Parc Nacional de Skadar

Estem a un dels llocs que cal visitar si es ve a Montenegro, el Parc Nacional de Skadar i el seu llac. És el llac més gran dels balcans i la part de la riba sud-est pertany a Albània.  En el costat de Montenegro (2/3 parts) el llac queda protegit dins els 400 Km² de Parc Nacional amb un hàbitat d’aus dels més importants d’Europa. A part de l’interès per la fauna, el paisatge en si és molt bonic, sobretot els diferents illots així com el gran meandre del costat nord-oest. Situat al sud-est del país entre la platja i l’alta muntanya amb múltiples activitats per fer: pesca, bicicleta, rutes gastronòmiques i vinícoles, observació d’aus, senderisme, visita a monestirs i fortaleses,... per a tots els gustos!.

Nosaltres avui hem decidit arribar-nos a la riba nord-oest fins al poble de Rijeka Crnojevica, on el llac s'estreny i es converteix en el riu Crnovjevica. Aquest poblet, avui dia ben tranquil, durant el segle XIX i XX va ser un centre d’exportació de peix fumat molt valorat en el mercat italià. Destaca avui dia pel pont Danilo a l’entrada del poble i les barquetes dels tours juntament amb caiacs que pots llogar per conèixer el P.N. des de l’aigua.

Ahir la propietària de l’allotjament on estem ens va fer cinc cèntims dels tours amb barca que sortien de Virpazar però no ens van convèncer (molta estona per llac obert, sense interès per nosaltres). Només arribar a Rijeka, se’ns ha acostat un noi tot educat i mapa en mà ens ha explicat quines opcions podíem fer amb ell: a on ens podia portar, què veuríem i quanta estona hi estaríem així com els diferents preus. Com que anàvem sols amb ell hem decidit començar per la ruta curta de 45 minuts i en funció de com ho veiéssim (sobretot si la Queralt es cansava...) tornar o bé anar allargant la ruta. Hem agafat una mica de menjar per si la ruta finalment s’ampliava i cap a la barca hi falta gent!.

Avui fa un dia de sol i calor important però dalt de la barca navegant la brisa fa que sigui molt suportable. La Queralt ha començat a disfrutar-ho des del primer minut i la primera etapa que era recórrer el meandre ha estat superada amb èxit i hem dit que seguíem. Així que ens ha portat cap el que ells en diuen, “l’Amazones”, teníem por que fos com el Niagara d’ahir...jajaja però ha estat xulo. De sobte i a poca velocitat hem començat a entrar per un passadís estretet entre la vegetació que després ha desembocat de nou a llac obert. Està ple de nenúfars. A la Montse li agraden molt, sobretot la flor de lotus però a la velocitat que anàvem era complicat fotografiar-la i quan li demanavem al noi que afluixés ritme per fer la foto quan en veiem una, amb la inèrcia que portava la barca ja no era possible fer-la. De totes maneres, estem ja a setembre i ja no n’és època (n’hem vist poques).

Al cap d’una hora hem superat la segona etapa proposada, la Queralt estava feliç com un pèsol dalt de la barca, dibuixant el que veia (ella també fa el seu bloc...) i hem allargat l’excursió donant la volta a l’illa Andrijska gora sortint a la zona del llac gran, acostant-nos al poblet de pescadors de Roganl i finalment desfent tot el camí de nou (en total més de 25 km i dues hores de barqueta).

Ah, per cert, aquí l’entrada al parc nacional només la cobren si vas pel medi aquàtic, per carretera no hi ha guàrdia forestal, però només sortir de Rijeka Crnojevica i des de la barca a la barca-forestal ens han cobrat 4€/adult per l’entrada.

Sortint del passeig, hem anat a dinar una mica lleuger a un restaurant amb ombra a tocar del pont de pedra. Estem a 37 graus !

Deixem Rijeka i conduïm direcció Karuc, un poblet de pescadors que està a pocs kilòmetres de Rijeka. Val a dir que les carreteres són tant estretes i malmeses, així com panoràmiques, que per fer pocs kilòmetres es triga molt. De totes maneres quan s’està de vacances el temps afortunadament es torna més relatiu. Pel camí ens aturem a un mirador (2 pams de grava de sobreample de carretera) per veure ara, des de la muntanya, el meandre per on hem navegat, on s’aprecia perfectament i és una imatge molt típica del llac Skadar.

A Karuc fem un ràpid tomb pel petit poble, que val a dir que no te res, és molt més bonic a vista d’ocell des de la carretera amb les muntanyes i el llac que l’envolten. De nou al cotxe ara fins a Dodosi on hi arribem ben acalorats i anem directes al bar-barca que hi ha arran del riu, a costat d’un pont a prendre un refresc. Quin dia d’estiu que està fent !. Hi ha gent que es banya al riu però té un color força amarronat que no convida massa a posar-s’hi, tot i que la Queralt evidentment hi suca els peus.

Volíem visitar les coves de Lipa i Cetinje però son les 5 de la tarda i les coves tot i obrir cada dia ho fan de 10h. a 16h. així que ho deixarem per més endavant si és possible.

Preguntem si tenim possibilitat d’arribar a Zabljak Crnojevica amb cotxe i ens diuen que si tot i que als mapes i navegador no surt cap carretera...

Creuem l’estret pont del riu i prenem una pista de terra, als pocs metres no sabem cap on tirar, no hi ha cartells i no es veu camí... així que preguntem! Preguntant es va a Roma. I un senyor ens dona les indicacions amb italià, que si ‘Destra’ per aquí, ‘Sinistra’, ‘piano piano’ que hi ha bonys...  Així que nosaltres amb un ‘Grazie mille’ i ‘Ciao’ ens acomiadem i aventurem a creuar una zona inundable en busca del Zabljak Crnojevica, tot per evitar-nos més d’una hora de carretera estreta desfent el camí fet des de al matí.

Ens hem trobat ramats de vaques dispersos que els hem viscut com aquell qui fa un safari rural. El castell de Zabljak dalt d’una penya ha ajudat a orientar a l’expert conductor, perquè val a dir que alguna ‘Sinistra’ jo l’hagués pres ‘Destra’ !.

De Zabljak ens arribem a Vranjina que juntament amb Virpazar (on dormim) son els dos centres turístics amb més quantitat d’allotjament i oferta de restauració del llac. S’està ponent el sol i tenim ganes de pujar fins a un mirador entre Virpazar i Godinje per veure el llac des d’un altre punt de vista. Donem per acabada la jornada fent una volteta pel poble de Virzapar i cap a l’allotjament a descansar, demà rematarem el P.N. cap a la riba sud-est fins a tocar a Albània.