Montreal, c’est la vie.

Ens llevem a l’habitació d’un hotel i ens acabem d’ubicar sobre el mapa. Francament l’elecció de l’hotel ha sigut molt encertada, primer perquè ahir a la nit va ser baixar del bus i com aquell qui diu posar-nos al llit i avui perquè estem propers al centre i a peu ho veurem tot, i sinó tenim el metro també a la cantonada.

Ens arribem passejant fins al barri vell de Montreal. A les 11 hem quedat amb en John, el propietari de la caravana, a la plaça Jacques Cartier. Ve a ser com aquell qui queda al Zurich o a Canaletes a Barcelona.  Fa solet i la passejada és agradable. Tornem a la civilització, a trepitjar asfalt. És dissabte i passarem tot el cap de setmana a ciutat. No era el previst però ho aprofitarem al màxim. És el final de les vacances d’estiu!.

Ens trobem amb en John i anem a fer un cafè plegats en una cafeteria de la mateixa plaça tocant a baix al port.Li passem els papers del taller on hem deixat en George i xerrem una mica de tot. El noi és molt agradable. Ens acomiadem d’ell i agafem la Rue Saint Paul, el carrer principal del Vieux Montreal, és el més bonic. Pavimentat amb llambordes i ple de botiguetes i restaurants amb terrassetes molt agradables. Decidim dinar aquí, en un restaurant que fa cantonada amb el carrer Saint François. De fet son dos restaurants alhora de manera que pots combinar plats de les cartes d’un o altre restaurant. 

Sortim i seguim passejant pel barri vell, cap a la Plaça d’Armes on hi ha la basílica de Notre Dame. S’hi està celebrant un casament i per tant no podem entrar (6$  adult). Tot seguit agafem el carrer Saint-Jacques, que ve a ser el Wall-Street de Montreal i té edificis arquitectònicament singulars. Seguim fent carrerons fins la Place d’Youville on hi ha els fonaments de l’antic Montreal per arribar-nos finalment al port. Allà trobem un altre piano com el de Charlotte Town i la Queralt el toca ben bé mitja hora. No para i a estones sembla que domini i tot!. Encara haurem de canviar el violí i buscar un tros de paret a casa!. Diu que li agrada molt ...

Passegem pel passeig marítim tot observant els gratacels per un costat i l’edifici Habitat 67 que ja vàrem anar a veure el segon dia de viatge. Estem buscant una gelateria i no la trobem.

Creuem el barri antic i ens arribem al petit barri de China Town delimitat per les quatre portes d’arquitectura Ming. Una a cada extrem dels dos carrers que formen el barri xinès. Aquí de gelats res de res, així que ens dirigim cap al barri universitari. De camí entrem en un dels centres comercials soterrats que hi ha a la ciutat. Estan indicats amb un cartell blau amb les lletres “RES” i una fletxa indicant cap vall. Com qui indica l’accés del metro. Aquí si que trobem una bona gelateria!. Les botigues estan tancant i son tot just les 5 de la tarda !!!.

Des d’aquí anem fins la rue Saint Denis, el principal carrer del barri Quarter Latin i universitari. Quin ambient! El carrer està tallat al trànsit i hi ha fan moltes activitats a l’aire lliure, musica i jocs per a nens i grans. L’asfalt del carrer està tot pintat de vius colors. Fem de tot, des de minigolf fins a escalada passant per jocs i una mica de ballaruca!. La Queralt es queixava que estava cansada però aquí se li han passat tots els mals!.

Anem a l’hotel com el qui va a boxes, banyito, una mica de relax i de nou al carrer. Passem pels Jardins Gamelin on hi ha també molt ambient, música i locals diversos, però per sopar, anem al restaurant 3 Brasseurs a la rue Saint Denis, una cerveseria on a part de cervesa casolana de molts tipus (blanca, rossa, rosada, negra, afruitades,...) es pot menjar la típica Poutine Quebequesa, entrepans, amanides, hamburgueses, ... Mirant la carta a costat de la porta la Queralt deixa anar un ‘els nois de la caravana, mireu !!’. No li fem massa cas però té raó, ens trobem al John i la Hanna que estan entrant al mateix restaurant. Quina casualitat !!!

Ens quedem tots ben parats i amablement els hi diem que sopem per separat. Ha estat bé la coincidència però segurament preferiran estar tranquils un dissabte a la nit que no fer sopar de família ... Sopem molt bé i tot i que el servei també és correcte, hi ha molta gent i és una mica lent. Però ja ho diuen que qui va al bar no té pressa oi?.

Sortint passem pels diferents escenaris de musica en viu. Quin ambient! Això que hagi coincidit amb cap de setmana ha estat un casual bon encert!. Demà encara tenim gairebé tot el dia per acabar de conèixer més Montreal. Bona nit.