Dia perdut !!!

A les 8 del matí obren el taller, ja estem dutxats, vestits, esmorzats i obrim la porta de la caravana per preguntar si ja es poden mirar l’averia. Ens comenten que estan fins dalt de feina, és divendres i fins dimarts o dimecres de la setmana vinent no podran posar-s’hi!.

Així que cal activar el pla B. En George es queda aquí i nosaltres hem de buscar opcions per arribar fins a Montreal. La idea de tornar a aturar-nos a Quebec city i arribar-nos a visitar Otawa queda frustrada totalment.

Molt amablement la noia del taller ens acompanya fins la única companyia de lloguer de cotxes d’Edmundston. Pel camí ens pregunta si ja tenim reserva feta. Perdó?. Vàrem arribar ahir a les tantes i avui, francament pensàvem que passaríem el dia aquí mentre ens arreglaven en George... Reserva? Cal? No trobarem cap cotxe encara que sigui ben petit?. Doncs no. La noia de la casa de lloguer ens diu que no tenen res i menys per fer només anada i no retorn.

Preguntem pel tren. No n’hi ha. Bus? Ens diuen que si. Bé! La noia del taller ens acompanya fins l’estació de busos, pel camí deixa anar un altre comentari: no us penseu que hi ha un bus cada hora, eh?.

No son ni les deu del matí. El noi de la benzinera, que és on es treuen els bitllets i s’atura el bus, ens diu que hi ha dos busos que ens poden portar fins a Montreal fent canvi a Riviere du Loup. Un total de 6 hores i pico... El primer surt a les 17:40 i el següent a les 22:30. Sense dubtar-ho, agafem bitllets del primer.

La noia ens porta de nou al taller i ens posem a buscar hotel a Montreal prop de la terminal de busos. Arribarem a les 11 de la nit, hora de Québec, les 12 hora New Brunswick on som ara. Trobem a través del booking un hotel just a escassos metres de l’estació situada al barri del Quarter Latin, el barri gay de Montreal. Prou a prop també del centre i la ciutat vella per dissabte fer el turista xino-xano.

Fem les maletes, i preparem el dinar fent el que es diu una “neteja de nevera i congelador”.  D’entrant uns musclos al vapor amb llimona i all que vàrem comprar congelats a PEI i que no pensem llençar a les escombraries. També fem un parell de pizzes al forn de gas, que hi queden estupendes. I així amb tot el màxim de refrigerat possible.  Deixem arròs, pasta, alguna conserva, ... pel John i la Hanna (els propietaris de la caravana).

Endrecem tot plegat, revisem bé que no ens deixem res i a les 16h la noia del taller ens acompanya a l’estació del bus. Plou i tot és una mica ferragós. Quin dia!.  Fem un cafè al Tim Hortons tot esperant el bus. Arriba puntual. És ampli, còmode i amb wifi. Ha parat de ploure. Vinga va, ja estem a la carretera de nou!. Parada a mig camí, el temps just per canviar de bus sense temps per més i de nou tirada fins a Montreal.  Bona nit !