i ens donen uns horaris del servei de furgo que te l’hotel per pujar i baixar al poble (un cada hora) i ens instal·lem a l’habitació i fem una migdiadeta (o el que la Queralt ens deixa).

A la tarda baixem al poble per visitar-lo i sopar una mica.  Hi ha molt ambient turístic típic de poble de costa en ple mes d’agost. Les terrasses dels restaurants son plenes a vessar de gent de tot arreu amb la pell vermella com una gamba i beguda fresca a taula. 

Monterosso es divideix en dues parts separades entre si per una penya. L’estació de tren es situa a la part nova on hi ha la majoria d’hotels i la part vella té les esglésies, cases antigues que lloguen habitacions i carrerons més típics. En ambdues hi ha de tot pel turista! Per sort nosaltres estem a muntanya, amb vistes a tot el Cinque Terre i lluny dels dos bullicis.