Kotor

Marxem de Drobrota, el barri residencial de Kotor on ens allotjàvem, per anar a visitar el casc antic i emmurallat de Kotor (Patrimoni Mundial per la UNESCO).

Per aparcar, no ens plantegem cap altra opció que deixar-lo en un dels aparcaments regulats que hi ha ben a prop de les muralles, no son cars (0,80€/h) i la resta és impossible. Mirem al port, i al contrari d’ahir avui no hi ha cap creuer atracat, hem tingut sort! Ja ens veiem coincidint pels carrerons de la ciutat amb les grans riuades de gent.  

El primer que fem abans d’entrar dins la muralla és agafar un mapa a l’oficina de turisme per tenir localitzat com prendre el camí que puja fins dalt al Castell de Sant Joan.

Les muralles de Kotor son extenses (4,5 km), es van començar a construir al segle IX al voltant del castell dalt de la muntanya i es van acabar de completar al segle XIV a baix arran de port.

Setmanes abans de començar el viatge en Marc ja ens advertia que tindríem que pujar un dia del viatge uns 1.500 graons, que ens anéssim entrenant... Doncs el dia ha arribat i és avui, 260m de desnivell en 1476 graons !.

Per desgràcia avui les nenes no estem ‘on fire’ com ho estàvem el dia del Bobotov kuk (P.N. Durmitor) i des del primer centenar de graons, la gran en silenci i la petita amb volum, hem anat rondinant mentre hem anat enfilant amunt.  En Marc també rondinava, però perquè ens han cobrat tot just començar l’ascens de graons 8 € a cada adult per poder accedir a la pujada. És vergonyós i més quan veus que a mida que vas fent camí no està gens cuidat, la senyalització és gairebé inexistent i no hi ha cap barana ni protecció de seguretat en molts llocs on seria convenient.

La pujada ha estat agònica, d’acord que fa pendent, que fa calor, que el graonat és estret i cada dos per tres cal deixar pas, però és mooolt pesat anar sentint la Queralt rondinar i és que pobreta, avui no tenia el dia i es plantava tot sovint dient que ella no pujava més. Finalment, amb moltes parades, rondinetes i demés, hem arribat dalt i hem pogut contemplar la badia i el fiord de Kotor amb tot el seu esplendor.

A la baixada en Marc ha volgut explorar un altre camí, ja el coneixeu... i si, hi ha camí, i si, com ell ja s’olorava per aquest costat no cobren entrada però val a dir que vista com està la vegetació, no hi passen ni les cabres i que si teniu ganes de fer el senglar, és ideal!. Bé potser exagero una mica però clar, he pagat els 8€ per pujar i baixar pel camí “bo” i he tornat per un camí més rural (recomanable calçat adequat, no xancles !).  La única avantatge és que es va gairebé sol, pocs són els que s’aventuren. Des del Castell trobar la baixada és evident però trobar l’entrada des del poble... no tant (pels que no vulgueu pagar o preferiu menys turistes, adjunto un mapa amb els tres punts d’accés per pujar, en el A i el B et cobren, per la Porta Sud just a sobre per la muralla pots entrar-hi tranquil·lament, costa una mica trobar-ho ja que al inici està una mica malmès. Un cop dalt sempre pots tornar per les portes A i B, doncs tot i ser turístic també és maco).

Abans de fer la segona activitat imprescindible a Kotor, que és visitar el seu centre històric, anem a dinar, estem morts de calor. No voltem gaire analitzant la oferta gastronómica, la gana apreta i més o menys en zones turístiques a tot arreu hi haurà el mateix a preus similars, així que a la primera terrasseta agradable, amb una bona taula a l’ombra que estigui lliure,...allà ens asseiem! La veritat és que molt bé, hem compartit uns musclos i cadascú un plat de pasta boníssima. Per últim hem acabat de posar benzina al dipòsit amb un ice cafè latte.

Ara si que ja som de nou persones per poder passejar i gaudir la bellesa de Kotor i la influència veneciana notòria com indiquen els lleons de Sant Marc símbol de Venècia a les portes de la muralla, els seus palaus, les places, esglésies...  aquests fets fan que avui dia sigui una ciutat protegida per la Unesco.

Nosaltres sense fer massa cas al mapa hem acabat veient tots els punts més destacats només anar passejant pels carrerons i placetes. Bé, la torre del rellotge es veu només creuar les muralles per la Porta de Mar i entrar a la plaça d’armes, que és la principal plaça de Kotor. Aquesta torre es va construir el 1602 i des d’aleshores sempre s’ha encarregat de mostrar l’hora als habitants de la ciutat aturant-se només durant el terratrèmol de 1979.

Les muralles, es poden recórrer per damunt per anar fins al Castell de Sant Joan, però també es visiten per la zona del casc antic ja que es troben en molt bon estat i conserven part del seu sistema defensiu. Les travessen tres úniques portes (nord, sud i Porta del Mar) per permetre l’entrada i sortida a la ciutat, i en cada una d’elles un pont llevadís per sobre d’una porció de mar per evitar l’accés dels enemics. El color verd intens de l’aigua contra les muralles és un dels elements simbòlics i estètics de la ciutat.

Un altre singularitat de Kotor són els gats (està plegat), fins i tot hi ha un museu dedicat a ells, gairebé totes les botigues de souvenirs tenen objectes relacionats amb les mixetes,... i és que n’hi ha forces per tot arreu. De fet, la Queralt avui ha dit: portaré dos comptadors, el dels graons i el dels gats. S’ha descomptat en tots dos !!!

Un cop donem per acabada la visita a Kotor ens dirigim cap a Perast, però el dia s’ha anat tapant i està gris i molt lleig. Una de les activitats era agafar una barqueta fins una illa propera però no convida a fer-ho. A més estem cansats i tenim ganes de descansar. Com que l’allotjament el tenim a prop, entre Perast i Herceg Novi, deixem aquestes visites per demà i anem cap a relaxar-nos, que sembla que no però portem un bon tute de viatge.