Últim dia. Tot el que és bo s'acaba !

Quan comences a barrejar alguns records, a no recordar bé el nom d’un poble o allà on vas veure alguna cosa, així com dubtes si és dijous o ja és divendres, és quan te n’adones que ja portes uns quants dies de vacances. Son per això oi? Per desconnectar, per viure-ho tot d’una altra manera. Doncs bé, portem vint dies i ja ens queda lluny recordar. Bon senyal.

Fem les maletes, les deixem a recepció de l’hotel i sortim a fer ciutat. Passem pels Jardins Gamelin, on encara sona música. Volem anar a comprovar la ubicació de la parada de bus 747, que està a un carrer de l’hotel i és el que ens portarà a l’aeroport aquesta tarda-vespre. Davant mateix hi ha l’estació de metro Berry-UQAM per la qual passen 3 de les 4 línies de la ciutat. Comprem un abonament per tot un dia (24h - 10$ i inclou un viatge d’anada a l’aeroport. Fins a 5 anys, gratuït).

Baixem a Mont-Royal. Fa un dia de sol de tardor, aire fresc i sol radiant. Esmorzem en una cafeteria només sortir del metro.

Prenem l’avinguda du Mont Royal, ens aturem en una super-farmàcia. Ve a ser un supermercat que combina farmàcia i cosmètica. Pots comprar tant un raspall de dents com un pot de vitamines o una caixa d’ibuprofens, recorrent passadissos.  A la Montse li agraden molt els supermercats de l’estranger i abans de marxar volia entrar en un d’aquests per tafanejar coses que allà encara no ens han arribat, tot i la globalització actual. Ens hem firat un sabó de magrana.

Tot seguit des de la mateixa avinguda, anem fins la parada del bus 11 (també inclòs en el bitllet de 24h), el que puja fins al mirador de Chalet de Mont Royal. Un cartell adverteix que avui de 6 a 19 hores “Pas de Servei”. Al Mont Royal hi fan un Gran Premi de Ciclisme i està plè de tanques, gent, televisió, policia,... de fet no trobem manera de creuar el carrer i enfilar muntanya amunt a peu.

Finalment assumim que no pujarem a veure les vistes des de Mont Royal i passem una bona estona a les activitats que hi ha en paral·lel a la cursa (inflables, jocs de fusta, i un taitom interactiu amb un joc de tenis) i després una estoneta de parc infantil per la Queralt i escriure blog en un entorn idíl·lic. És diumenge, pla tranquil.

Mirem on dinar. A tocar tenim el restaurant Reservoir, ens hi acostem i està plè a vessar però hi ha una taula arran de vidres que sembla que ens estigués esperant. El soroll al local és considerable, per sort al cap d’una estona es comença a buidar una mica i s’hi està millor. L’oferta de plats no és gaire extensa però tot està molt bo i ben presentat. Es menja tipus brunch, hi ha oferta tant en dolç com salat i ens fa molta gràcia perquè ens expliquen la carta i els plats i cadascun d’ells ha sofert canvis: aquest enlloc de meló és amb maduixes, aquest enlloc de gambes és amb xai, l’altre hem canviat l’amanida per blat de moro saltejat, …

Des d’aquí sortim a fer més carrerons. Ens trobem el carrer Saint-Laurent també tallat al trànsit, amb musica i com si celebressin "la botiga al carrer" treient tot el stock sobrant de la temporada d’estiu. Per les cantonades dels carrers, hi ha molts murals de grafiti, alguns d’ells molt ben fets.

Seguim caminant cap a la Plaça Saint-Louis, on a mig camí ens aturem a una gelateria. La Queralt reclama un gelat de xocolata, com li arriben a agradar! I de fet, estan molt bons. 

Ens arribem fins a les cases victorianes de colors que hi ha a la plaça, on els veïns han muntat un petit mercat dels encants amb el sobrant de casa seva (llibres, bijuteria, gerros, roba, algun moble,...). 

Seguim fent carrers tot baixant per la rue Saint-Denis on prenem el metro de nou per acostar-nos a la Torre del Rellotge situada al port vell. Sortint del metro per arribar-hi caminem de nou per la cèntrica rue St. Paul fins el antic mercat, que destaca per la seva immensa cúpula platejada. Des de la Torre del Rellotge (tancada) veiem el pont de Jacques Cartier, el primer que vàrem creuar amb en George i de les primeres fotografies del viatge que tenim. És com anar a tancar el cercle.

  

Tornem a agafar el metro ja cap a l’hotel a recollir les maletes, però com que tenim encara mitja horeta aprofitem per fer alguns carrers del barri de Le Village (barri gay) i rematar el dia. Volem exprimir al màxim el temps.

Recollim maletes, bus 747 i en uns 40 minuts arribem a l’aeroport. Amb unes màquines ens treiem les cartes d’embarcament, les enganxines de les maletes i escanegem passaports i tot, lliurem maletes i cap dins! Anem bé de temps i ja tenim porta assignada. Allà aprofitem per mirar fotografies, escriure, mirar dibuixos amb la tablet,... ens relaxem tant que de sobte veiem que ja estan entrant a l’avió! L’espera ha passat volant. Ara si que això s’acaba. Marxem a casa amb les piles carregades i amb un munt d’experiències viscudes!  Gràcies per acompanyar-nos i esperem fer servei si algú s’anima a fer aquest viatge o part de la ruta (veure mapa aquí). Estarem contents d’ajudar si necessiteu quelcom. Fins al proper viatge!. Salut!