Bisoke

De nou toca llevar-se d’hora, avui diana a les 5 h, però aquest cop només en Marc, doncs se’n va a caminar i intentar ascendir al Mount Bisoke; la Montse en canvi avui relax !

El Bisoke és un dels cinc volcans inactius del Parc Nacional dels Virunga. El seu cràter fa frontera amb la R.D. Congo i amb 3711 m és el tercer cim més alt del país.

Des del centre d’informació del parc nacional dels Virunga marxem a les 7 h amb un 4x4, el rànger i 7 persones més per aproximar-nos als 2200 m, on amb els corresponents militars armats iniciem el trekking.

Al principi caminem pels camps de cultiu fins arribar a l’entrada del parc, allà on hi ha el mur de pedra volcànica que divideix el bosc dels camps. A partir d’aquí amb els militars protegint dels animals, el del “matxete” en mà obrint camí i els portadors amb les motxilles de qui no volia carregar-les, comencem a caminar en fila india.

El pendent al principi és moderat fins a una cruïlla on el corriol es bifurca en dos, un camí cap a la tomba de Dian Fossey i l’altre que va cap al cim. A partir d’aquí la cosa comença a empinar força, i a més de l’alçada cal afegir-li el fang.

El camí és dur però la gran varietat de vegetació fa que valgui molt la pena. A partir dels 3300 m l’alçada es fa notar i cal fer un sobreesforç per la manca d’oxigen i arribar finalment al cim. La darrera rampa absenta de vegetació fa entreveure el cràter del volcà amb boira, quan de sobte s’esvaeix aquesta i es veu el llac que hi ha al interior. El que és el cim no el podem fer, doncs es troba a l’altre banda del cràter i allà ja és la R. D. Congo i els militars que ens acompanyen no ens deixen.

Dinem prop del cim tot sentint trons de fons i comencem a baixar. Ens cau un xàfec intens però no massa llarg, on a més de mullar-nos deixa el camí impracticable de fang. Patinem força en cada moment i de tant en tant algú cau de cul. Després d’una mica més 7 h caminant arribem on ens esperava el 4x4 i ens porta a l’hotel.

Quan arribem a l’hotel trobem que el camió està espatllat i no podem marxar immediatament, hem d’esperar a que el reparin, fet que ens fa arribar tard al millor hotel de tot el viatge. Tot i així quan hi arribem gaudim de la dutxa i del bufet lliure del sopar.



Efectivament, tot el dia passejant pel mercat de Musanze (Ruhengeri), buscant internet per penjar fotos, dinant d’hora per sortir aviat cap a l’hotel 5 estrelles superior amb wellness i piscina arran del llac Kivu i s’espatlla el supercamió!

El mercat, com tots, amb algun tret sorprenent com un locutori a l’aire lliure, uns telèfons sobre tamborets i sense que es vegi cap fil a simple vista! Molta gent amunt i avall, cartells i parades curioses i gent mirant-te, curiositat reciproca.