Ens
despertem després d’una nit de pluja i vent. Ja no plou però té pinta que no
podrem comprovar les “Singing Sands” si canten o no canten. Ens haurem de
creure que és veritat. Em sembla que de nou, deixem els tirants i els shorts i
tornem a la roba d’abric.
Després
d’esmorzar baixem cap a la platja de Basin, no corre ni una ànima per la sorra,
però les casetes de fusta tancades dels gelats, el parc infantil, el
restaurants, botigues de surf i souvenirs, ... fan pensar que això al juliol “és
lo más!”. Però la temporada deu ser ben curta i aquesta setmana ja hi ha
escoles així que... tot ja està tancat i barrat fins l’estiu vinent.
Té
el seu encant. Passegem una mica, quatre fotos i ens posem en ruta cap al far
de Souris East, de base quadrada. Es visita però no hi pugem (encara està
tancat). Fa força vent, plou i fa sol. A l’illa hi ha molts fars concentrats els
més bonics a la costa est, però hem d’agafar el ferry cap a Nova Escòcia i
aquesta és la prioritat d’avui.
Anem
tirant cap a Wood Islands, on també hi ha un far, i és des d’on surt el ferry
cap a Pictou (Nova Escòcia). No tenim reserva però fins al 4 de setembre hi ha
força freqüència i si no podem agafar el de les 11:15, ens esperarem a les 13
hores visitant altres fars propers.
Arribem
que manquen pocs minuts per les 11 al moll dels Ferrys, hi ha lloc. Ens sap
greu no haver vist més fars però tenim molta feina a fer a Nova Escòcia, així
que, cap dins. El ferry és molt més econòmic que no pas el de Les Escoumins de
Québec ja que és molt més gran. Realment és molt xulo la quantitat de vehicles
que hi caben, els sistema de rampes i plataformes que hi ha a l’interior. Ve a
ser com un creuer d’aquests tant grans de turistes però per vehicles.
Triga
una horeta i hi ha una oficina de turisme a bord i wifi gratuït, així que
aprofitem aquesta hora per anar fent feina i planificant una mica les properes
24-48 hores. La mar està una mica esverada però ningú es mareja.
Arribats
a terra, ens dirigim direcció al l’illa del Cap Bretó. Consultant la previsió
del temps decidim invertir el sentit de la ruta ja que ve mal temps des de
l’oest. Al ferri ens han recomanat fer la volta del Cabot Trail en sentit
horari (autocaravanes), tot i que la senyora de Wisconsin de l’altre dia ens va
dir de fer-la en sentit antihorari. Així que, entre aquest empat tècnic
decideixen els núvols i el vent: sentit antihorari.
Anem
fins a Baddeck, on s’uneixen les terres altes i les baixes de Nova Escòcia. És
una localitat turística a la bucòlica riba nord del llac interior d’aigua
salada Bras d’Or on fan niu les àligues i juguen els frarets. En Marc ha
preguntat a informació per veure frarets però li han dit que ja han marxat...
Així que encara no es podrà treure l’espineta de veure’ls i caldrà un altre
viatge d’excusa per anar-los a veure. De totes maneres...tornarem a preguntar
més endavant, no fos cas!.
A
Baddeck les cases i els hotels son molt luxosos i tot està especialment cuidat.
Hi arribem al vespre i passem una estona tranquil·la a la caravana prèvia
l’hora de sopar (jocs, lectura, blog, musica,...) aparcats al port (wifi
gratuït) i amb vistes al far de l'illa Kidston (que funciona) i amb la posta de
sol preciosa amb un cel ataronjat. Aquí passarem la nit.
Demà
visitarem el museu Graham Bell, inventor del telèfon, el qual està enterrat a
l’altre costat d’aquesta badia, on estiuejava. Del museu ens han dit i hem
llegit que és excel·lent. Us ho explicarem demà!.
Ja
estem dins la regió de Cabot Trail, la ruta més famosa de Nova Escòcia amb
paratges espectaculars, esperem demà el temps es comporti mínimament i diumenge
no plogui ni faci vent com ens promet la previsió meteorològica (farem la ruta
durant dos dies). Creuem els dits i us diem bona nit.
3 comentaris:
Que tingueu sort amb el temps.
Es una maravella aquesta zona.
Quines fotos !!!
Quantes en portes Marc ???
De moment núvol amb alguna gota. El problema el vent que amb la autocaravana és més complicat conduir.
En quan a les fotos, … alguna més de 800 de moment :-) Però sense triar ni borrar les que no valen eh !!!
Home!!!! Com pot ser que tornis a no veure els puffins!!! Si fins i tot jo m'els he trobat al grand canyon!!!������
Publica un comentari a l'entrada