De l'interior cap a la costa

Deixem Virpazar prenent l’estreta i vertiginosa carretereta direcció Godinje. Aquesta carretera va seguint en paral·lel al llac fins a tocar frontera amb Albània. Per posteriorment girar direcció la costa. Són 50 kilòmetres de ruta lenta però panoràmica. La carretera és estreta, mal asfaltada i sense contencions pels vehicles, sort que ens queda el llac a mà esquerra i son els conductors que van en sentit contrari els que s’han d’acostar al precipici. 

Les vistes a mà esquerra durant el primer tram son sobre el llac Skadar d’on ens emportem bons records d’aquests dos darrers dies. Al llarg del camí hi ha indicacions de moltes esglesietes, algunes accessible a peu, d’altres en cotxe i les de les illes del llac amb barca.

Per una estona deixem la carretera principal per baixar fins a peu de llac a la població de Donji-Murici. Baixant ens creuem amb un ramat d’ases i no ens adonem que portem les finestres obertes fins que la Queralt fa un crit des del darrera i és que n’hi ha un que feia el tafaner!.  Seguim avall fins a peu de platja del llac.  Com no podria ser d’una altra manera, pare i filla remullen els peus. Davant nostre tenim la petita illa de Beska amb un monestir com a única construcció. Només s’hi arriba amb barca, o nedant, però a la platja només hi ha un pescador feinejant amb la barca amb zero intencions de conversa.

De nou en ruta xino-xano, ens aturem per dinar a Ostros al restaurant que des de fora ens fa més el pes. Mengem un formatge de cabra casolà boníssim acompanyat de tomàquet amanit i uns calamars a la brasa. Seguim ruta endavant i la carretera es posa cap a l’interior canviant per complet la vegetació i paisatge. Ens trobem un fantàstic bosc de castanyers gegants i la Queralt gaudeix enfilant-se dalt d’una branca enorme.

Seguim i ens aturem a un mirador on acaba la carretera de la costa del llac del  P.N. de Skadar. Des de dalt del penya-segat del mirador, cap a la seva vessant sud ja és Albània. A partir d’aquí ens dirigim cap a la costa del mar Adriàtic fins a Ulcinj, el poble de més al sud de Montenegro.

La primera impressió d’Ulcinj no ens agrada, està massificat de gent, apartaments, locals d’oci, ... és com ‘Lloret de Mar’. La típica població de platja que ha crescut urbanísticament de forma massiva i sense ordre ni concert, ple de gent, motos i cotxes per tot arreu,... tot plegat una mica caòtic per acontentar un tipus de turisme. Així que decidim només anar a visitar el casc antic, la resta des del cotxe ja ens hem fet una idea.

Per aparcar decidim pagar, només hi ha dues tarifes, 12 h o 24 h... Intentem pagar-ne només una, però no cola. Paguem els 3 € que demanen per les 12 h, mentre visitem força ràpidament el perímetre emmurallat del Stari Grad (casc antic), contemplem les vistes,... i ens perdem i retrobem pels carrerons del casc antic. Val a dir que excepte les muralles i l’església no queda res del poblat original, la part interior de les muralles són exclusivament restaurants i cases d’apartaments ‘noves’, arreglades amb més o menys gràcia i simulant el casc antic.

Al marxar, ja amb cotxe, ens trobem amb un embús dins el mateix poble, és l’hora que surten els homes de la mesquita i es forma un autèntic col·lapse de cotxes mal aparcats, motos contra direcció, tothom caminant per on vol, ... finalment amb paciència, sortim de Ulcinj.

Tot i fer la carretera que voreja el llac Skadar, per nosaltres no val la pena venir a visitar Ulcinj. Excepte que el Copa Cabana Beach i derivats sigui del vostre interès, per sort sempre hi ha gustos per tot.

Prenem la carretera de la costa direcció Bar, estem força cansats de tant de cotxe i deixem per demà la visita al Stari Bar (esperem que sigui millor que Ulcinj, que hi hem anat recomanats per la Lonely Planet, doncs basant-nos amb les fotos que hem vist per internet fa més bona pinta). L’allotjament el tenim a mig camí entre Bar i Budva, en un resort que al ser setembre (ja és temporada baixa) hem trobat a un preu assequible. Arribem justets per contemplar la posta de sol des de la fantàstica piscina desbordant amb el mar a l’horitzó. Sopem a la terrassa de l’apartament amb una brisa molt agradable.

Avui ha sigut un dia de tot una mica, però bàsicament de traspàs per moure’ns de l’interior cap a la costa, on rematarem les nostres vacances a Montenegro.