Goril·les!!!

Avui és el dia esperat del viatge, farem el trekking per anar a veure els goril·les de muntanya. Només en queden 700 en tot el món i estan repartits entre Uganda, Rwanda i la R.D. del Congo, estan en perill d’extinció donat que l’augment de camps agrícoles es va menjant el bosc on viuen.

Els goril·les viuen en un bosc plujós i en famílies independents formades per un mascle adult dominant (espatlla platejada) femelles i cries. Es mouen junts per buscar menjar. Cada dia un menja de 20 a 35 kg de plantes i vegetals els quals transformen en 17 litres d’aigua, no necessitant veure’n. Son vegetarians exceptuant quan mengen formigues. Pesen entre 120 i 227 kg en edat adulta depenent si son mascles o femelles i arriben a mesurar fins a 2 metres d’alçada. Cada dia fan el niu en un lloc diferent. Per aquest motiu la seva posició és variable i uns ràngers rastregen per trobar-los cada dia previ a l’arribada dels excursionistes.

Hi ha 8 famílies de goril·les per veure i només es permet una visita al dia en grup reduït d’un màxim de 8 persones per família. El nostre grup de vuit l’hem format els 5 catalans, una noia de Madrid i dos canadencs.

A primera hora ens han fet un breafing i ens han assignat la família Titus, una de les estudiades per la coneguda Dian Fossey, us sonarà de la pel·lícula “Goril·les en la boira”, rodada aquí.

Els Titus son 9 membres: un espatlla platejada de 31 anys (Titus), un mascle espatlla negre (menor de 12 anys), dues femelles i 5 cries.

Amb un 4x4 hem pujat fins a la cota 2500 on hem començat a caminar entre camps de cultiu i en un pendent considerable fins a trobar, 50 minuts més tard, un mur de pedra que serveix de barrera per a que els mamífers no entrin en zones poblades (sobretot l’elefant i el búfal) i separa els camps del bosc al llarg de 83 km, és l'entrada del Parc Nacional.

A partir d’aquest punt ens endinsem al bosc per un caminet estret i enfangat entre la vegetació selvàtica. Uns 50 minuts més i a la cota 3100, hem trobat els rastrejadors, els quals ens han fet treure les motxilles i deixar els bastons de caminar per presentar-nos davant dels Titus amb només una càmera als dits.

Uns escassos 100 m més endavant ja els hem trobat, el que fins ara era una imatge estàtica ara era una realitat. Sense gàbies, i a escassos 7 metres (a vegades menys) podíem contemplar com es movien, menjaven, jugaven, dormien, .... Fascinant i increïble. Només et permeten estar-hi una hora, tot molt ràpid i intens com per apreciar millor aquell regal que teníem davant, una experiència única i que recomanem viure en primera persona un cop a la vida