Pàgines

dimecres, 17 de setembre del 2008

Goril·les!!!

Avui és el dia esperat del viatge, farem el trekking per anar a veure els goril·les de muntanya. Només en queden 700 en tot el món i estan repartits entre Uganda, Rwanda i la R.D. del Congo, estan en perill d’extinció donat que l’augment de camps agrícoles es va menjant el bosc on viuen.


Els goril·les viuen en un bosc plujós i en famílies independents formades per un mascle adult dominant (espatlla platejada) femelles i cries. Es mouen junts per buscar menjar. Cada dia un menja de 20 a 35 kg de plantes i vegetals els quals transformen en 17 litres d’aigua, no necessitant veure’n. Son vegetarians exceptuant quan mengen formigues. Pesen entre 120 i 227 kg en edat adulta depenent si son mascles o femelles i arriben a mesurar fins a 2 metres d’alçada. Cada dia fan el niu en un lloc diferent. Per aquest motiu la seva posició és variable i uns ràngers rastregen per trobar-los cada dia previ a l’arribada dels excursionistes.


Hi ha 8 famílies de goril·les per veure i només es permet una visita al dia en grup reduït d’un màxim de 8 persones per família. El nostre grup de vuit l’hem format els 5 catalans, una noia de Madrid i dos canadencs.


A primera hora ens han fet un breafing i ens han assignat la família Titus, una de les estudiades per la coneguda Dian Fossey, us sonarà de la pel·lícula “Goril·les en la boira”, rodada aquí.


Els Titus son 9 membres: un espatlla platejada de 31 anys (Titus), un mascle espatlla negre (menor de 12 anys), dues femelles i 5 cries.


Amb un 4x4 hem pujat fins a la cota 2500 on hem començat a caminar entre camps de cultiu i en un pendent considerable fins a trobar, 50 minuts més tard, un mur de pedra que serveix de barrera per a que els mamífers no entrin en zones poblades (sobretot l’elefant i el búfal) i separa els camps del bosc al llarg de 83 km, és l'entrada del Parc Nacional.


A partir d’aquest punt ens endinsem al bosc per un caminet estret i enfangat entre la vegetació selvàtica. Uns 50 minuts més i a la cota 3100, hem trobat els rastrejadors, els quals ens han fet treure les motxilles i deixar els bastons de caminar per presentar-nos davant dels Titus amb només una càmera als dits.


Uns escassos 100 m més endavant ja els hem trobat, el que fins ara era una imatge estàtica ara era una realitat. Sense gàbies, i a escassos 7 metres (a vegades menys) podíem contemplar com es movien, menjaven, jugaven, dormien, .... Fascinant i increïble. Només et permeten estar-hi una hora, tot molt ràpid i intens com per apreciar millor aquell regal que teníem davant, una experiència única i que recomanem viure en primera persona un cop a la vida

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres! no sé que dir després de veure les fotos...!

De tots els viatges que teniu penjats en el vostre blog,aquest és el que mes m'està impressionant,... cada cop tinc mes clar que això no ho puc deixar de veure i conèixer en primera persona,...sens dubte, senzillament impressionant!

Sí, Mon, he fet els deures,...et toca continuar-los a tu, mentre jo no estigui...,ja anirem planejant la gimcama per email! quines ganes tinc! ja has pensat a quins amics convidaràs? jo ja fa dies que li dono voltes perquè es clar, no puc convidar a tothom!

Per cert, tu tens mes deures que jo...has de recuperar els dos dies 'de taronja', tinc un amic que tambè ha fet vela lleugera al CMVdB i ja ha arribat al blau i, hem quedat que quan jo hi arribi després farem catamarà!!!!!

molts petons als dos.

pd:fa gràcia veure-us tan bè a les fotos!

jesús ha dit...

Òstia!!!!! Sencillament espectacular.
Pel que ens aneu explicant s'ha de reconèixer que heu triat un molt bon destí!!!
Tot això sembla meravellós. Amb aquestes quatre ratlles que aneu escribint ens permet somniar una miqueta i traslladar-nos, per uns instants, per aquests paratges increïbles.
Seguiu disfrutant i aprofiteu al màxim d'aquests moments.
Records des del Berguedà!!!!
(Quina enveja sana que em feu)