Ens llevem a les 5!!! La teoria que teníem dels hotels bons i el matinar no es compleix...Després d’un bon esmorzar amb el camió i per una carretera de muntanya que deu ni dó, anem observant els boscos i les seves pendents així com els camps de té d’un verd molt intens. Arribem a una altra entrada del parc on un rànger ens acompanya a fer un trekking per anar a veure unes cascades. Aquesta vegada però sense militars ni armes.
La caminada té força desnivell com tot el paisatge. La primera 
part del camí va a través de camps de té, entre petites zones de bosc on veiem mones platejades. Posteriorment, el camí va baixant per dins el bosc amb un fort pendent per baixar fins al riu, uns 450m de desnivell.
Arribem als salts d’aigua, l’aigua és marronosa perquè arrossega òxid de ferro, sembla Coca-Cola. Ens fem una foto de grup dalt d’una roca i mengem uns ganyips per matar el cuc, tot seguit comencem el camí de tornada amb la gana de dinar feta.
Sortint del bosc i ja prop de l’arribada creuem per dins d’uns camps de té. Ens expliquen que els que recol·lecten el té, només agafen les 3 fulles més tendres de sobre i que cada dia cullen uns 50kg!!! Cada persona. Vist el que pesen 3 fulletes...el té és econòmic. La collita és fa cada 3 mesos degut al clima del país. La gran quantitat de camps de té fa que existeixi una sobreproducció d’aquest, tot i ésser el principal producte d’exportació de Rwanda; tot i així el govern manté les plantacions per tindre la població amb un treball estable.
Dinem ràpid uns sandwitxos i cap a fer el segon trekking de la jornada. Anem a veure els Colobos, que son un tipus de mones negres amb unes melenes llargues. De cara tenen una fisonomia molt lletja però son graciosos i molt ràpids i àgils en els seus moviments. Els veiem saltar d’arbre en arbre des d’un camí molt proper a ells.
De tornada una dutxa d’aigua freda però reconfortant al campament i un bon sopar a la vora del foc i... a dormir, demà fins les vuit no ens hem de llevar!!!
El cel estrellat d’avui és espectacular! Clarament es distingeix la via làctea i tot allò que es veu des de l’hemisferi sud. Aquí no hi ha pol·lució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada