Avui fa bon dia per pujar al cerro San Cristobal i tenir unes bones vistes de Santiago des d'una posició privilegiada. Per pujar al cerro, a part d'anar-hi amb cotxe o a peu hi ha un funicular que surt del barri de Bellavista. Antigament hi havia un telefèric que està fora de servei i permetia baixar per la vessant contraria, així que ens tocarà anar i tonar pel funicular de Bellavista.
El Barri de Bellavista està al peu del cerro i es un barri bohemi amb petits teatres, galeries d'art, i tallers d'artesania, especialment de Lapislázuli. Es una pedra semipreciosa de color blau que només existeix al món aquí a Xile i a Afganistan.
Al barri hi ha molts restaurants entre els tallers, tots els edificis estan pintats amb colors molt vistosos. De nit la vida és molt activa, hi ha molt carrete (festa). De dia, que és la part que veiem, és tot més tranquil. Les pissarres dels bars tenen posats els combinats nocturns estrella: Terremoto (cubata amb bola de gelat de pinya) i també hi ha la Réplica (que es pren després del Terremoto, es clar!).
Al barri hi ha molts restaurants entre els tallers, tots els edificis estan pintats amb colors molt vistosos. De nit la vida és molt activa, hi ha molt carrete (festa). De dia, que és la part que veiem, és tot més tranquil. Les pissarres dels bars tenen posats els combinats nocturns estrella: Terremoto (cubata amb bola de gelat de pinya) i també hi ha la Réplica (que es pren després del Terremoto, es clar!).
Dinem en un italià que recomana la guía abans de pujar cap al cerro. De camí cap a agafar el funicular passem per la plaça Camilo Mori dominada pel castell Lehuedé, una impressionant mansió coneguda popularment com la casa rosa pel color de la façana. Ens la trobem en plena rehabilitació.
Prenem el funicular per pujar al cerro i si la pol·lució ho permet, tindrem les millors vistes de Santiago des dels miradors del Parque Metropolitano conegut com a Cerro San Cristobal. És l'espai verd més gran de la ciutat.
Arribem dalt i només baixar està plè de parades de souvenirs, i dalt del cim un altar des d'on el Papa de Roma va fer una misa el 1984 i una estàtua blanca de 14 m d'alçada de la Immaculada Concepció al capdamunt. Caminant ens arribem a on hi havia l'antic telefèric per veure més tram de ciutat però la calitxa (smog) enterboleix una mica les vistes entre la ciutat i la impressionant Cordillera Andina.
Baixem de nou amb el funicular i tornem al barri per recollir un cotxe de lloguer. Som divendres i demà dissabte hem quedat amb l'Àlex i la Marga (amic del Marc de la carrera) per anar a la costa. Ells ja porten dos anys treballant per aquí a Xile i ens faran de guía.
Arribem dalt i només baixar està plè de parades de souvenirs, i dalt del cim un altar des d'on el Papa de Roma va fer una misa el 1984 i una estàtua blanca de 14 m d'alçada de la Immaculada Concepció al capdamunt. Caminant ens arribem a on hi havia l'antic telefèric per veure més tram de ciutat però la calitxa (smog) enterboleix una mica les vistes entre la ciutat i la impressionant Cordillera Andina.
Baixem de nou amb el funicular i tornem al barri per recollir un cotxe de lloguer. Som divendres i demà dissabte hem quedat amb l'Àlex i la Marga (amic del Marc de la carrera) per anar a la costa. Ells ja porten dos anys treballant per aquí a Xile i ens faran de guía.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada