Cap a Nova Escòcia

Ens despertem després d’una nit de pluja i vent. Ja no plou però té pinta que no podrem comprovar les “Singing Sands” si canten o no canten. Ens haurem de creure que és veritat. Em sembla que de nou, deixem els tirants i els shorts i tornem a la roba d’abric.

Després d’esmorzar baixem cap a la platja de Basin, no corre ni una ànima per la sorra, però les casetes de fusta tancades dels gelats, el parc infantil, el restaurants, botigues de surf i souvenirs, ... fan pensar que això al juliol “és lo más!”. Però la temporada deu ser ben curta i aquesta setmana ja hi ha escoles així que... tot ja està tancat i barrat fins l’estiu vinent.

Té el seu encant. Passegem una mica, quatre fotos i ens posem en ruta cap al far de Souris East, de base quadrada. Es visita però no hi pugem (encara està tancat). Fa força vent, plou i fa sol. A l’illa hi ha molts fars concentrats els més bonics a la costa est, però hem d’agafar el ferry cap a Nova Escòcia i aquesta és la prioritat d’avui.

Anem tirant cap a Wood Islands, on també hi ha un far, i és des d’on surt el ferry cap a Pictou (Nova Escòcia). No tenim reserva però fins al 4 de setembre hi ha força freqüència i si no podem agafar el de les 11:15, ens esperarem a les 13 hores visitant altres fars propers.

Arribem que manquen pocs minuts per les 11 al moll dels Ferrys, hi ha lloc. Ens sap greu no haver vist més fars però tenim molta feina a fer a Nova Escòcia, així que, cap dins. El ferry és molt més econòmic que no pas el de Les Escoumins de Québec ja que és molt més gran. Realment és molt xulo la quantitat de vehicles que hi caben, els sistema de rampes i plataformes que hi ha a l’interior. Ve a ser com un creuer d’aquests tant grans de turistes però per vehicles. 

Triga una horeta i hi ha una oficina de turisme a bord i wifi gratuït, així que aprofitem aquesta hora per anar fent feina i planificant una mica les properes 24-48 hores. La mar està una mica esverada però ningú es mareja.

Arribats a terra, ens dirigim direcció al l’illa del Cap Bretó. Consultant la previsió del temps decidim invertir el sentit de la ruta ja que ve mal temps des de l’oest. Al ferri ens han recomanat fer la volta del Cabot Trail en sentit horari (autocaravanes), tot i que la senyora de Wisconsin de l’altre dia ens va dir de fer-la en sentit antihorari. Així que, entre aquest empat tècnic decideixen els núvols i el vent: sentit antihorari.

Anem fins a Baddeck, on s’uneixen les terres altes i les baixes de Nova Escòcia. És una localitat turística a la bucòlica riba nord del llac interior d’aigua salada Bras d’Or on fan niu les àligues i juguen els frarets. En Marc ha preguntat a informació per veure frarets però li han dit que ja han marxat... Així que encara no es podrà treure l’espineta de veure’ls i caldrà un altre viatge d’excusa per anar-los a veure. De totes maneres...tornarem a preguntar més endavant, no fos cas!.

A Baddeck les cases i els hotels son molt luxosos i tot està especialment cuidat. Hi arribem al vespre i passem una estona tranquil·la a la caravana prèvia l’hora de sopar (jocs, lectura, blog, musica,...) aparcats al port (wifi gratuït) i amb vistes al far de l'illa Kidston (que funciona) i amb la posta de sol preciosa amb un cel ataronjat. Aquí passarem la nit.

Demà visitarem el museu Graham Bell, inventor del telèfon, el qual està enterrat a l’altre costat d’aquesta badia, on estiuejava. Del museu ens han dit i hem llegit que és excel·lent. Us ho explicarem demà!.

Ja estem dins la regió de Cabot Trail, la ruta més famosa de Nova Escòcia amb paratges espectaculars, esperem demà el temps es comporti mínimament i diumenge no plogui ni faci vent com ens promet la previsió meteorològica (farem la ruta durant dos dies). Creuem els dits i us diem bona nit.