P.E.I. (Prince Edward Island)

Avui ens dirigim cap a Prince Edward Island. Per accedir-hi creuem el llarguíssim pont de la Confederació, son gairebé 13 kilòmetres de pont sobre el mar que uneixen New Brunswick amb l’illa de Prince Edward Island, la capital de la qual és Charlottetown. Tot i indicar a tot arreu que el pas del pont és de peatge (ve es deu tenir que pagar aquesta obra titànica d’alguna manera...) a la sortida prenem a mà dreta direcció l’oficina de turisme de l’illa i no passem per caixa tot i que a mà esquerra es veien unes guixetes... No ho entenem, però tampoc ho preguntem. (foto extreta d’internet).

El dia està gris i tapadot. Comencem per visitar Charlottetown d’on en destaca l’Old Town o la part més vella de la ciutat. Aparquem a costat del port, darrera turisme, en un descampat que gestiona una senyora molt trempada just davant d’un aparcament convencional (hem pactat 5$ per estar-hi 4 hores).

Entrem a turisme per agafar un mapa ampliat del centre i establir un petit recorregut per veure el més interessant de la ciutat, ja que la nova Lonely Planet del Canadà (2017) és una mica fluixa en quan a recomanar circuïts o destacar imprescindibles com habitualment ha fet fins a dia d’avui en les seves guies que sempre ens han ajudat i acompanyat de viatge.

Fem una passejada pels carrers de l’Old Town passant per la ineludible gelateria Cows que presumeix de tenir els millors gelats de tota l’illa i també diuen del món!. Ho certifiquem! Val a dir que es fan pagar però és que son molt bons, tant l’enorme bola de gelat com la galeta. La Montse agafa un Brownie Explosion (vainilla, xocolata i trossets de pastís de Brownie) i el Marc un de vainilla, toffe i xocolata. La Queralt diu que no en vol. No sap el que es perd!.

Degustant la delícia passem per una de les cases antigues que es pot visitar, també per Victoria Street, on juguem una partideta de dames en una de les seves taules pintades de diferents colors. Més endavant també ens aturem en un parc, on la Queralt gaudeix d’una estona d’esbarjo fins a pujar en una cadira rotatòria amb eix excèntric de manera que sempre dona voltes sense parar. Ella no toca a terra i no podia parar, pel que s’ha ben marejat. Surt per la tangent quan el Marc la baixa de l’atracció.  Als pocs minuts un altre nen i puja i de seguida ja sentim cridar:  I can’t stop! I can’t stop!. Amb el Marc ens agafa un fart de riure. Quin parc més bèstia!. El nen el baixa la seva mare i està ben blanc. 

Ja de tornada a la caravana passem pel port i en Marc mata el cuquet amb un dels típics entrepans de llagosta i cranc. Molt bo.

Charlottetown, tot i no tenir res molt interessant o imprescindible (a part dels gelats), és molt agradable de passejar. Es pot recórrer bé a peu i és molt tranquil·la.

Agafem la caravana de nou i ens arribem fins al Parc Nacional de PEI (Prince Edward Island), al sector de  Greenwich situat al nord-est de l’illa (accés gratuït amb el Discovery Pass), on preparem el dinar a la caravana, ha sortit el sol i ens el mengem en una de les taules de picnic de l’aparcament.

Per fer baixar el dinar farem la caminada fins la platja de les dunes que son la principal atracció de la zona (aproximadament 5 km entre anada i tornada). La llum per la tarda està perfecte per fer moltes fotografies.

El primer tram discorre per un sender apte també per bicicletes i més endavant ja només es pot anar a peu. Hi ha diferents cartells informatius de tots els animalons que habiten aquesta zona. La Queralt està emocionada amb la gran quantitat de libèl·lules que ens anem trobant durant el camí tot i que diu que té moltes ganes de veure el pica-soques i els ratolins que viuen a la sorra de la platja.  Quina aventura!

Quan deixem el sender de grava, es travessa un petit bosquet molt maco i a uns 300 metres ja s’arriba a l’extensa zona d’aiguamolls, on hi ha una llarguíssima passera flotant per poder creuar-los i arribar fins a les dunes que acaben a una llarga platja solitària de sorra finíssima. Dalt d’una duna hi ha un mirador amb, com no, dues merescudes cadires vermelles dels Parcs de Canadà, des d’on hi ha una vista preciosa tant de la platja per un costat com de tota la zona d’aiguamolls amb el contrastant, per nosaltres, bosc alpí i dunes de teló de fons. 

Fem tot el recorregut gairebé sols. El lloc és preciós, val molt la pena fer aquesta caminada.

De nou a la caravana, la llum ja va molt de baixa però tot i així ens arribem fins al finistrerre de PEI per veure el Far d’East Point. Aquí està prohibit pernoctar tot i que l’emplaçament és brutal. Fem la corresponent sessió de fotos, aquest cop amb la lluna ja a l’horitzó.

Seguim costa avall direcció a Basin Head Provincial Park, on dormim a l’aparcament d’aquest parc característic per la platja de sorra daurada i per ser una de les preferides dels habitants de l’illa.  La sorra és famosa perquè “canta”. Es veu que al caminar se senten unes crepitacions, però ha d’estar seca, si ha plogut no hi ha espectacle. Tot i que fa molts dies que no ens plou, al sostre de la caravana es comencen a escoltar les primera gotes. A veure si tenim sort i demà al matí tenim concert de sorra!. Bona nit.