Agafem de nou amb metro fins a on vàrem acabar ahir l'itinerari del centre històric, que és a l'entrada del cerro Santa Lucía. Aquí a Santiago hi ha diferents turons de varies alçades que son els cerros. El més gran i important és el cerro San Cristobal.
El cerro Santa Lucía es molt més petit i tot ell està urbanitzat com un parc. Pel punt que entrem (Avda. Alameda) és ben bé un record a la font de la dama del paraigües del Parc de la Ciutadella de Barcelona (aquí es la plaza de Neptuno). La Queralt bada amb la font d'aigua. Al capdamunt hi ha un petit castell i és que antigament havia sigut un punt de vigilància-defensa.
Baixem per la vessant posterior on hi ha un petit jardí japonés i ens dirigiem cap a l'atractiu barri de Lastarria. És la zona de moda d'actors i artistes (tot molt bohemi). Hi ha molts cafès i restaurants, botigues d'artesania, i un cinema d'aquests petits i recollits que projecten antics grans clàssics.
Seguim caminant cap a Bellavista creuant el Parque Forestal que va paral·lel al riu Mapocho. És un parc amb solera, d'aquests d'arbres grans i frondosos.
Entrem al barri Bellavista i ens dirigim al pati Bellavista directament perquè se'ns ha fet l'hora de dinar i plou. El pati aglutina restaurants i petites botigues d'artesania (bisuteria i roba bàsicament).
Com que el dia no acompanya i encara hi ha una mica de jet lag i cansament, anem cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada